«La llibertat d’expressió ha d’emparar el mal gust»

Roger Mas portarà de viatge al Parnàs els espectadors del Teatre Principal de Valls (aquest dissabte a les 21 h). El Parnàs és la muntanya de les muses i la pàtria simbòlica dels poetes i també és el nom del seu últim treball on aquest cantautor solsoní ha musicat els poetes que l’han acompanyat durant la seva trajectòria, com ara Amadeu Vidal, Toni Gol, Miquel Martí i Pol o Joan Maragall. A Tarragona arribarà el 14 d’abril. 

Què trobarà el públic aquest dissabte?

Trobarà principalment totes les cançons del nou disc, que és un disc de poetes musicats on no he escrit cap lletra, però també trobarà cançons de totes les èpoques, les més conegudes dels meus discs.

Per què ha decidit no escriure cap lletra? Ha marxat la inspiració?

No (riu). No m’agrada barrejar la meva poètica amb els poetes. Pràcticament tots els meus discs són lletra i música meva excepte Les cançons tel·lúriques, on també hi havia lletres de Jacint Verdaguer. És mania classificatòria.

«Aquest ‘Parnàs’ està format per poetes que entre si no tenen massa connexions però és el meu parnàs, són els que jo he musicat»

Tenir les coses ordenades.

Per què ‘Parnàs’, la pàtria de les muses?

És una paraula que es fa servir per designar un grup de poetes. Si parlem de parnàs belga, parlem de poetes belgues. En aquest cas, són poetes que entre si no tenen massa connexions però és el meu parnàs, en el sentit que són els que jo he musicat. Era un títol que em semblava ideal per donar importància als poetes.

En algun moment vostè va dir que era un disc fàcil d’escoltar. Què vol dir això?

No. La consigna és que volia fer-lo. Després cadascú l’ha de redescobrir. Volia fer un disc sense estridències, còmode, agradable, que seguís una mica l’estil de cançó clàssic, el que la gent identifiqués amb un cantautor clàssic, que no fos punxegut, que no hi haguessin moltes sorpreses. Que no exigís que l’oient treballi, sinó que es deixi acompanyar en un viatge còmode.

Es pot reinventar després de 20 anys de trajectòria?

Penso que més que reinvenció és destil·lació, amb el Xavier Guitó, al piano i l’Arcadi Marcet al contrabaix, que són músics que el meu públic coneix perquè fa molt de temps que treballem plegats. És un treball d’afinar la connexió que ja tenim. La part de novetat la porta la Míriam Encinas, una musicassa molt instrumentista que toca un ventall d’instruments molt ampli, de tradicions orientals, que ens ha aportat profunditat.

Com veu les cantautores actuals?

Estic content de poder comptar amb la Núria Graham a la cançó de Jordi i amb la Bikimel, que fa molts anys que ens coneixem i que són les veus més potents. És el disc, de tots els que he fet, on tenen més pes les dones. També hi ha la dissenyadora, la fotògrafa, l’estilista. No havia treballat mai amb tantes dones en un disc i estic encantat de la vida. De fet, jo tenia la sensació des de fa un temps que trobava a faltar a la meva feina una sensibilitat que potser ara identifiquem més amb la sensibilitat femenina, tot i que això és discutible. I el resultat de Parnàs l’he pogut gaudir.

Per què Brussel·les, amb el govern a l’exili, per presentar-lo?

Era una qüestió, primer simbòlica, perquè moralment jo no reconec l’aplicació del 155, que ja sé que legalment és així i segon, perquè personalment tinc relació amb alguns dels membres. És una mostra de suport poder fer una abraçada i de distreure’ls una hora i mitja, perquè la presó és molt dura, però l’exili també és molt trist. A la presó no hi podia anar però amb els que estan a l’exili hi havia d’estar.

Com els va trobar?

Lliures, són lliures, però estan tristos. Són lliures fins i tot més que nosaltres perquè el govern a l’exili pot dir el que vulgui més que jo quan pujo a l’escenari, pel que es veu, ja que hi ha una deriva autoritària que fa que hi hagi gent a la presó per ser maleducada, per faltar el respecte. A mi personalment no m’agrada escriure aquestes lletres però crec que la llibertat d’expressió ha d’emparar el mal gust. I que com a artistes i com a persones hauríem d’alçar la veu.

Quan puja dalt d’un escenari s’autocensura?

No ho he de fer perquè no m’agrada la cançó protesta ni les proclames, m’agrada la poesia romàntica. Per mi la llibertat individual és la cosa més important i m’he hagut de ficar en política perquè els atacs als col·lectius estan afectant la llibertat individual. Encara que seguiré sense parlar de política a les cançons.

Ha aconseguit fer arribar ‘Parnàs’ a les presons d’Estremera i Soto del Real?

No. Sé d’algú que ha aconseguit colar-ho dins d’un sobre però un cop a dins no hi havia reproductor. El meu desig és que aquesta gent pugui tornar a casa aviat amb la seva família i amb els seus fills perquè a mi em sembla que són inofensius. 

Algun projecte en ment?

Veurem en què acabarà però el 2021 farà 25 anys que vaig començar la meva carrera.