La merceria Cal Manquet tancarà les seves portes abans de l’estiu

La decisió ja està presa. La merceria de Cal Manquet tancarà portes abans de començar l’estiu. Així ho asseguren els propietaris, en Jaume Fortuny i la Gemma Pàmies. Es tracta d’una de les botigues més antiga i més històrica de la ciutat, actualment ubicada al carrer Sant Francesc, número 22.

El propietari, en Jaume es jubila enguany i la merceria no dóna per a més. Encara no poden concretar el dia de tancament, però expliquen que serà abans del 30 de juny. A l’entrada de la botiga hi ha un cartell, fet a mà, que hi posa: «Ens jubilem, ens ajudeu amb la liquidació».

En tenen per dies i per hores. I és que la merceria Cal Manquet està plena de fils, agulles, llanes i cintes, de totes les mides i de tots els colors. 

«La venda ha baixat molt, gairebé no entra gent. A més, estem molt aclaparats amb els pagaments», reconeix Fortuny, qui ja té l’edat per jubilar-se. El propietari recorda com ha canviat la situació del petit comerç durant els últims anys.

«Als 70, comptàvem amb tres dependentes. Hi havia molta feina. Ara, som dos, i a vegades ens avorrim», explica Fortuny. 

La merceria Cal Manquet és tot un clàssic pels tarragonins. Gairebé tothom hi ha entrat i gairebé tothom coneix a en Jaume i a la Gemma. La botiga va néixer l’any 1913 i estava situada a la Rambla de Sant Joan –l’actual Rambla Nova–, numero 70, on avui en dia està la botiga Adolfo Domínguez.

Els propietaris eren els avis d’en Jaume. L’any 1953, el negoci va passar a mans del tiet del Jaume, que l’any 2001 va morir. Va ser llavors quan en Jaume i la Gemma van decidir continuar amb la merceria. Però hi havia un problema: la llei no preveia que un negoci passés de tiet a nebot.

Havien de fer un contracte nou, «impossible d’assumir econòmicament per part nostre», explica en Jaume. Així que el matrimoni, el febrer de 2002, va traslladar la merceria de la Rambla al carrer Sant Francesc, on encara hi és actualment.  

Durant tots aquests anys, tant la Gemma com en Jaume han sabut fidelitzar els clients. «Ens enduem l’amistat de la gent. I això s’aconsegueix fent de psicòleg, a vegades», explica la Gemma Pàmies, emocionada, qui assegura que «a vegades, em saluden pel carrer i no sé qui són. Després me’n adonc que son clientes». Segons explica en Jaume, «la meva mare –que també va estar al capdavant del negoci–, era una public relation d’aquella época». La Gemma reconeix haver aprés molt d’ella.

També hi ha lloc per la crítica

Justament aquest contacte directe amb els clients és el que reivindica en Jaume. «Les administracions només busquen beneficiar als grans centres comercials», explica en Jaume, qui afegeix que «tinc la imatge clavada de l’alcalde de la ciutat inaugurant el Primark. Això és pervers i denigrant».

Els propietaris de Cal Manquet reivindiquen més suport pel petit comerç, que «actualment, està vivint la seva pitjor època», assegura en Jaume. «Hi ha molts locals del centre de Tarragona buits, amb el cartell de Es traspassa.

D’ençà que la parella va anunciar el tancament de la merceria, asseguren tenir més venda que mai. «La caixa que vam fer dissabte, feia almenys sis anys que no la fèiem», explica la Gemma, qui se sent molt orgullosa i satisfeta de la seva tasca darrere del taulell.

La intenció és tancar abans del 30 de juny i, tot i que no han donat detalls, tot indica que Cal Manquet celebrarà una festa d’acomiadament.