Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

‘La meta és portar l’aigua i no perdre la tradició’

Carles Baches i Carles Salvadó, coordinadors dels Portants de l’Aigua i membres de la Confraria de Sant Magí
Whatsapp
Carles Salvadó i Carles Baches són 2 dels 70 Portants de l’Aigua de Sant Magí que cada any es preparen per fer el camí. Foto: Cedida

Carles Salvadó i Carles Baches són 2 dels 70 Portants de l’Aigua de Sant Magí que cada any es preparen per fer el camí. Foto: Cedida

Carles Baches, un dels Portants de l’Aigua de Sant Magí amb més anys d’experiència, i Carles Salvadó, coordinador de les noves generacions dels Portants, són l’exemple de la bona relació intergeneracional que hi ha en aquest grup. 

-Qui són els Portants de l’Aigua?
- Carles Baches (C. B.): Els Portants de l’Aigua som un conjunt de famílies que formem part de la Confraria de Sant Magí. En total som uns 70 Portants de totes les edats que arribem a Tarragona amb els carros i cavalls de la Societat Sant Antoni de Valls portant l’aigua miraculosa de Sant Magí.

-Des de quan es fa aquest acte?
-(C. B.): La confraria de Sant Magí ja fa 24 anys que s’encarrega de portar a Tarragona l’aigua. Tot i així, es tracta d’una tradició que es fa des de segles enrere. 

-Quina és la història o llegenda de l’aigua de Sant Magí?
-(C. B.): Durant el segle I dC es va desencadenar una enorme persecució contra els cristians. Sant Magí va ser empresonat diverses vegades però sempre va aconseguir escapar de les reixes. El prefecte de la ciutat, cansat que escapés, va ordenar que fos degollat. Sant Magí es va amagar a la Brufaganya i quan els soldats romans van arribar estaven assedegats. Sant Magí, en veure això, va picar tres cops a terra amb el seu bastó i va fer brollar una font d’aigua de la qual van poder veure els soldats. Un cop van matar la set, van degollar Sant Magí un 19 d’agost de l’any 360. Des de llavors no ha deixat de brollar aigua d’aquella font i es creu que és miraculosa.

-Quin recorregut fan?
-Carles Salvadó (C. S.): El dia 16 fem nit a les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya i des d’allí comencem el recorregut a les set del matí. Passem per Pontils, Querol, Santes Creus, on parem per dinar i recarregar les forces. Després continuem fins a arribar a Bràfim, on dormim a l’església. 

L’endemà, tornem a matinar i passem per Nulles, l’Argilaga, la Secuita, els Pallaresos i finalment Sant Pere i Sant Pau, on ens preparem per a fer l’entrada a Tarragona. En total triguem a fer el recorregut dos dies i dues nits i passem per 3 comarques i 11 municipis. 

-Com es preparen per poder fer el camí?
-(C. B.): Per organitzar una ruta d’aquesta magnitud amb carros i cavalls, i tenint en compte que anem amb nens, s’ha de fer amb una preparació molt acurada en qüestió de seguretat. És per això que comptem amb la col·laboració de Protecció Civil i dels Mossos d’Esquadra. També hi ha una molt bona logística per preparar altres aspectes com els dinars o els llocs on passem les nits.

-Quin és l’objectiu?
-(C. B.): Portar a Tarragona l’aigua miraculosa de Sant Magí a aquelles persones que no poden anar fins a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya, a la Conca de Barberà. En tot cas no es tracta de cap cursa ni competició. El nostre objectiu principal és no perdre aquesta tradició. 

-Aquest any hi ha cap novetat?
-(C. S.): Sí. Fins ara, quan arribàvem a Tarragona, s’havia de tirar sorra pels carrers perquè la Part Alta té un sòl en el qual els cavalls rellisquen prou. Era bastant problemàtic pel fet d’haver de recollir tota la sorra després i perquè deixava una imatge de brutícia per tota la Part Alta. Per això, aquest any, s’ha apostat per ficar als cavalls unes ferradures de goma que eviten que rellisquin i per tant no caldrà fer servir la sorra. 

-Quin ambient es respira entre els Portants de l’Aigua?
-(C. S.): Som gent de tot tipus i de totes les edats. Des de fa dos anys ens hem centrat a reforçar les relacions intergeneracionals per a què els més joves, amb els consells dels més vells, els ‘ancians’ que en diem nosaltres, puguem fer-nos càrrec de tota la logística i gestió que suposa fer el camí dels Portants de l’Aigua quan ells, per qüestions d’edat, ja no puguin. A més, hi ha un esperit de germanor entre tots els Portants, tots col·laborem i ajudem en tot. 

Temas

Comentarios

Lea También