La plaça de la Duana i el magatzem de la Sal a la Part Baixa de Tarragona

El recent enderroc del que restava de l’històric Magatzem de la Sal, a la Part Baixa de la ciutat de Tarragona, ha posat el tema d’actualitat. És moment adequat per repassar la història recent d’aquest lloc.

La plaça de Duana, segle XVIII

A finals del segle XVIII, la plaça de la Duana era el centre de la Part Baixa. El plànol de 1797 (publicat per Patrícia Terrado, del Port de Tarragona, aquest 2019) és eloqüent.

L’espai urbà es denomina Plaza del Puerto (3). S’hi situen dos edificis importants: la Duana (6) i la nova fábrica de Almacén de Sal (4). El Magatzem era de 1761, mentre que la Duana era una mica posterior (1775, de l’arquitecte Josep Prat).

A l’entorn d’aquests dos edificis bàsics d’equipaments hi una seguit d’espais en els que es fa constar que «se está construyendo (8 i 9)». Les grans parcel·les permeten inferir que també eren edificis d’equipaments privats.

Dins el mar, un seguit de roques ens indiquen les restes del port romà. A llevant, una muntanya puja vers la Part Alta. Desapareixerà en ser excavada per les obres del port: es denomina «sus canteras (16, les de les obres del port)». A Ponent, es representa un curs d’aigua, que és la desembocadura del Rec Major –que seguirà actiu fins mitjans del segle XX– alimentant un seguit de molins fariners.

La plaça de la Duana, segle XIX

La remodelació de l’espai vindrà determinada per l’obertura del carrer Smith, que es connectaria, no sense dificultats , amb Apodaca amb un estrany traçat en diagonal. Es la traça, fossilitzada, del camí de Barcelona –visible també en el plànol– que per damunt de la platja del Miracle es trobaria amb l’altra via sortint de la Rambla Vella.

Part dels edificis que «se está construyendo (8 i 9)» serà, entrat el segle XIX, la Delegació d’Hisenda de Tarragona. De manera que hi trobarem, durant nova part del segle XIX, edificis d’equipament públics molt importants, com per exemple la Duana, Magatzem de la Sal, Hisenda i, ja al carrer de Smith i el Banc d’Espanya. El Magatzem de la Sal assoleix tres fatxades: a Reial, a la plaça i a nou de Sant Pau, prolongació de Smith.

En avançar el nou segle XIX i rebre, seguint els projectes del enginyer Juan Smith, l’impuls definitiu que exigia el port modern, l’extracció de pedra va posar a disposició de la ciutat grans extensions de sòl, expressament replanades per l’excavació. Al propi temps, la línia de la costa es va anar avançat, guanyant terreny al mar. Com a resultat d’aquest procés, la plaça dels Carros va passar a ser el nou centre de la Part Baixa, consolidant-se definitivament quan s’hi va instal·lar la nova Duana, al número 10.

L’edifici històric feia «pendant» amb el número 12, amb porxos a la planta baixa, tot seguint les ordenances de l’enginyer Teixeira, successor de Smith.

El Magatzem de la Sal va deixar de funcionar a les acaballes del segle XIX. La Delegació d’Hisenda va anar a la Casa del Baró de les Quatre Torres carrer Major, entre Nao i Enrajolat), en els inicis del segle XX.

La plaça de la Duana, segle XX

Malgrat els trasllats, l’espai comprés entre els carrers Reial, Smith, Rebolledo i Nou de Sant Pau es va seguir dient plaça de la Duana durant tot el segle XX. L’antiga Duana es va transformar en habitatges, amb un resultat molt digne que ha arribat fins avui.

El 1950 l’ajuntament va edificar l’edifici destinat a Mercat de la Part Baixa (entre Rebolledo, Sant Pau, Sant Josep i la prolongació de Smith, obra de l’arquitecte Josep M. Monravà). No va funcionar mai com mercat, passant a ser llogat per l’ajuntament a diferents naviliers per magatzem de grans. Finalment, el 1969, la Cooperativa de «viviendas San Carlos», de Renfe, representada pel seu president –Inocencio Clavero Ortal–demana llicència per edificar 80 habitatges a l’antic mercat per part de l’arquitecte Antonio Batlle. Les adreces del bloc són quatre entrades: Rebolledo, 14 i 16; Nou de Sant Pau, 3 i 5. La cèdula d’habitabilitat es concedeix l’any 1972.

Nou alçades reals

Es tracta d’un bloc enorme, en comparació a l’escala del barri, en obtenir-se l’altura uniforme de 23,85 metres que permeten 9 alçades reals: planta baixa i entresòl, locals comercials; més sis pisos i un àtic d’habitatges. El pati d’illa, de generoses dimensions 20,6x8,9 metres, fa possible la ventilació dels pisos a l’interior. Destruïda en un bombardeig, l’actual Duana és un edifici de 1961 (de l’arquitecte Manuel Ródenas), en el mateix lloc que el seu predecessor, al número 10 de la plaça dels Carros.

Les restes del Magatzem de la Sal van formar, durant anys, un massís bloc, amb molt poques obertures, innecessàries per la seva funció original, però conservant la porta amb l’arc de pedra picada i la inscripció gravada a la clau de l’arc: 1761.

Progressivament l’immoble es va anant convertint en habitatges, amb una botiga de queviures, a la planta baixa, activa fins els anys vuitanta. Probablement, la transformació del magatzem no es va fer amb els mitjans necessaris, un fet que accelerarà la seva degradació en el darrer quart del segle passat.

La plaça de la Duana, segle XXI

L’enderroc del Magatzem de la Sal ha estat una sorpresa. La seva conversió en habitatges, promoguts per inversors tarragonins, i amb projecte del prestigiós arquitecte tarragoní Xavier Climent, poden significar una notable millora per tot l’entorn immediat i, probablement, per tot el sector de la Part Baica.

Actualment, els veïns de la zona estan preocupats, però, per la desaparició de l’arcada de l’any 1761 (antiguitat propera els 260 anys). El cert és que jo també ho estic. Una arcada de pedra com aquesta és una espècie en vies d’extinció: ja no se’n fan i no se’n faran mai més. La proposta de conservar-la a l’interior és inquietant, més aviat fa sospitar una tàctica dilatòria. No fora millor bastir les restes de la portalada en el seu paper, és a dir, d’entrada del edifici? Així serà visible l’esforç de conservació, evident l’aposta cultural dels agents del la construcció de l’edifici, i es posarà a disposició de la ciutadania, sense excepcions. Que és el que caldria fer sempre amb el patrimoni històric.