La reinvenció dels calçots de Valls en un any sense calçotades ni restaurants

La temporada de calçots s'afronta amb dificultats, ja que la seva tradicional ingesta en les calçotades -a la graella, amb les mans, un pitet i envoltats de família i amics- és una pràctica complicada amb la covid-19, de manera que el sector busca reinventar-se mentre espera l'obertura dels restaurants.

Novembre és el mes en què es fa l'esperada "arrencada" del calçot, quan es treuen de la terra les primeres unitats d'aquesta ceba tendra, però aquest any els productors veuen amb temor l'arribada d'aquesta data.

El president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, Francesc Xavier Amill, explica que en aquesta ocasió estan intentant retardar-la el màxim, a l'espera que s'aixequin les restriccions en les diferents regions i, sobretot, a Catalunya, on estan tancats restaurants i bars i on es produeix i es consumeix majoritàriament aquest producte.

Però aquesta espera no la fan quiets, sinó que estan pensant en alternatives possibles per no donar per perduda aquesta campanya, com impulsar receptes que tinguin incorporat aquest vegetal o intentar impulsar l'enviament de calçots ja cuinats.

"Qualsevol plat que puguis fer amb ceba el pots fer amb calçot i el sabor et queda més dolç", assegura Amill, qui proposa receptes com croquetes, truita o calçots arrebossats, que, per als més apassionats, podrien fins i tot congelar-se i durar més enllà de la temporada.
Malgrat que la temporada comença al novembre, l'època alta de consum no arriba fins a finals de gener i es manté fins a Setmana Santa.

Quan el Govern va decretar el primer estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, el març passat, encara quedava mes i mig de temporada, de manera que des de la IGP van llançar diverses campanyes per xarxes socials per promoure la cuina del calçot a les cases dels amants d'aquest producte, i "la gent va respondre", emfasitza Amill.

"El millor seria que obrissin els restaurants, que la gent de tot Catalunya i Espanya, que ve un munt de gent a fer calçotades en aquesta zona, poguessin venir", explica el president, que recorda que els calçots són tan importants com l'"aspecte social" i la tradició que els acompanya.

"És un menjar que no necessita pressa. Al contrari: l'aspecte de la calçotada és que es troba un grup de gent, que van fent la calçotada, van parlant de diferents aspectes, de política, d'esports, del que sigui, i és un acte social", insisteix.

No obstant això, malgrat les diferents alternatives que puguin sortir per part dels productors d'aquest producte d'indicació geogràfica, que s'estén per quatre comarques de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès), si no s'obren els restaurants i masies durant la temporada alta, la temporada seria un "cop".

Davant les negres perspectives que aguaiten al sector, els agricultors han produït menys, tot i que Amill reconeix que encara és difícil saber "el percentatge exacte" de quant sortirà aquest any. Sigui com sigui, el sector no perd l'esperança que l'activitat es reactivi en els primers mesos de 2021.

Fins i tot amb el tancament d'establiments del març passat, van registrar 16 milions de calçots, un contrast enfront de les 400.000 unitats que van registrar fa 25 anys, de manera que esperen poder recuperar-se fins i tot amb els serveis paralitzats al novembre, desembre i començaments de gener.

Amill recorda també que els calçots van molt més enllà de Catalunya i Espanya, ja que envien comandes a tot el món.
"Tenim uns grans ambaixadors del tema de la calçotada, que són els casals catalans, que estan a Europa o fora. Molta gent es recorda que aquí feia la calçotada, ens compren aquí, conviden a gent de la ciutat on estiguin i fan la calçotada", assegura el president, que celebra que "catalans hi ha arreu del món".