La rosa, el llibre i l'empenta

La Diada de Sant Jordi de Tarragona olorava a rosa i a paper acabat d’editar, mentre una Rambla Nova plena de bat a bat unia els cors de la gent.

Des de les 10 del matí van començar a arribar persones a la zona, però no va ser fins al migdia quan tot el centre de la ciutat es va omplir de gent cercant flors i llibres.

Ha estat un any curiosament bo per a alguns escriptors locals, on tenien la seva oportunitat a alguna que d’altra llibreria de la Rambla per a oferir el seu producte i obsequiar amb la seva firma.

Tecla Martorell, autora de Com les soques de les figueres velles, reconeix que «als locals ens costa» donar-se a conèixer. Per això aquesta data es tant important. El seu llibre tracta de dues immigrants que van als barris de Ponent i pateixen abús de poder, a més d’estar escrit en clau femenina.

Víctor Centelles ha escrit un llibre molt present a totes les taules, Qui és ningú?, una història de novel·la negra ambientada als anys 30. En només una hora, va signar cinc llibres.

L’incert alberg és una barreja d’assaig i narrativa escrita per Josep Igual, qui ha creat un dietari sobre el 2011, «un any socialment canviant», asegurava, i ple d’experiències biogràfiques com la pèrdua d’èssers estimats.

Però si una escriptora va arrassar en signatures va ser Margarida Aritzeta, amb La filla esborrada, amb 20 llibres signats en només una estona, d’una història ambientada en el any 1945 i el 1946, amb una noia que s’enamora del noi equivocat i la família ‘l’esborra’.

Sant Jordi va ser un gran dia pels escriptors, però sobretot pels lectors. Jordi Medina, tractant de trobar el seu llibre idoni, va declarar que «m’agraden molt els llibres i la lectura i he pensat en gaudir del matí a Tarragona i de la tarda a Reus, perquè mai en tens prou de Sant Jordi». I menys, quan el portes per nom. D’altra banda, les germanes Anna i María Martínez, també a la recerca del seu llibre ideal, es trobaven indecises sobre quin triar, ja que els hi agraden moltes temàtiques diferents. L’Anna asegurava que l’encanta «la comèdia romàntica i els de superació personal» i a la María «els d’intriga, misteri, comèdia i els d’amor». Molt on escollir.

Passejant per la Rambla, estaven els paradistes de sempre: les llibreries, els partits polítics que pretenien tenir afinitats a canvi de plantes i caramels, els anarquistes, les parades solidàries i les religioses.

Com a novetat, hi havia una paradeta de la Joventut Multicultural Musulmana, qui regalava llibres sobre l’Islam a canvi d’un donatiu i entregaven folletons de la seva associació. La seva parada estava integrada exclusivament per dones. I per a dones era l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, qui van vendre uns 12 llibres al llarg del matí i moltes persones s’hi apropapen per obtenir informació sobre el feminisme.

Una parada que cridava molt l’atenció va ser la del Forn Pastisseria Generació Jordi Andreu, la qual venia pans de formatge, sobrasada i nous a quatre euros. «Es venen molt bé», va dir l’encarregada, que a més és una oportunitat única, perquè només es venen en Sant Jordi.

L’ànèdota del dia va ser un home que passejava sol entre les empentades de la gent, llegint el seu propi llibre, El pacte social, qui pretenia vendre’l d’alguna manera als vianants.

Però si per algú va ser especial Sant Jordi, va ser a més de per a les parelles enamorades, per a les famílies. Un exemple es la de Rut Ortiz i Jaume García, qui rebuscaven entre la secció infantil llibres pels seus fills Mariona i Martí.

Mariona, molt emocionada i abraçada al seu llibre El codi del drac, estava encantada amb la seva adquisició, xalant i rient mentre el seu germanet petit estava pendent del seu propi llibre, Pop a la Jungla, una obra en format ‘pop up’. En resum, un dia màgic.