La rossa verinosa de Berlín

Takis Würgen novel·la la història de Stella Goldschlag, la jueva que va entregar els seus a la Gestapo i que ha aixecat polseguera a Alemanya.

22 septiembre 2020 15:34 | Actualizado a 22 septiembre 2020 15:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Que estarien disposats a fer per salvar-se? I per salvar els seus? És ètic delatar una altra persona sabent que l’envies a l’horror i la mort? Bé, cadascú tindrà les seves respostes en el més recòndit de la seva ànima. Stella Goldschlag també les tenia. I són molt polèmiques. Tant, que vuitanta anys després dels esgarrifosos fets que va dur a terme ha aixecat polseguera al seu país, Alemanya, amb la publicació d’una novel·la en què és la protagonista. L’autor és Takis Würger, reporter de la revista ‘Der Spiegel’. El llibre, Stella (Angle Editorial. 9 Grup Editorial) amb traducció al català de Joan Ferrarons i Llagostera

Takis dibuixa els trets emocionals d’aquesta dona jueva d’aparença ària a partir de la mirada d’un home enamorat, un suís adinerat mancat de personalitat que no sabrà trobar a Berlín allò que va anar a buscar. Només quan ja és massa tard. Al llarg de tota la novel·la els sentiments dels protagonistes principals envers la comunitat jueva són ambivalents. També les seves relacions, sovint incomprensibles per a un lector cabdal. Tristan von Appen, Stella Goldschlag, dos personatges de la vida real, i el jove i ingenu Friedrich, tret de la ficció, vertebren aquesta història situada el 1942, data en què Alemanya comença a perdre la Segona Guerra Mundial i ja ningú no toca el violí al búnquer quan es produeixen atacs aeris aliats. 

Malgrat tot, tots tres es passegen pel Berlín nocturn, el dels pubs i les notes prohibides, el swing i el jazz, música negroide que es toca en un cau de jueus. Tots tres viuran a la ciutat del mercat negre i de l’opulència, en un temps de cartilles de racionament, cada cop més minses. Tot plegat entre la flaire del cafè de gra. Perquè en el fons tot passarà. La vida també.

I això és el que fa Takis Würger, periodista d’investigació. Recordar el lector que mentre queien bombes aquí i allà, mentre la producció de la mort de la Gestapo funcionava a màxima rendició, el FC Shalke 04 guanyava el Vienna per dos a zero, el juliol de 1942 i als Estats Units s’estrenava la pel·lícula La dona de l’any, l’agost del mateix any. Tot entre els manaments nacionalsocialistes de Goebbels i la publicitat del Comitè de Guerra del Tercer Reich, que educava sobre com utilitzar el sabó, les bondats del sucre o com havia de ser la dona alemanya. No obstant això, molt abans dels primers trens carregats de jueus cap a Auschwitz, Takis Würger pinta pinzellades que alerten que les coses no anaven com cal. La Nit dels vidres trencats, sí, però també el degoteig de lleis contra la comunitat. I Friedrich viatja amb la voluntat de posar rostre a uns rumors que arriben fins a Suïssa.  

No se sap amb exactitud quants jueus va entregar Kristin, com es feia dir, a la Gestapo, encara que les xifres parlen de tres-cents. Jove, rossa i amb ulls blaus, ella mai no era aturada per la sinistra policia del Tercer Reich, fins que se li va acabar la sort. Stella Goldschlag començà a col·laborar amb els nazis el 1943 després de ser arrestada i amb l’objectiu de salvar els seus pares de l’extermini. L’autor, però, situa la novel·la un any abans, per fer creïble que un ric suís anés a Berlín a fer turisme en plena contesa. El 1942 la ciutat encara no era el focus massiu de les bombes aliades. 

Addicta als bombons amarats de pervitina, nom de la metamfetamina aleshores, sortia a caçar jueus. Es guanyava la seva confiança fins a fer-los caure en el parany. En qualsevol cas, Takis Würger no ficciona les seves delacions. El lector ho anirà descobrint a través de les actes del procés en la seva contra, que va tenir lloc un cop acabada la guerra.

Stella Goldschlag volia ser artista. L’època i les seves decisions ho van truncar per sempre. Un dimoni, una rossa verinosa, com la titllaven a la seva comunitat o una princesa yazidita, expressió que transporta a un altre genocidi, els dels yazidites, perpetrat el 2014 pels terroristes de l’Estat Islàmic i que recorda que la història s’escriu amb sang. Takis Wünger dedica la novel·la al seu besavi Willi Waga, assassinat en una cambra de gas el 1941, durant l’Aktion T4. Així es deia el programa de mort sistemàtica de discapacitats físics i mentals a Alemanya entre el 1940 i el 1945.

Comentarios
Multimedia Diari