La tradició de Santa Tecla té una herència de luxe

Una herència de luxe. Amb aquestes paraules es podria definir a tots els integrants del Seguici Petit, que ahir a la tarda va lluir-se pels carrers de la Part Alta. La Santa Tecla Petita va demostrar, de nou, que la pedrera del Seguici Popular té recorregut. I a més, de qualitat.

A dos quarts de set de la tarda, i després dels tres coets reglamentaris, el Ball de Diables Petit va calar foc a les seves carretilles i va encetar la cercavila.

Al davant seu, una cinquantena de valents i valentes equipats amb barrets de palla esperaven els diables amb nervis i il·lusió. En quant la primera metxa es va encendre, els centenars de persones que s’aplegaven a l’inici de la plaça de la Font sabien que la festa acabava de començar.

«És un dia molt important perquè hem de fer molta força per portar la Cucafera», expressava l’Èric, portant d’aquesta bèstia des de fa cinc anys. El mateix explicava que havia començat aquesta aventura quan «un dia un amic meu em va portar a veure-la». Minuts abans de començar el Seguici, assegurava que es trobava una mica «nerviós». Una estona després, amb els nervis fora, només havia de gaudir portant la bèstia.

El mateix li va succeir al Pau, Llucifer del Ball de Diables Petit. «Tot i que fa molts anys que estic al Ball, avui és un dia especial. Per primer cop sóc el Llucifer, de manera que estic una mica nerviós», declarava abans d’iniciar el recorregut. I quan va enlairar la forca i va cremar les primeres carretilles, el seu rostre només contagiava felicitat.

«És un dia irrepetible per ells, i a més, és importantíssim. Si des de ben petits viuen la festa des de dins, de grans també ho voldran fer. La Santa Tecla Petita fa que tinguin una projecció dins les festes. Al cap i a la fi, ells són l’herència» Amb aquestes paraules qualificava la importància d’aquest acte l’Adrià, un dels encarregats del Bou Petit i integrant del Bou de Tarragona.