La tradició guanya el pols a la pluja

El Ball de Bastons té la seva procedència en un ritual agrari de la prehistòria. Els pagesos el portaven a terme amb la intenció d’invocar a la pluja per millorar la fertilitat de la terra i la collita. Però ahir el Ball de Bastons de Tarragona, que celebra enguany el seu 40è aniversari des de la recuperació, va demanar al cel que la pluja no fes acte de presència.

Després de tants anys picant pels carrers de la ciutat, es mereixien ser escoltats. I així va ser, fins a última hora, quan les bèsties van haver de ser tapades amb plàstics i els membres de les entitats van haver de marxar corrents. Plovia molt. La cercavila es tracta d’un dels actes més multitudinaris de les festes. Per primera vegada, llueixen els balls del Seguici. 
La Lídia Gil és la presidenta del Ball de Bastons de Tarragona que, enguany, estan de celebració. La Lídia aprofita per fer una crida als tarragonins que vulguin participar en el ball. «Necessitem gent, hem d’augmentar el nombre de components», explica la presidenta, la qual, després de posar-se els mocadors i carregada d’energia, es posa a la fila per començar la cercavila.

Un dels moments més especials arriba quan les entitats ballen davant
de l’hospital

En primer lloc, i com és tradició, van desfilar els elements de foc. El Ball de Diables obria la comitiva amb l’infern verd. El Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria i el Griu els seguien, mentre que els més petits esquivaven les espurnes i el fum. 

El Ball d’en Serrallonga també estava de celebració. Enguany, compleixen trenta tecles amb els trabucs a les mans. El moment més especial de la cercavila dels serrallongus arriba a la plaça de les Cols, quan els més petits somriuen perquè ja arriben, però, de seguida, es posen les mans a les orelles per reduir el soroll que provoquen els trabucs. En Serrallonga, el primer de la fila, és l’únic que no ballava. El seu objectiu és cercar la quadrilla per anar a «bandolejar», com explicava Ricard Fernández, que encarna el personatge de Serrallonga des de fa quatre anys. Com a curiositat, aquest ball té una característica especial: els seus membres necessiten el permís d’armes per poder participar-hi. I això té molt de mèrit!

També hi ha tarragonins que viuen la cercavila amb el cor dividit. És el cas de la Laura Fernández, que forma part de dues entitats del Seguici: del Ball de Turcs i Cavallets i de la Víbria. Ambos entitats participen de l’acte, però la Laura va de turca. «Durant totes les festes participo amb les dues entitats, però durant la cercavila i la processó vaig amb el Ball de Turcs i Cavallets, ja que són els únics actes en què participem», assegurava la Laura, la qual també es podia veure amb la indumentària de la Víbria en els actes dels últims dies. «És una manera molt intensa de viure la festa. Convido a tots els tarragonins a provar-ho», explicava la Laura, abans de començar la cercavila. 

Els més petits de la ciutat també troben el seu espai en aquest acte. Com a participants, l’únic ball del Seguici format totalment per nens i nenes és el Ball del Patatuf. Desborda tendresa, igual que la Núria, la petita que coronava el Ball dels Cercolets. Però si hi va haver algun moment on petits i gran es van tornar bojos, va ser a l’arribada dels capgrossos de la ciutat. Fins i tot, els presents van cantar l’himne del Nàstic, als nanos del club grana. 

En pau
Durant la Cercavila del Seguici Popular de la ciutat no es va sentir cap crit ni xiulet dirigit a l’Ajuntament, a diferència del que ha succeït en els últims actes festius, com en l’actuació castellera del diumenge passat o la Baixada de l’Àliga, on es demanava la dimissió a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Està previst que aquesta tarda, durant la processó del Braç de Santa Tecla, alguna entitat cultural mostri el seu desacord amb l’actitud del govern respecte al referèndum.