La veu del Mediterrani

Avui comença la temporada tradicional de castells, perquè és la Nit de Sant Joan. Parlem amb el locutor de ràdio Lluís Figuerola, que ha rebut el 6è Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, atorgat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Figuerola, nascut a Valls el 1930, treballà tota la seva vida periodística a la nostra ciutat, en la desapareguda Ràdio Tarragona.

La seva veu em recorda el transistor a la casa dels pares, on la banda sonora era l’emissora local. «Primer vaig retransmetre sol els castells. Feia poc que hi havia entrat, i el director Josep M. Tarrasa em va encarregar el concurs de 1970», explica com si fos avui. «Aleshores no fèiem res en català, però aquella retransmissió fou en la nostra llengua». Encara s’emociona quan em repeteix les primeres paraules del dia: «Benvinguts a Ràdio Tarragona. La veu del Mediterrani». 

El Lluís Figuerola va estar sol davant del micròfon el llarg matí, una de les grans celebracions viscudes pels tarragonins quan al concurs encara s’hi podia anar amb tota la família. El tècnic que assistia el directe fou el reusenc Josep Bové. «Era un concurs d’enorme rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Com les normes no estaven gaire difoses, els castellers venien al burladero on érem i em preguntaven», relata. «Vaig arribar a casa extenuat».

Pioners radiofònics

Fou el punt de partida de les retransmissions castelleres. Després vindrien les diades de Sant Joan i Santa Úrsula, a Valls, també des de Ràdio Tarragona. Aviat s’incorporaria la veu del company d’emissora, Enric Pujol. «Van fer els castells perquè el senyor Tarrasa era molt viu: hi havia publicitat», argumenta. En aquell concurs els vendrellencs guanyaren als vallencs. «La derrota generà una mena de dol que es palpava pels carrers de Valls, la ciutat derrotada. Era com si s’hagués perdut la guerra de Cuba!». 

Però els castells no són només competició. «Disfruto més l’any que no hi ha concurs. No m’agrada això de guanyar i perdre, ni els rànquings. I s’ha de respectar que els Minyons de Terrassa no competeixin, malgrat que podrien guanyar!», resumeix. 

El nostre veterà locutor ho té clar: «No hi ha cap altra activitat humana amb tants elements emocionals junts. Qui no em cregui que vingui a Valls la Nit de Completes. És màgica. Se’m posa la pell de gallina: la cascada, la llum, els coets... i fer castells alhora! És l’essència de la festa».

Figuerola i Pujol van narrar des de Ràdio Tarragona l’entrada en la segona època d’or dels castells per Santa Úrsula de 1981, amb el primer quatre de nou intentat i completat al segle XX. El darrer s’havia aixecat el 1893 al Vendrell pels Xiquets de Valls, segons l’escriptor penedesenc Narcís Bas i Socias. Havien passat 88 anys. «Tot va ser possible perquè es van decidir a posar ‘forros’», sentencia.

El tres de nou net

El Lluís considera que s’ha evolucionat molt ràpid. «Crec que s’arribarà a fer el tres de nou sense folre. M’agradaria veure en una sola diada el dos de vuit, el tres de nou i el quatre de nou, tots sense folre», expressa. Vaig tenir la sort de compartir algun concurs a la plaça de toros amb el tàndem Lluís-Enric, on jo feia el recompte de punts i el donàvem per la ràdio abans que el fes públic l’organització. Quan el Lluís es jubilà, el vaig substituir per ajudar l’Enric Pujol. Encara aprenem de mestres com ell: «Un bon casteller mai no ha de voler que caigui un castell rival», apunta. «Ho dic des de la plaça del Blat, on els castells perviuen en l’estat més pur, i tenint en compte que la meva dona –la Joana Mestres– prové de la família Rabassó». Isidre Tondo Ballart, Isidre de Rabassó, fou el cap de la Colla Vella de Valls entre 1876 i 1918.