Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La xocolata entre l’Advent i el tió

 Les figuretes de xocolata que caga el tió foren les successores de la rajola de xocolata a la pedra.

Jordi Bertran

Whatsapp
La xocolata en forma d’ampolla de cava és de les més habituals pel tió. foto: j.b.

La xocolata en forma d’ampolla de cava és de les més habituals pel tió. foto: j.b.

Els llums ornamentals s’han encès a les places i carrers, enguany amb un color prohibit, que paradoxalment és dels més característics del Nadal. A les cases també es comença a respirar Nadal. Algunes preparen el pessebre més o menys elaborat. Els arbres de reciclatge o naturals es guarneixen i il·luminen les llars
Alguns han buscat el tió al bosc, a la muntanya o a la fira de la Rambla que ahir, dia 1, estrenava els mostradors, malgrat la visió innecessàriament mercantilista de l’Ajuntament. Les ponsèties, originàriament de l’Amèrica central i del sud, hi despunten per la vermellor. 

També ahir moltes nenes i nens, i potser alguns adults, van obrir la primera finestreta del calendari d’Advent i es van cruspir la primera xocolata. N’hi ha 24, una per a cada vespre fins a la Nit de Nadal. Aquí és un costum recent, però s’ha estès i és fàcil trobar els dolços calendaris en botigues i supermercats. 

La xocolata és una de les grans senyores de d’aquestes festes del cicle nadalenc

La pràctica prové dels països de tradició luterana, en l’àmbit germànic, i es remunta a principis del segle XIX. Aleshores rere de les finestretes no hi havia xocolata amb forma de motius nadalencs, sinó versicles bíblics. Ara en el món germànic les criatures no sols hi troben xocolata, sinó caramels, estampetes o detalls petits. 
El mot Advent ve del llatí adventus, arribada, vinguda, adveniment. És el període de quatre setmanes nascut com l’expectativa dels cristians davant el naixement de l’infantó Jesús. En la litúrgia correspon als quatre diumenges que vindran des de demà. 

De garrofes a xocolata
A la Catalunya de quan era nen, les xocolatines no arribaven amb l’Advent, sinó amb el tió la Nit de Nadal o el mateix dia 25 en funció de quants en tenies entre la casa dels pares, les dels avis i les dels oncles. El tió de finals dels 60 i principis dels 70 del segle passat no tenia cara ni s’atipava tant com els d’ara. A casa dels pares li donàvem garrofes collides a la ‘parcel·la’. 

En el món agrari, es barrejava en els pinsos per al bestiar, sobretot per a aus de corral i cavalleries. Amb la guerra civil nascuda del cop d’estat militar de Franco i la postguerra en què imperà la pobresa, el falangisme i les tenebrors de la guardia civil i la policía armada, les persones consumien garrofes per l’aportació calòrica. 

A la Catalunya de quan era nen, les xocolatines no arribaven amb l’Advent, sinó amb el tió la Nit de Nadal o el mateix dia 25

A més ha tingut històricament propietats endolcidores. Potser per això els tions de la nostra infantesa cagaven poques joguines i moltes llaminadures que ens feien extraordinàriament feliços. Sota la manta del tió apareixien, de xocolata, formes quotidianes com paraigües encongits o boles de mides variades, i altres vinculades a la sort com uns duros de generoses dimensions i petites ampolles de «xampany», ara dit cava.  

No faltaven les caixes de cigarrets de xocolata, substituïts per llapis. El tió cagava algun paquet de pinyons, neules, torrons i de vegades figuretes dels tres Reis de l’Orient, també de xocolata, que feien cap a l’arbre fins al 6 de gener. Encara alguns avis expliquen que a la postguerra el tió proveïa una rajola de xocolata a la pedra, per desfer-la a l’esmorzar de Nadal.

El tió cagava algun paquet de pinyons, neules, torrons i de vegades figuretes dels tres Reis de l’Orient

Crec que els tions romanen la resta de l’any als boscos i a les muntanyes, però sospito que de tant en tant són a Sant Sadurní d’Anoia, vila on des de 1840 hi ha un paradís de la xocolata denominat Simón Coll. Casa Simón passà de l’artesania a la mecanització en néixer el segle XX, apadrinada per Francesc Coll, la tercera generació al capdavant de la companyia. 

El seu successor, Miquel Coll, amplià la comercialització a tot Catalunya a mitjans del 1950, i construí la nova fàbrica que segueix perfumant d’aroma de xocolata Sant Sadurní. Els recomano una escapada a 40 minuts de Tarragona: l’Espai Xocolata Simón Coll. 

Temas

Comentarios

Lea También