L'any fantasmagòric de Perucho

«No hi ha gaires escriptors amb el vessant tarragoní de Joan Perucho, el qual va tenir molta vinculació amb Gandesa, Móra d’Ebre, Tortosa i Albinyana», remarca Julià Guillamon, comissari enguany de l’Any Perucho, en commemoració del centenari del naixement d’un autor que va ser referent i precursor de la literatura fantàstica a Catalunya.

Justament per la seva vinculació amb el territori, estaven previstes diverses activitats durant tot l’any que a causa de la Covid-19 s’han hagut de suspendre o recol·locar.

Poeta, novel·lista, articulista, crític d’art, gastrònom, bibliòfil o jutge. Tot això va ser en Perucho (Barcelona 1920), «una figura rellevant del segle XX i aprofitant l’efemèride, la idea ha estat tornar a posar-lo en circulació, tot i que les seves obres s’han anat reeditant de manera sovintejada», apunta l’escriptor Guillamon, amic personal i especialista en Perucho.

Algunes reedicions que van sortir abans de l’arribada del confinament són Els homes invisibles (Comanegra) i Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries). També estan previstes Les aventures del cavaller Kosmas i  Botànica oculta, entre altres. 

Fantasmes i espectres defineixen en bona mesura Perucho i en aquest sentit, l’obra més traduïda és Les històries naturals (nova edició d’Edicions 62), una novel·la de vampirs situada al Baix Camp, que ja és un clàssic de la literatura catalana contemporània.

«El vampirisme té mil versions i mil lectures. En el cas del Perucho té un element d’humor. Ell ho transporta a Catalunya, en el moment d’unes guerres del segle XIX i tot això li dona una volta que ho fa molt interessant», manifesta Guillamon. Un món fantàstic i presències del passat que tampoc no l’abandonaven en la vida real. 

«Perucho s’havia mogut molt pels Ports, per la Terra Alta, però el Camp de Tarragona li agradava molt i buscava una casa», explica Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa, del Vendrell. Finalment, va ser Albinyana, el lloc triat. «La compra l’any 61 gràcies a Apel·les Fenosa, qui li va trucar per dir-li que li agradaria molt», diu en Josep Miquel Garcia.

És en aquesta casa d’Albinyana on el que fou jutge de Gandesa assegurà que hi havia un fantasma. «Jo vaig dormir a l’habitació del fantasma i no se’m va manifestar, però sé que a altres persones sí. En tot cas, això formava part de l’encant Perucho. Ell era així, tenia aquest punt entre la realitat i la ficció, entre l’imaginat i el real i dintre d’això sempre hi havia aquesta juguesca de veure coses on no hi eren o suggeria que hi podien ser», afirma Guillamon.

La relació Perucho-Fenosa va començar poc després que l’escultor arribés des de l’exili de París. «L’any 57 va tornar per exposar a Barcelona. És llavors quan compra la casa del Vendrell, un palau renaixentista que és una meravella. Posteriorment, quan Perucho s’instal·la a Albinyana, progressivament participen de les mateixes amistats, una relació que continuarà fins a la mort de l’escultor», conta Josep Miquel Garcia.

L’arribada de Perucho a Albinyana serà determinant per a la seva vida personal i professional i «dona molts fruits», com assenyala el director de la Fundació. «Perucho escriu sobre Fenosa, però, sobretot, és la descoberta de paisatge del Penedès, molt pròpia de tots dos», destaca.

Mostra a la tardor
Justament, aquesta relació forma part de l’exposició que al setembre organitzarà la Fundació Apel·les Fenosa amb motiu del centenari. Però no només això. També l’amistat amb altres artistes del seu temps, com ara Pau Casals i, sobretot, Joan Miró. «La mostra és el relat d’una història que hauria pogut ser», afirma Josep Miquel.

I amb aquestes paraules fa referència a la hipotètica creació d’una Fundació Miró al Vendrell. En aquest sentit, Josep Miquel relata com «Perucho i Mont-roig tenen una relació molt intensa. Estem parlant de l’any 68 quan publica Joan Miró i Catalunya i en aquells moments anima al pintor a desenvolupar la idea de deixar un fons d’obres al Vendrell per fer una Fundació Miró. Finalment, però, els seus amics li acaben de convèncer que és millor fer-la a Barcelona», comenta el director de la Fundació Fenosa. No obstant això, «és una qüestió singular, interessant, encara que no va reeixir».

Noticias relacionadas: