L’arrossegament de 43.000 arbres, principal causa dels danys de la riuada a la Conca de Barberà

Els aiguats del 22 de setembre de 2019 van fer augmentar 1.200 vegades el cabal del Francolí en punts com l’Espluga

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Milers d’arbres van taponar els ponts, com aquest de l’Espluga de Francolí.  FOTO: ÀNGEL JUANPERE

Milers d’arbres van taponar els ponts, com aquest de l’Espluga de Francolí. FOTO: ÀNGEL JUANPERE

Avui es compleix un any dels forts aiguats de la Conca de Barberà. La nit del 22 d’octubre del 2019, el cabal del riu Francolí va augmentar sobtadament a causa de les intenses pluges provocant importants danys materials i pèrdues personals en diverses poblacions de la comarca. El Diari ha tingut accés a un estudi del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que aporta dades sobre l’espectacular crescuda del riu i apunta quines van ser les principals causes de les destrosses, a més de fer recomanacions per evitar que es repeteixi un desastre similar.

Una de les conclusions que es desprèn de l’estudi és que la força de l’aigua va arrencar uns 43.000 arbres, equivalents a 14.000 m3 de fusta, i que aquesta va ser una de les principals causes dels danys que va ocasionar la riuada, que va arrasar una superfície de 160 hectàrees de conreus i terreny forestal. Això, sumat a l’elevadíssim cabal del riu seria el factor que explicaria els importants danys provocats. Per tal de dur a terme aquest treball, s’han fet diverses visites sobre el terreny entre el mes de novembre de 2019 i el mes de gener de 2020, s’han realitzat entrevistes a diferents testimonis de la tragèdia i s’han captat 1.300 imatges realitzades amb un dron per tal d’analitzar al detall quines van ser les causes concretes del gran nombre de danys ocasionats per la riuada de fa un any a la Conca de Barberà.

Sis vegades el cabal de l’Ebre

La conca del Francolí va registrar durant els dies 22 i 23 d’octubre del 2019 una mitjana de 300 mm de pluja. La intensitat de la precipitació va provocar un fet que ningú esperava i menys, de forma tan sobtada: la crescuda del cabal del riu. El Francolí al seu pas per l’Espluga va superar els 1.200 m3/s en el seu màxim registrat, un fet insòlit, tenint en compte que el cabal habitual del riu és d’entre 0,5 i 1 m3/s, la qual cosa indica que el Francolí va multiplicar per 1.200 el seu cabal habitual. Perquè ens fem una idea més visual de la magnitud dels fets, el riu Ebre va tenir un cabal mig de 208m3/s al seu pas per Tortosa durant l’any 2019. Això vol dir que el Francolí va assolir durant l’episodi dels aiguats un cabal sis vegades superior al de l’Ebre.

Segons es desprèn de l’estudi, altres rius com el Milans també van multiplicar el seu cabal de forma espectacular, assolint els 351 m3/s al seu pas per Vimbodí i Poblet, quan habitualment no supera els 0,5 m3/s.

L’estudi apunta que és improbable que es torni a repetir el mateix fenomen al mateix lloc en un termini curt o mig perquè «caldrien dècades per a restituir el bosc i els conreus arrasats», diu literalment.

Evitar que es repeteixi

Tot i això, després d’aquest detallat estudi s’han elaborat un seguit de propostes per tal d’evitar que, en cas d’una crescuda del riu, els efectes tornin a ser semblants als del 2019. Una d’aquestes propostes contempla incorporar la vegetació arrossegada dins de cada període de retorn. Això vol dir que es planteja la possibilitat de col·locar estructures a la llera del riu, que consisteixen en una base de formigó enterrada amb unes pues que simularien la forma d’una pinta per retenir la vegetació. Aquest sistema existeix en altres rius torrencials d’alta muntanya i serviria per evitar importants danys, ja que no es produiria un ‘tap’ del riu Francolí en ponts sensibles al seu pas per les diverses poblacions.

L’estudi també proposa eixamplar la llera aigua amunt pel pont principal de l’Espluga de Francolí, augmentar la capacitat de desguàs del pont de Can Cisquet a la Riba i dels ferrocarrils a Montblanc i l’enderroc de ponts inservibles i abandonats.

Temas

Comentarios

Lea También