«L’atemptat de Cambrils és la pitjor experiència que he viscut»

David Boneta Cortina va néixer l’abril de 1970 a Tremp. Diplomat en Ciències Empresarials a la Universitat de Lleida (1996), també és llicenciat en Administració i Direcció d’Empresa per la Universitat Oberta de Catalunya (2009). A l’any següent es va treure el postgrau en Direcció i Gestió de la Seguretat Pública a la mateixa universitat.

En la vessant professional, va ser caporal de l’Àrea Regional d’Informació de Ponent (1999-2002), sergent cap de la comissaria de Sort (2002-2005) i sotsinspector cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) Val d’Aran-Alta Ribagorça (2005-2007), inspector cap de l’ABPAlt Penedès (2007-2008). 

Durant tres anys –de 2008 a 2011– va ser destinat com a inspector a l’ABP Baix Camp-Priorat, on en va ser el cap. En pujar a intendent, va ser destinat a l’ABP Segrià-Garrigues-Pla d’Urgell, on també fou el cap d’aquesta comissaria. Finalment, el passat mes d’abril va ascendir a comissari. Al front de la Regió Policial del Camp de Tarragona li ha tocat viure moments molts difícils, principalment l’atemptat de Cambrils i l’1 d’Octubre. 

Comissari Superior de Coordinació Territorial. Sona molt solemne?

La meva tasca és la de coordinar totes les Regions Policials de Catalunya i atendre les seves necessitats i donar suport.

Qui el va trucar per comunicar-li la notícia?

El propi comissari en cap, Miquel Esquius

Era una petició?

Sí, era una proposta per ser cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.

S’ho va pensar o va dir sí automàticament?

M’ho vaig pensar una nit. Primer ho vaig consultar amb la família.

Què és el que va pensar primer?

La responsabilitat del lloc, de les funcions a assumir. I en segon terme va ser una sensació de tristor, d’haver de deixar el Camp de Tarragona.

A qui del cos li va comunicar primer la noticia?

A l’intendent Ramon Chacón –el seu segon a la comissaria de Campclar–, que m’ha substituït al front de la Regió Policial del Camp de Tarragona. Li vaig comentar que possiblement li afectaria el meu nou destí. I així ha estat.

Vostè passa a ser el número 2 del cos. Això és tot un ......

Una gran responsabilitat i un repte important.

Comparteix edifici amb un tarragoní que va pujar a comissari al mateix temps que vostè. Va parlar amb ells abans de traslladar-se a Egara?

Ens vam trobar uns dies abans. Vam parlar sobre com afrontar aquesta etapa com a comissari superior.

Vostè, quan estava destinat a Tarragona, seguia vivinta Lleida. Ara haurà d’anar a treballar al Complex Central a Sabadell. Utilitzarà la carmanyola que li van regalar els seus companys en el seu acomiadament?

Sí, la utilitzaré, en faré us, tot i que al Complex hi ha menjador.

Què és el que més trobarà a faltar de Tarragona ciutat?

La ciutadania en general. He fet bones amistats.

Com a bon lleidatà, vindrà a estiuejar a la costa tarragonina?

Ja ho feia abans de venir a Tarragona. seguiré anant a Cambrils.

Ha estat pràcticament un any a Tarragona. L’any més intens a la seva carrera al cós?

Sí, sens dubte, amb diferència. Ha estat l’any més intens des cos dels Mossos d’Esquadra.

L’atemptat de Cambrils l’ha marcat?

Sí. Un atemptat terrorista no deixa indiferent a ningú. És la pitjor experiència que he viscut, no únicament com a comandament dels Mossos d’Esquadra sinó també com a persona. 

On era quan li van comunicar l’atemptat?

A la comissaria de Campclar. Com s’havia activat el dispositiu Cronos per l’atemptat de Barcelona, estava d’uniforme. Sortia amb el cotxe patrulla a donar una volta per Salou i ho vaig sentir per l’emissora. Per això vaig arribar amb rapidesa al lloc dels fets. També gràcies a dues companyes del cos que em van acompanyar. 

Quant va dormir aquells dies?

Uff, aquella nit res. La següent dues o tres hores.

Va poder parlar amb els agents que van disparar contra els terroristes a Cambrils?

Sí, a posteriori ens vam reunir sobre com havia anat aquella nit, quines necessitats tenien, com els podíem ajudar a superar aquella situació. Tant jo com els altres comandaments han parlat diverses vegades amb ells.

Per què crec que es va especular, amb mentires, qui va ser el mosso que va disparar contra els terroristes?

Va ser un tema de rumorologia. Els dos agents estaven destinats a la Unitat de Seguretat Patrullaven, i estaven de patrulla en un dels punts dels dispositiu Cronos.

Creu que havien interessos ocults?

No els veig

Com a tema propi del Camp de Tarragona, quina és el tema que li ha provocat més mals de cap?

Els relacionats amb els robatoris violents, a domicili, violència de gènere, etc. Tot allò on hi ha persones afectades. Primer les persones i després la part material. 

El top manta es pot resoldre policialment?

No. Nosaltres podem contribuir a la solució. Hi ha altres accions que s’han de fer  des d’altres institucions per reconduir el tema. No és un tema exclusiu policial.

Els manters cada vegada són més violents amb la Policia?

No és una situació de més o menys agressivitat. El que passa és que la situació ha canviat. Ara, el material que porten damunt ja l’han pagat, és seu. Per tant, el protegeixen més. Abans, no era seu, anaven a percentatge de les vendes.

Els robatoris a habitatge és l’espina que té clavada?

Sí, és un dels principals fets d’interès dels Mossos d’Esquadra i es on hem de lluitar per reduir al màxim. És un problema extensiu a tot Espanya. Hi ha moltes bandes organitzades, més especialitzades, a més dels delinqüents comuns. S’estan esmerçant molts esforços per combatre i detenir els autors.

Té alguna altra espina?

Violència de gènere, els accidentes de trànsit... Continuen morint moltes persones. Les xifres no ens acompanyen, els accidents és un drama. L’únic xifra bona és ‘0’.

Què pensa quan alguns mitjans de comunicació diuen que és proper a l’ANC?

Sóc un professional amb neutralitat política.

L’1 d’octubre va ser un moment molt difícil?

És un moment complicat pel cos. I també per mi. 

Vostè depenia del seu cap, Ferran López. Va rebre pressions polítiques?

No, mai he rebut cap tipus de pressió política.

Què va pensar quan li arribaven informacions sobre les càrregues policials?

Sorpresa.

Quan va veure les imatges, era el que li havien dit els seus agents o es van quedar curts?

Corresponia amb la informació que havia rebut.

Hi ha algun mosso imputat en alguna de les causes judicials obertes?

Hi ha persones que estan investigades, unes quantes, des d’agents a comandaments.

Algun va demanar suport psicològic pels fets?

Directament no.

Els seus agents van actuar correctament? Els ha felicitat?

Els meus agents van actuar conforme a les instruccions que es van donar des de la Prefactura del cos. Els he felicitat per la feina feta.

N’ha parlat del tema amb els altres cossos policials de l’estat?

No, no he parlat.

Finalment, què els va dir als seus companys en el dinar d’acomiadament?

Moltes gràcies pel seu suport, per haver-me ajudat en aquest any i tres mesos, I que els desitjo molta sort en el futur.