L’atàvic patronatge de Sant Cristòfol

Dimarts, 10 de juliol, s’esdevindrà la festivitat de Sant Cristòfol. A Tarragona l’abreviatura, Tòfol, pronunciada en dialecte oriental amb u en la segona o, àtona, és ben popular. Personatges coneguts de la Part Alta han dut i duen aquest nom, així com l’emblemàtic bar de la plaça del Fòrum, cantoner amb el carrer d’en Granada.

Per un document solt del ‘Llibre d’actes’ municipal de 1505 sabem que des de «lo temps de les morts de l’any 1490» Cristòfol preservà «los poblats d’aquesta ciutat». Per això, se celebrava una «una gran processó» i feien «capelles molt ornades per molts llocs de la dita ciutat en les quals los dits poblats fan celebrar oficis e hores canòniques per gràcies de la gran salut». En aquest context en què es barrejaven la por i l’agraïment, el mateix 1505 els veïns del carrer d’en Granada erigeixen una nova capelleta votiva de Cristòfol, desapareguda des de fa molt de temps. El barri antic ha estat històricament vinculat als edificis de les institucions locals. Així, la catedral i l’antic Ajuntament, al núm. 39 del carrer Major, en són testimonis. Abans, un tercer immoble era part del paisatge urbà del pinyol emocional de Tarragona. 

Es tractava del castell del Patriarca, residència primitiva de l’arquebisbe que en temps medievals també rebia el títol de Patriarca d’Alexandria. Aquest edifici arribà fins a la guerra del Francès quan, com molts altres espais, desaparegué víctima de la pólvora. El pare Andreu de Palma de Mallorca, hàbil investigador de la història i la toponímia local, considera que Cristòfol era, igual que la Mare de Déu, «tutelar» de la capella del castell del Patriarca.

Voltes de carrer

En la Tarragona antiga hi havia abundants voltes, arcs, ponts o construccions que travessaven carrers, com encara veiem en el d’en Riudecols, paral·lel al Major i via a la qual dona la Casa de la Generalitat, o en el de Talavera en el call jueu. Aquests arcs servien per emmarcar trams de carrers i podien ser presidits per capelles votives. 

El canonge arxiver i poeta Josep Blanc és el primer que recull unes «voltes de Sant Cristòfol», en el capítol 28 de l’“Arxipiescopologi” o història dels arquebisbes locals. Blanc acabà l’obra el 1665, per la qual cosa eren anteriors. 

A“Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana”, el també historiador Joan Salvat considera que, poc abans, «a mediados del XVII se puso en el arco de Santa María una imagen de San Cristóbal siguiendo la creencia extendida por todo el occidente europeo que el cristiano que por las mañanas mirase la imagen de San Cristóbal, no podía sufrir ningún mal durante el día. Por esta razón, su imagen se ponía en las puertas de las ciudades, de las casas y de muchas iglesias». 

En l’entrada del rei Carles III el 1706, el seguici travessà el portal de Sant Antoni, continuà cap a les actuals Peixateries Velles i el carrer de la Merceria. Abans de pujar a la «plaça del Consistori» –actual cruïlla de Nou del Patriarca amb les Coques i pla de la Seu–, passà sota «la volta de Sant Cristòfol». Fra Andreu dedueix que almenys en el segle precedent, el XVII, aquesta fou la denominació habitual, que hauria substituït l’anterior del XVI: volta de Santa Maria, per trobar-s’hi la Mare de Déu. El frare la situa al principi de l’actual carrer Pare Iglésias, connectant la Merceria i el pla de la Seu. 

Capella del castell

El 1742 es denomina «baixada de Sant Cristòbal» per l’autoritat civil del Corregidor, apareguda amb el decret borbònic de Nova Planta. El mot «baixada» encara l’usem popularment els tarragonins. En el XIX serà la del Patriarca, com a record del castell anterior. 

El gremi hereu de les confraries d’hortolans i pagesos, conserva a l’església de Sant Llorenç una tela pintada al tremp dedicada a Cristòfol, de notables dimensions: 296 x 162 cm. El Centre de Restauració de Béns Immobles del Patrimoni Cultural de la Generalitat emeté un informe datant-lo al XVI. 

No hi ha cap constància de la vinculació d’aquest quadre, avui dels pagesos, amb l’antiga capella del castell del Patriarca. Això no obstant, coneixem que l’entitat salvà el seu Sant Crist del Sepulcre i el retaule de Santa Magdalena en la guerra del Francès, circumstàncies que donen fe d’una important voluntat de custòdia. Alhora Cristòfol és patró dels cultivadors de fruiters i jardins, i advocat contra la calamarsa, detalls que afegeixen més vinculació devocional.