L'autor d''El nazi de Siurana': 'M'atreia trobar notícia de l'horror europeu en un lloc petitet, bonic i paradisíac'

A finals dels anys 50 es va instal·lar a Siurana, un petit poble del Priorat, una parella belga: Jan Buyse i Anita Salden. Ell era un reconegut alpinista i, de fet, va ser el coordinador de la llista oficial dels cims de 3.000 metres dels Pirineus. Malgrat això, amagava un passat que va començar a circular en forma de llegenda. La història del nazi fugitiu que vivia a la localitat ha arribat fins a l'actualitat i va picar la curiositat, ja fa quatre anys, del periodista i escriptor Toni Orensanz (Falset, 1970). "M'atreia trobar notícia de l'horror europeu en un lloc petitet, bonic i paradisíac", explica l'autor, i "la notícia de l'horror es confirma: aquest senyor, realment, va ser un nazi", conclou. Tot plegat, ho recull en el seu darrer llibre, 'El nazi de Siurana' (Ara Llibres).

'El nazi de Siurana', relata Orensanz, és "una recerca històrico-periodística a partir del que era una llegenda popular". L'escriptor, en una entrevista a l'ACN, exposa que tot comença "gairebé per casualitat", quan acompanya una amiga a entrevistar la vídua de Buyse per parlar de muntanyisme. A partir d'aquí lliga caps i entén que "la velleta belga" era la vídua del senyor que havia viscut al que a Siurana anomenen 'el xalet del belga' o 'el xalet del nazi'. Precisament la doble lectura de la vida de Buyse crida la seva atenció, ja que "no era només un suposat nazi molt dolent, sinó que tenia virtuts i era respectat dins del món de l'alpinisme", assenyala.

I és que van ser els prestigiosos alpinistes Ravier, dos germans bessons francesos que col·laboraven amb Buyse i altres muntanyencs en l'elaboració de la guia dels cims de 3.000 metres dels Pirineus, els que van fer saltar la llebre en conèixer indicis del passat nazi del belga. Per qüestions ètiques, l'any 1989 van deixar el grup, ja que Buyse els va donar la raó en una carta –sense explicar-los gaires detalls, però–.

Ara, i després d'anys d'investigació, Orensanz aconsegueix confirmar en el seu llibre que Buyse era un nazi belga, "una peça bàsica de l'ocupació alemanya de Bèlgica", en tant que és "el fundador i primer cap de l'Allgemeine SS de Brussel·les, la branca paramilitar de les SS", així com cap de l'associació de premsa gràfica nazi, que "controla amb mà de ferro la censura de la premsa gràfica", assegura Orensanz, "amb morts pel camí".

A aquesta conclusió hi arriba després d'accedir a la documentació d'un judici que es fa al final de la Segona Guerra Mundial, en què es jutja Buyse amb una seixantena de persones més com a caps d'una entitat pronazi. Però el protagonista de la història aconsegueix escapar i, després de passar uns anys a Barcelona amb un nom fals, fa cap a Siurana. Com ell, molts altres nazis –"alguns de molt importants", assegura Orensanz– van fugir i es van amagar a l'estat espanyol després d'aquest conflicte bèl·lic. Justament, l'autor ha volgut reflexionar, en el rerefons del llibre, sobre la possibilitat de "passar pàgina" de persones com aquestes, agafant com a mostra la vida de Buyse.

A 'El nazi de Siurana', el periodista ha pogut jugar a combinar diferents gèneres, des de l'entrevista a la crònica, passant pels articles d'opinió o la narrativa. "No és una novel·la, és un llibre de no ficció", aclareix. "La gent no s'ha d'esperar un assaig espès, és un llibre que es pot llegir com una recerca que té suspens", afirma, "que és el suspens que jo he anat trobant mentre feia la recerca". Una història que ha anat virant al llarg del temps, com amb la confirmació que la dona de Buyse, Anita Salden, també va ser col·laboracionista del nazisme. "A la no ficció pots explicar històries reals des del periodisme, amb una trama que és gairebé novel·lesca sense buscar-ho", conclou.

Buyse va morir el 2002, amb 89 anys, mentre que la seva vídua va morir el 2013. La seva història, però, continua ben viva a 'El nazi de Siurana'.