Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'avinguda de Maria Cristina

Rafael Vidal (administrador del Facebook 'Tarragona antiga')

Whatsapp
Any 1942. Desfilada de la banda de la Creu Roja a les festes del barri. FOTO: Arxiu Josep M. Llort Porqueres / Tarragona Antiga

Any 1942. Desfilada de la banda de la Creu Roja a les festes del barri. FOTO: Arxiu Josep M. Llort Porqueres / Tarragona Antiga

El carrer o avinguda de Maria Cristina porta aquest nom en memòria de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, la que fou segona esposa del rei Alfons XII. En altres temps va tenir noms diferents com passeig de la Circumval·lació, passeig de Ronda. A l’època republicana, Àngel Garcia Hernández, militar republicà que es va aixecar i proclamar la república i fou afusellat.
Com sempre, faré un passeig per les botigues del carrer. Primer, a mà dreta. Al núm. 1, el Quiosc, la granja Natura, la lleteria Felip i l’Estanc que l’any 2012 es va traslladar al xamfrà amb Estanislau Figueres. Al 3, l’any 1959, en Roquet de la Pastisseria Palau va establir-se al barri i Electrodomésticos Tarragona. Al 5, Alimentación Silvia. Al 7, Talleres Marrugat, un referent a la ciutat i al barri. Al 9, un altre clàssic durant un grapat d’anys: la Fusteria Bru. A l’11, Casa Decoración i Pizzeria Missouri. Al 13, Ortopèdia Santa Tecla. Al 15, qui no recorda al barri el Bar Bado? Al 17, Cruz Roja. Al 19 hi havia la carboneria de Maria Lluís que va obrir l’any 1949 i anys més tard Vallverdú Punt-Car. Al 21 hi va haver una oficina de la desapareguda Caixa Tarragona. Al 21 bis, el taller de l’amic Josep Maria Vallverdú, traspassat l’any 2011 (q.p.r.). Al 23, el Nido de Arte María Cristina de la família Juanós. Al 27, el taller de motos de J. M. Vidal i després la Bodega Tor-redemer. Al 29, la Pastisseria Valderrama. Al 31, el taller de reparació de TV Jaume Baranera. Al 39, el local de la Confraria del Gremi de Pagesos. Al 41, Comestibles Juanpere. Al 43, Comestibles Bonet. Al 47, la Barberia Llimona i al 49, Seguros Bilbao. 

Els parells

Al 2, Boutique Herpi i Calçats Astor. Al 4, la Peixateria d’Eduard Torné. Al 6, un altre comerç referent al barri i a la ciutat: la botiga de joguines Diges. Al 8, la Charcutería de la M.ª Borrull i anys després la Polleria Ramona. 

Quan a l’avinguda de Maria Cristina funcionava l’Hospital de la Creu Roja era habitual veure estacionades ambulàncies. FOTO: Arxiu Ramon Fraxedas Calduch (q.p.r .)/ Tarragona Antiga

El 12 és per a la Farmàcia Central, nom en record de la que havia tingut en Martinet Güell a la Rambla Vella, 41, de 1912 a 1939. Oberta l’any 1952, que encara continua la nissaga familiar primer amb la Maria Carme Pons Güell i avui amb la Núria Aranda Güell (el meu record per al pare Jorge Aranda, company a l’institut i traspassat ja fa molts anys). 

Al 14, Ortopèdia Creus i Electrodomésticos Tarragona. Al 20 hi havia una sala de jocs recreatius. Al 22, primer hi va haver la Bodega El Barril i l’any 1964 la Taverna de la Luisa Núñez. Al 24, Papereria La Tiza, Bar Amado i Casbor. Al 26, la Tasca Gallega. Al 28, un altre històric obert l’any 1950: Comestibles i cansaladeria de Martí Bardolet Vidal i la Merceria Encarna. Al 32, Fincas Talaia i Merceria de la M. Cunillera. El 34 és cosa de fleca, els Llort, oberta l’any 1938. Hi van passar 4 generacions: Josep Llort Rovira, Josep Llort Factor, Núria Porqueres i finalment l’amic Josep Maria Llort Porqueres.

Any 1946. Sortida d’espectadors del camp de futbol de l’avinguda de Catalunya. FOTO: Arxiu Rafael Vidal Ragazzon / Tarragona Antiga

Seguim: al 34 bis, Comestibles Moix. Al 36, Bar Mauri i automòbils Roig. Els immobles 38-40 foren enderrocats per construir-hi nous edificis. El darrer xamfrà amb l’avinguda de Catalunya se’l coneixia com «la casa gran», als nous locals Victrix botiga de quadres, la Joieria del Jordi Ros i l’Òptica Capellades. Passada l’avinguda de Catalunya, encara que fos en un pis, recordo la Per-ruqueria Obdúlia i els Sanejaments Vives.

Anys 20. L’autobús de línia Tarragona-Vendrell, carrossat als Tallers Marrugat i Almirall. FOTO: Arxiu Francesc Marrugat / Tarragona Antiga

Les festes d’aquest barri són de les més antigues de la ciutat. Van estar en perill, ja que l’any 1952 van patir una aturada. 30 anys després, és a dir l’any 1982, es reprenen de nou gràcies a la iniciativa dels veïns. De mica en mica es van afegint altres carrers del voltant. Primer, Hernández Sanahuja (1982), després López Peláez (1987), Cronista Sessé (1994) i avinguda de Catalunya (2008).

Cansaladeria Martí Bardolet. FOTO: Arxiu Rafael Vidal Ragazzon / Tarragona Antiga

Es tanca la zona durant tres dies del cap de setmana i a banda d’un sopar de germanor es fan un seguit d’actes, com partidets de futbol de solters contra casats. Aquí teniu una de les alineacions: Mogio de porter, Llort, Siscu Franquet, Santi Giner, Pere Soler, Francesc Bori, Badia, Pouza, Salvador Martorell ‘Marto’, Jaume Fontanet i Martí Bardolet.

També se celebren curses ciclistes, ball amb orquestres en directe, concurs de guarniments de balcons. L’any 1994 el Ball Parlat de la Reina Maria Cristina es va representar al carrer d’Hernández Sanahuja. L’escolanet era Francesc Sabater, l’Antoni Rebull Sans feia el paper de Cardenal, Josep Maria Tuset feia d’Hernández Sanahuja, la Tere Gené era la Reina Maria Cristina i el bon amic Ram Giner feia de Cronista Sessé.

Dos històrics del barri: el barber Francesc Borràs Llimona parlant amb el Josep M. Vallverdú, del taller. FOTO: Arxiu Rafael Vidal Ragazzon / Tarragona Antiga

Al barri hi tenien de tot com diu en un comentari a Tarragona Antiga el veí Juan Manuel Mallol: el carrer de Maria Cristina i voltants era com un petit poble. Tenia botigues de queviures, bars, forn, perfumeria, lleteria, estanc, botiga de joguines, sabateria, carboneria, drapaire, taller de cotxes, farmàcia, barberia, sastreria, reparació de calçats i algunes petites indústries, com un taller de guixaire, fàbrica de sifons, fusteria, equips de futbol com el Maria Cristina i el Monrovia, etc., i també Nius d’art, n’era famós el del Sr. Juanós que va tenir una època esplendorosa. Segur que els amics Jaume Fontanet, Juan Manuel Mallol, Josep Maria Llort i Ram Giner en trobaran a faltar un munt. Perdoneu la intromissió al vostre barri.

Temas

Comentarios

Lea También