L'entorn atractiu de Constantí

La ruta de Sant Llorenç a Constantí és un recorregut històric per les restes de l’ermita, al voltant de la qual es produeix el primer poblament del municipi al segle XII. Així, l’itinerari de sis quilòmetres barreja elements ancestrals, llegendes i tradicions, amb factors naturals, paisatgístics i antropològics, que defineixen el terme municipal de Constantí, que aquest dissabte celebra la caminada popular de la ruta de Sant Llorenç.

La primera aturada del trajecte, als afores del nucli urbà per l’antic camí de Reus, és el Mas de Serapi. Aquest nom prové d’un dels seus propietaris, mossèn Serapi Ferrer, mort el 1711. Hi ha un edifici principal del segle XIX que ha patit modificacions posteriors. La gent del poble solia reunir-se els dies de festa per berenar a la vora d’un abeurador que ja no existeix. També s’anava a buscar aigua a la boca de la mina situada a tocar del mas.

La Creu de Salom és el següent indret. A la cruïlla entre el camí de Reus i el d’Almoster, just al marge dret, hi havia una antiga creu de terme. Fins a mitjan segle passat era visible el pedestal que servia de base per a aquesta creu de ferro, documentada ja el 1530, per delimitar municipis o guiar viatgers.

Pel camí de Sant Llorenç s’arriba al Mas dels Frares, on es van descobrir diverses sitges i es van excavar estructures d’un complex de banys d’una vil·la romana d’època republicana (218 aC - 50 dC). Aquesta mateixa finca inclou un celler experimental de la Facultat d’Enologia de la URV que produeix vora 40.000 kg de raïm de 17 varietats, cultivades en 5,5 ha de terreny.

A través d’un petit sender es fa cap a l’alzina centenària. També coneguda com l’Alzina del Mas dels Frares o Grossa, és declarada arbre monumental per la Generalitat.

Les restes de l’ermita de Sant Llorenç es troben damunt d’un petit turó. La referència documental més antiga és del 1515, tot i que als voltants hi ha restes d’ocupacions des d’abans, d’època neolítica, romana i medieval. Altres estudis històrics daten el seu origen al segle XII i podria arribar a ser la primera església de Constantí.

Creuant l’AP-7 per un pont s’arriba al Clot de Sanromà. L’enorme clot s’ha convertit en un llac i abeurador d’aus migratòries, que s’aturen en el seu viatge anual. Aquest indret resulta clau en la rica i variada fauna ornitològica autòctona.

A prop, al Clos Montserrat, el Mas d’Alemany té un edifici principal construït al voltant de 1827, d’estil barroc popular. A més, d’una capella de finals del s. XVIII, un celler, les restes d’una era i arbres exòtics.

A la partida de les Gavarres s’escampaven els conreus de garrofer i vinya, que ha esdevingut exemple de flora típica mediterrània –argelaga, farigola, ginesta, garric, etc.–, on també s’admiren alguns rèptils com sargantanes o escurçons.

A la dreta s’estén una esplanada on es reconeix el Mas de Simó, conegut també com de la Simona. Era una masia important, avui en runes, on queden restes d’una antiga era amb una bassa a la vora que recollia aigua de les mines. I, finalment, creuant la riera del Mas de Serapi, el camí torna al nucli urbà de Constantí.