L’entrada d’un nou arquebisbe

El papa Francesc ha nomenat Joan Planellas Barnosell com a nou arquebisbe de Tarragona. L’Arquebisbat ha anunciat que l’ordenació episcopal tindrà lloc dissabte 8 de juny a les 11 h del matí a la catedral. Falta conèixer si hi haurà o no l’entrada pública a la ciutat, un acte d’origen medieval que ha arribat, amb interrupcions, fins als nostres dies.

El sentit originari de l’entrada pública de l’arquebisbe rau en el fet que la ciutat, a través dels gremis que gestionaven els elements del Seguici Popular, honorava un dels seus dos senyors amb una festa popular. Tarragona tenia un règim de cosenyoriu envers al rei –primer els catalans i després els espanyols– i a l’arquebisbe. 

Les entrades havien de ser consensuades per la ciutat i explícitament pels gremis que, en definitiva, pagaven en molt bona part la festa a més dels recursos humans. Al llarg dels temps es coneixen desavinences per causes diverses entre l’arquebisbat i la ciutat que provocaven que existís un temps notable entre el nomenament de l’arquebisbe i l’entrada efectiva.

La de Sancho López de Ayerbe el 1347 ja tingué un cerimonial similar

En determinats períodes de la història no es realitzà aquest ritual, com amb la fi de l’Antic règim, fet que suposà l’acabament de la preexistent relació de vassallatge de la ciutat envers a l’arquebisbe, o com durant el primer govern municipal socialista a l’Ajuntament de Tarragona, amb Josep M. Recasens com a alcalde.

Decisió consuetudinària
Segons l’actual Protocol, la Comissió Assessora sobre el Seguici Popular ha d’informar la Comissió municipal de Cultura sobre la conveniència que surti a Tarragona amb tots els balls i entremesos en ocasions extraordinàries, com seria l’actual. Tot i que el text actual –aprovat pel govern PSC i PP–  no ho diu, quan s’havia plantejat una sortida extraordinària, el consistori liderat per Joan M. Nadal aplicà el dret consuetudinari perquè fos la societat civil responsable de cada ball qui prengués la decisió efectiva. Antigament ho havien estat els gremis; amb la democràcia ho són les associacions.

Per això, realment no és la Comissió Assessora qui decideix si surt o no el Seguici, sinó el vot de tots i cadascun dels representants dels balls. En aquest sentit, en dues oportunitats les entitats foren favorables, i en una contràries. Així el 13 d’abril de 1997 actuaren en l’entrada de l’arquebisbe, Lluís Martínez Sistach, i el 19 de setembre de 2004 en la de Jaume Pujol. En canvi, no s’acceptà sortir en la visita del rei Joan Carles I el 18 i 19 de juny de 1996. 

De fet, els reis d’Espanya havien fet la seva entrada efectiva a Tarragona el febrer de 1976, ja que es considera que és la que es dona amb motiu de la primera visita. Amb l’antecedent negatiu de 1996, les visites del seu fill Felip s’han revestit d’un caire molt oficial, absolutament allunyades d’un caràcter popular.

El resultat, dimecres
Després de la reunió de l’Assessora, prevista per al proper dimarts, dimecres es donarà veu i vot al conjunt d’entitats del Seguici. El tempo eclesiàstic, en aquest cas més àgil que el municipal, farà que l’Ajuntament resolgui i respongui en un sentit o un altre un tema que implica al Seguici, abans que s’hagi tramès la resposta a altres sol·licituds anteriors formulades per diversos col·lectius de la ciutat. 

Les entrades d’arquebisbes són una de les principals fonts d’informació sobre la història del Seguici tarragoní. En cada cerimònia s’estenia una doble còpia civil i eclesiàstica del ritual i detall dels participants. Molts elements recuperats en democràcia han obtingut bona part de la seva informació històrica i morfològica gràcies a aquesta documentació. Els mateixos nanos vells foren esculpits per a l’entrada de l’arquebisbe Francesc Fleix i Solans el 1865.