Les excavacions confirmen un portal d’entrada al carrer Major de Montblanc

Els treballs de recuperació d’un tram d’uns 200 metres de muralla de Sant Francesc de Montblanc han permès constatar que antigament havia dos torres més.

Una d’elles estava a tocar al carrer Major, per la qual cosa es té constància que aquí havia un portal que l’unia amb la torre que sí es conserva a l’altre costat d’aquest carrer. Així s'ha posat de manifest aquest vespre de dijous a la presentació de la recuperació del portal de Sant Francesc.

L’arqueòleg dels treballs, Josep M. Vila, explicà que la recuperació que s’està fent és segurament l’últim gran tram de muralla del segle XIV que es restaura, «després quedarà algun de més petit a la zona de la carretera».

Això ha estat possible després de l’enderroc de dos immobles: Cal Contijoch i l’antic cinema Kursaal. S’ha fet una excavació arqueològica del subsòl per intentar identificar el traçat inicial de la muralla. Això ha permès constatar que havia una torre a Ferreret, però que en el seu dia s’enderrocà. 

Els treballs també han permès trobar les traces de la torre del portal, al costat del carrer Major. Cal recordar que antigament era la via reial que, procedent de Tarragona, anava cap a l’interior.

I aquesta torre es va destruir durant la Guerra dels Segadors. Després, durant la de Successió, es va reconstruir aquesta zona però només la muralla, no pas la torre. I si havia dues torres –una a cada costat del carrer Major– havia d’haver un portal.

Carles Brull, l’arquitecte, va dir que la muralla es va començar a construir pel portal de Sant Francesc en direcció al del Castlà, segons l’estudi que s’ha fet ara.

Va reconèixer que quan van començar a analitzar la zona es pensaven que en aquest indret del carrer Major –cantonada amb la muralla de Sant Francesc– només havia hagut una sola torre –l’actual–, tot i que no descartaven res. Però la tasca feta ha permès detectar una segona.

Una funció representativa

Sobre el portal de Sant Francesc, va dir que no tenia una funció defensiva, sinó representativa. I que davant tenia un fossar per impedir els atacs.

Com el tram de muralla on s’està treballant està molt deteriorat, no s’està reconstruint, sinó recreant, perquè així ho diu la llei, «no serà com l’original, però sí segons els indicis que tenim».

L’alcalde, Josep Andreu, va voler acabar amb la polèmica suscitada entre alguns sectors sobre les obres i el portal. Va recordar que el projecte ha estat tres vegades a exposició pública, «i no es va presentar cap al·legació».

També ha passat tres vegades per la Comissió Territorial de Cultura de la Generalitat, la darrera el passat mes de juliol. I va posar exemples d’altres municipis que tenen dos torres d’entrada i un portal: Santa Coloma de Queralt, Alcover, Poblet, València, Ceret, Daroca i Carcassone. .

Finalment, el director del Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, va dir que li havien demanat la paralització de les obres i es va negar, perquè complien amb tot allò que havia aprovat la Comissió de Patrimoni.