Les parets de Tarragona que més vegades han sentit cantar els gols del Barça

Quatre parets que expliquen alegries, però també tristeses. Quatre parets que es tapen les orelles després de sentir incomptables vegades la paraula gol, sempre de color blaugrana. I darrere molta història explicada per Salvador Arbucias, que regenta actualment el bar de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província. La història d’aquest bar va començar als anys 60, quan Miquel López va fundar la penya tarragonina del Barça. Simultàniament, i per tal de tirar endavant l’entitat, es va obrir el bar. 

Salvador Arbucias regenta el bar, propietat de la penya, des de fa aproximadament 30 anys. «Treballava al bar Ideal de la Rambla Vella i em van oferir portar el bar de la penya. M’agrada l’ofici i em vaig tirar a la piscina», explica Arbucias, que es defineix com un barcelonista empedernit i, fins i tot, reconeix que, quan era petit jugava amb l’equip de la penya barcelonista i entrenava al camp del Roqueral. Tota una vida vinculada a la Gran Penya Barcelonista de Tarragona. 

El bar aixeca la persiana a quarts de vuit del matí i en Salva –així és com el coneixen amics i clients– comença a servir els primers cafès amb llet del dia, tant a treballadors de l’Ajuntament com als barcelonistes que són clients fixes. Quan juga l’equip blaugrana, el local sempre està obert amb tres pantalles que retransmeten el futbol: dues a l’interior de l’establiment i una a fora. S’arriben a ajuntar fins a una seixantena de persones.

En Salva recorda la segona Copa d’Europa del Barça a Wembley –l’any 2011– com el moment més especial que ha viscut dins del local. «El partit estava controlat, l’ambient del bar era impressionant. Jo vaig saltar sobre el taulell i em vaig dutxar amb cava», relata en Salva, que també recorda que l’any 1993, el president Núñez va portar la Copa d’Europa que es va guanyar l’any anterior al bar de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona. «Va ser increïble», explica. 

El bar està presidit per dos escuts de la penya. El primer hi és des del dia que va obrir i, el segon escut, fet amb rajoles, va ser un regal de Jose Querol Roda, un rajolista reconegut a la ciutat. Les parets estan plenes d’imatges i fotografies de títols i equips històrics del Barça. També hi ha una imatge, en blanc i negre, del dia que es va inaugurar el Camp Nou, que es va fer la sardana més gran del món. Només amb un cop d’ull, es pot comprendre tota la història del Barça, recollida en imatges. En Salva ensenya els quadres orgullós i ple d’entusiasme. 

«Anem a dormir, sense son»
Normalment, el Barça dóna alegries. Però, de tan en tan, també tristeses. En Salva diu que, quan el Barça perd, «anem a dormir sense son, però l’endemà, tornem a aixecar persiana». Curiosament, en Salva és soci de l’equip blaugrana, el número 112.332, però assegura que mai assisteix a les finals, «perquè he d’estar al bar atenent als aficionats». El Barça és un sentiment, però el bar també. El negoci va prou bé, «anem treballant», diu en Salva, que reconeix que quan hagi de jubilar-se «serà un pal. Ho passaré malament».

Una altra de les coses que satisfà  a tots els clients barcelonistes, és que, quan es fan castells a la Plaça de la Font, com per exemple, per Santa Tecla, la imatge de l’establiment de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona, es veu arreu del món.