Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les protectores, al límit

Província. Arran del confinament les adopcions s’han aturat tot i que continuen les despeses mèdiques i d’alimentació

Gloria Aznar

Whatsapp
CLAYTON  És un podenc que li fa falta una mà biònica. Arran del confinament s’ha d’esperar per poder-lo operar. Foto: Galgos112

CLAYTON És un podenc que li fa falta una mà biònica. Arran del confinament s’ha d’esperar per poder-lo operar. Foto: Galgos112

La pandèmia de la Covid-19 també ha canviat el pols dels residents de les protectores, tant de les persones que les gestionen com dels seus usuaris, els gossos i gats. De fet, la primera mesura de totes les consultades ha estat aturar les adopcions, així com les acollides. Paradoxalment, han rebut una allau d’aquestes últimes en pràcticament tots els casos.

No obstant això, les entitats rebutgen ara l’oferiment perquè desconeixen les intencions reals dels sol·licitants. I no es descarta que pugui intervenir la picardia d’acollir un gos per poder sortir al carrer.

«Tothom s’ha d’esperar que passi tot això, per tirar endavant una altra vegada tots els protocols», explica Fàtima Ruiz de l’associació Galgos 112. «Després del confinament veurem quantes d’aquestes persones que ara s’ofereixen continuaran interessades», manifesta Mary Lacueva de la protectora Gaia Tarragona. De fet és el futur més o menys proper el que els provoca «pànic», com assegura Susana Gómez, de la protectora Arca International, d’Aldover. 

FLOC
Té quatre anys i juntament amb un altre gos, estava en una finca on menjava només un cop a la setmana. Ara és un altre i sempre busca una carícia. Foto: ARCA INTERNATIONAL

I és que totes tres es temen un augment dels abandonaments per diverses raons quan acabi el confinament. «Una és l’econòmica. Quan una persona es queda sense feina una de les primeres coses que fa és desfer-se de la mascota. Això ha passat sempre», apunta Susana Gómez. L’altra és l’ansietat per separació.

«Com a professionals estem fent campanyes sobretot que la gent sigui conscient i mantingui la calma, així com unes pautes amb els animals per quan torni la rutina. Tremolem de la quantitat de famílies que ens puguin retornar els gossos per ansietat per separació», relata Fàtima.

Un canvi d’escenari, el de després, que passa en molts casos per tornar a quedar-se sols a casa, plorar, molestar els veïns i fins i tot fer malbé el mobiliari.
 

Ansietat per separació
«Aquests dies s’ha de mantenir la independència del gos dintre de casa perquè si no, es tornen a tenir uns animals dependents, que després són difícils de gestionar», destaca Fàtima. Pel que fa als abandonaments no estan notant cap augment.

ROBIN
El van trobar perdut a Valls. Ara està d’acollida amb la Julia i el Raúl, que li donen tot l’amor. Però aquí no es pot quedar i necessita una família definitiva. Foto: Gaia TGN

«Pensem que com que la gent no surt al carrer no els veuen. És la nostra perspectiva», diu la Susana. Per contra, Fàtima  ressalta que la situació dels llebrers i podencs no ha canviat gaire. «Seguim recollint, com sempre». De la mateixa manera, Mary Lacueva, de Gaia comenta que «nosaltres continuem rebent els mateixos mails de gent que es vol desfer de les mascotes per separacions de parella o per canvi d'habitatge on no accepten animals».

Tot i això, també hi ha hagut casos de persones que s'han ofert per treure els gossos a passejar en els casos que els propietaris no puguin sortir de casa bé perquè siguin grans o perquè estiguin malalts de coronavirus.


La problemàtica actual és causada per la manca de recursos, ja que primavera és tradicionalment l’època en què es fan les parades de Sant Jordi i totes les campanyes per recaptar fons. I encara que les adopcions s’han aturat, però no l’alimentació dels animals o les despeses dels veterinaris que són elevades, ja que la gran majoria tenen problemes, no precisament lleus. És el cas de Clayton per exemple (a la imatge principal d'aquesta notícia), de Galgos 112 al qual se li ha de fer una mà biònica. «Ja porta molt de temps, li hem fet totes les proves i ara ens hem d’esperar per poder-lo operar.  Ningú sap el que val una pròtesi, però són 2.000 euros la més barata, per la qual cosa un donatiu també està bé. Per ajudar-lo», revela Fàtima.

BORIS. Va ser requisat pels Mossos a Alcanar. Vivia en una gàbia juntament amb altres animals morts que no havien pogut superar la falta d'aliments i aigua. És sociable i molt 'mimós'. Foto: ARCA INTERNATIONAL

En aquest sentit, Mary de Gaia, assenyala que «malgrat tot, la gran sort és que moltes de les famílies d’acollida, sabent la situació en què estem, compren el pinso per ajudar-nos i el que fan és ajudar l’animal». Mentre, ARCA International ha rebut l’ajut d’una associació alemanya amb la qual col·laboren per adquirir dos palets de pinso. «Fa molts anys que treballem amb Stichting.Sis d’Holanda i amb Hundeschanauzen in Not e. V, d’Alemanya i de fer ara havien de viatjar uns animals que s’han hagut d’esperar. Des d’allà, ens adopten molts gossos i gats, sobretot adults, però també d’Anglaterra i Bèlgica».

A tot això, s’uneixen les colònies de gats que també gestionen com és el cas de Gaia. «Això també ha estat una problemàtica perquè hem hagut de gestionar les sortides per proporcionar l’alimentació», indica Mary.

Donatius

Galgos 112 
Correu: info@galgos112.com
Instagram: galgos11oficial
Facebook: Galgos 112
Compte: IBAN (La Caixa)
ES10 2100 8104 20 2300053880

GAIA Tarragona 
Correu: gaiatgn@gmail.com
Instagram: gaia_tgn
Facebook: GAIA TARRAGONA
Compte: IBAN (La Caixa)
ES13 2100 4748 4101 00301337

Arca Protectora International
Correu: arca@hotmail.com
Instagram: 
protectora_arca_international
Facebook: 
Arca protectora International
Compte: IBAN (La Caixa)
ES05 0081 0130 0000 0173 2081

Coronavirus
Casos excepcionals

Davant els casos aïllats de gossos i gats domèstics amb eventuals símptomes de coronavirus, l’Organització Col·legial Veterinària (OCV)  assenyala que són fets excepcionals que suposen que aquests animals que conviuen amb persones afectades podrien haver-se contagiat, tot i que «de moment no hi ha prova científica que puguin transmetre-ho».

Així mateix, el catedràtic de Sanitat Animal de la Universidad CEU Cardenal Herrera de València, ressalta que a dia d’avui no hi ha hagut transmissió de mascota a humans.

Temas

Comentarios

Lea También