Les suspensions de Santa Tecla

Covid-19. Moltes generacions han vist la interrupció de la festa en l’àmbit del carrer i van aprendre a conviure-hi i superar-ho

15 septiembre 2020 07:10 | Actualizado a 15 septiembre 2020 09:56
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les persones més grans ja han travessat Santa Tecles en blanc. Però la gran majoria de tarragonines i tarragonins ho experimentem per primer cop. Les suspensions de la festa gran s’han succeït en la història. Avui posem alguns exemples. Caldrà diferenciar entre el culte interior a la catedral i la manifestació exterior de carrer. El primer arribava a sobreposar-se a les anul·lacions de la festa pública, en què ens centrem.

Precisament les epidèmies n’han estat durant segles un dels motius essencials. Primer fou la pesta, que paradoxalment anà lligada al patronatge de Tecla. La celebració s’afermà un cop superada la gran epidèmia de la pesta negra o bubònica –transmesa per les puces de la rata negra– de 1347 a 1351, que delmà la població no sols aquí sinó arreu. Però les epidèmies continuaren intermitentment. En el segle XIV, 1362 o 1371; en el XV fins a un total de vuit anys; en el XVI, nou pestes; i en el XVII, la de 1650 a 1653. Al XVIII, entre 1780 i 1784, canvià la malaltia i s’estengueren les epidèmies de febres terçana.

Els tres còleres

Al XIX el còlera fou la nova malaltia desplegada en format d’epidèmia. Tarragona en travessà tres de diferent abast. En la de 1834 moriren 300.000 persones, el 3% dels espanyols, segons els estudis recents. A Tarragona les víctimes oscil·len entre 235 i 500, segons les fonts. La següent fou la de 1854, que en un període més ampli al conjunt de l’Estat –entre novembre de 1853 i març de 1856– registrà 236.000 defuncions. El llibre de notes de la catedral qualifica l’afectació a Tarragona de «molt insignificant» i la contrasta amb Valls, Vilafranca del Penedès, Torredembarra i Cambrils, assegurant que allí «feu molts estragos».

Tot i això, Josep M. Sabaté i Julio Quílez comptabilitzen 216 víctimes: Déu n’hi do! Però percentualment el contrast afavorí les tarragonines i tarragonins, això sí havent d’endarrerir Santa Tecla perquè les aigües estiguessin més calmades. Aquell any la colla dels pescadors de Tarragona assolí castells de nou pisos, categoria que mantingué almenys fins a 1859. És el primer cop que ho podem certificar. Ara bé, el 1855 hi hagué una segona onada de còlera, que a Tarragona s’endugué 227 víctimes més.

La tercera epidèmia de còlera fou la de 1885, que en el nostre cas aplaçà de nou Santa Tecla a l’octubre, i veié com renaixien els castellers tarragonins ara amb l’apel·latiu de Xiquets de Tarragona·Colla de la Mercè. Però acabà amb els gammes extres.

Guerres i aiguats

Una segona causa de suspensió de Santa Tecla han estat les guerres. Algunes de les que tingueren greus conseqüències per a la ciutat foren la guerra civil catalana, entre 1462 i 1472, quan desaparegueren la majoria de roques o carros triomfals; la dels Segadors (1640-1652); la de Successió (1705-1714); la del Francès (1808-1813), que liquidà set dels dotze balls gremials més habituals; o la guerra civil espanyola, entre 1936 i 1939. Aquest darrer conflicte bèl·lic és el que algunes de les nostres àvies i avis encara recorden.

El tercer motiu ha estat el climatològic. En aquest cas en general s’ha tractat de suspensions per la pluja d’actes prèviament programats i anunciats. Possiblement l’any més sonat fou el 1874, conegut com el del letal aiguat de Santa Tecla, que tingué lloc la nit de la vigília. El riu Francolí es va desbordar i inundà els camps de conreu i habitatges, mentre s’enduia diversos ponts.

Per contra, com si el braç de Santa Tecla no volgués perdre el còmput total de sortides que pertocaria si no hi haguessin hagut suspensions, ha tornat al carrer en moltes altres ocasions. Històricament la ciutat li ha demanat el seu favor per aturar pandèmies, guerres i plagues d’insectes, o per implorar la pluja.

Comentarios
Multimedia Diari