L'església de Sant Joan Baptista de Valls, declarada Bé d'Interès Nacional

L'església actual, que substitueix l'anterior romànica, va ser construïda, en una primera fase, del 1553 al 1568 sota la direcció dels mestres d'obres Bartomeu Roig pare i Bartomeu Roig fill

19 mayo 2017 22:36 | Actualizado a 22 mayo 2017 17:57
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Govern declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Sant Joan Baptista, a Valls, i se’n delimita l’entorn de protecció. L’església està situada a la part més alta del nucli antic de Valls, en un punt d’intersecció amb la muralla de Sant Antoni, a l’anomenada plaça de l’Església. El monument, que pertany a l’Arquebisbat de Tarragona, apareix documentat per primera vegada en una butlla papal de l’any 1194.

L’església actual, que substitueix l’anterior romànica, va ser construïda, en una primera fase, durant el període 1553-1568 sota la direcció dels mestres d’obres Bartomeu Roig pare i Bartomeu Roig fill.

L’estructura arquitectònica de l’església de Sant Joan Baptista és gòtica: planta d’una nau o de saló amb capelles laterals allotjades entre els contraforts, absis poligonal i coberta amb trams de volta de creueria. Els elements ornamentals tenen caràcter renaixentista.

Entre les capelles de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, podem destacar la capella del Santíssim Sagrament de 1627, la capella de la Mare de Déu de la Candela (a partir de 1773) i la capella de la Mare de Déu dels Dolors del 1781, així com la sagristia nova, iniciada el 1847.

També cal esmentar la capella de la Immaculada, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, la capella de Sant Isidre i el Retaule Major, reconstruït després de la Guerra Civil, així com les obres de l’escultor Lluís Bonifàs i Massó. Destaca la façana renaixentista amb escultures reposades després de la guerra i, especialment, la rosassa, també renaixentista. El campanar neogòtic, acabat el 1897, és obra de l’arquitecte Francesc Villar i Carmona. Destaca per la seva alçada i esveltesa.

El conjunt edificat de l’església de Sant Joan Baptista de Valls està situat al cor del casc antic de la ciutat, a l’interior de l’espai urbà conegut com Vilaclosa. La seva rotunda volumetria i la dimensió dels edificis que l’integren contrasta amb les dimensions dels espais que l’envolten.

A la zona alta de l’àrea delimitada s’inclouen en el perímetre els trams de carrer que, donant les visuals, arriben vora el monument, com són el carrer de la Cort, el carrer d’en Simó, el carrer de l’Escrivania, el carrer de l’Església, el carrer del Mur i el carrer costat de l’Església. S’hi inclouen també els espais de les places urbanes que completen el traçat urbà d’aquells carrers i des d’on les vistes sobre el monument són notables, com són la plaça del Blat, la de l’Església i la dels Escolans.

El perímetre delimitat també arriba a la part del carrer Muralla de Sant Antoni, el qual està situat a una cota molt inferior a la d’accés al església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb la voluntat de protegir les visuals que comporten la situació elevada i dominant del monument, per sobre de la zona urbana a la qual el carrer Muralla de Sant Antoni hi dóna accés.

Comentarios
Multimedia Diari