L’essència de Sant Roc, immune a la covid-19

Les Festes de Sant Roc són, probablement, la millor prèvia de Sant Magí. Qui, sent tarragoní, no n’ha gaudit estiu rere estiu? Els carrers del Cos del Bou s’omplen i es transformen. Al migdia, vermut, i la nit, festa al costat del local de la Colla Jove. A causa de la Covid-19, enguany les festes s’han reduït. Es van reservar a ahir, 16 d’agost, dia de Sant Roc. Per sort, minimitzar la celebració en durada i en actes no va comportar també la pèrdua de l’ànima de les festes. Ahir, Tarragona va tornar a vibrar amb Sant Roc.

A les 8 del matí l’emblemàtic canó dona el tret de sortida a la festa i, immediatament després, comença a sonar el toc de matinades, de la mà dels grallers Els Bordons i d’altres que s’hi van voler sumar. En un matí on el carrer es manté ple en tot moment, a partir de les 10 la figura de Sant Roc saluda els veïns del barri, situat al mig del Cos del Bou, en una capella improvisada, com és tradicional. Cap allà a les 11, una mica més tard del previst, comença l’anada a ofici de Sant Roc i de la Mare de Déu d’Agost, com tots els actes, inaugurat amb el canó. El canoner, Joan Carles Petit, remarca la dificultat de dur a terme les festes enmig de la cinquena onada, i detalla que s’han esforçat a mantenir-les «perquè no consti en la història que durant uns anys es van perdre». Afegeix que «hem celebrat l’acte més tradicional per nosaltres, que és el religiós. Potser no és el que més agrada o crida l’atenció de la gent, però sí que és el més important per la gent del barri, que tenim devoció a Sant Roc».

En condicions normals, a la Mare de Déu d’Agost i a Sant Roc, durant l’ofici els haurien acompanyat els elements del Seguici del Cos del Bou, com el Drac o els Gegants Vells, fet que no es va donar per evitar aglomeracions. De totes maneres, fent recorregut pel Cos del Bou, la Plaça de la Font i el carrer Rera Sant Domènech, les figures arriben a l’Església de Sant Francesc, on se celebra la missa. Sí, és cert que els veïns han d’esperar fins a la tarda per gaudir de l’acte més festiu de la jornada, però l’espera segur que valdrà la pena.

A les 18.30 hores ja hi torna a haver caliu al barri. Persones seuen a les cadires, pacients a què comenci l’actuació de la Xaranga Tocabemolls. Es deixen veure els Gegants Vells i el Drac, i per moments sembla que comencem a recuperar la normalitat. Això sí, tothom amb mascareta i respectant les distàncies de seguretat. «No sortíem des del Corpus del 2020», assegura Jordi Marquès, president de l’Associació dels Gegants Vells. Es mostra content de tornar a fer ballar els gegants, però alhora explica que «no ens podem permetre el luxe de parar, ja que després costa molt tornar a arrencar». Per la seva banda, Martí Caparrós, president de l’Agrupació del Drac de Sant Roc, detalla que viuen la festa amb moltes ganes. «Canviar-te al local, posar-te les espardenyes... fa la sensació que comencem a avançar», explica.

De cop i volta, a l’escenari a peu de carrer, s’asseuen alguns dels integrants de la Xaranga Tocabemolls, vestits completament de negre. «Avui oferirem un concert de música de cambra, i començarem per una Sarabanda del Cànon de Pachelbel», detalla un dels trompetistes. Dit i fet, aquesta música ressona pel Cos del Bou, davant les cares de sorpresa del públic, completament descol·locat. Però, just quan el quartet de vent metall anava a interpretar la 3a Simfonia de Beethoven, la resta de la xaranga els interromp, i, ara sí, comença la festa.

No se sap si és la xaranga qui anima al públic o a la inversa, però s’ha creat un ambient festiu d’un moment a un altre. Mentre el públic demostra que és viable ballar i cantar asseguts a la cadira, la Xaranga Tocabemolls interpreta temes coneguts per totes les generacions, com Let’s Get Loud de Jennifer Lopez, Ave María d’en Bisbal, Que la Detengan de David Civera, o Besos de El Canto del Loco, entre d’altres. La xaranga també té temps per agrair, un any més, la confiança mostrada per part del barri. L’actuació es tanca amb la ballada dels Gegants Vells i els Gegants Vells Petits, al ritme, com no podria ser d’altra manera, del pasdoble -i quasi himne de la ciutat- Amparito Roca.

És la Colla Jove l’encarregada de posar el punt emotiu a l’acte, aixecant davant el públic tres pilars en homenatge als castellers que ens han deixat en els temps de pandèmia. Jordi Crespo, antic cap de colla i actual membre de la junta, remarca que des de la Jove «teníem clar que aquest era el primer acte que faríem», i que «és doblement especial poder-lo fer al nostre barri». És el Drac qui posa punt final a l’esdeveniment i a la festa del 2021, que, tot i marcada per la Covid, ha aconseguit mantenir la seva essència.