L'exalcalde de Capçanes, condemnat per la mort d'uns 300 peixos al pantà

L’exalcalde de Capçanes Jaume Ramon Pena (PSC-PMC) ha estat condemnat a un any de presó i a pagar una multa de 900 euros per un delicte contra el medi ambient, per la mort d‘uns 300 peixos a l’embassament dels Guiamets a conseqüència del vessament d’aigües residuals del municipi sense depurar directament a una riera que desembocava a l’esmentat pantà. Inicialment, l’acusat s’enfrontava a una pena de quatre anys de presó. Finalment, la Fiscalia va rebaixar les peticions inicials –ha tingut en compte l’atenuant de dilacions indegudes– i l’exalcalde les va acceptar.

La sentència, a la qual ha tingut accés el Diari, recull que el 14 de juny de 2009 es va detectar al pantà dels Guiamets, situat al terme municipal de Capçanes, la mort d’uns 300 peixos. Aquest fet va determinar que agents de la Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra iniciessin en una investigació sobre els vessaments de les aigües residuals a la riera de Capçanes, que desemboca a l’esmentat embassament. L’esmentada unitat policial va fer diverses inspecciones oculars i va recollir mostres entre el 17 de juliol de 2009 i el 27 d’octubre de 2010.

Amb les diverses inspeccions es va comprovar que les aigües residuals de Capçanes s’abocaven directament des del clavegueram municipal a la riera del municipi, sense que amb caràcter previ als vessaments es realitzés cap tipus de tractament de depuració o sanejament de les aigües residuals. Aquestes, sense depurar ni tractar, es barrejaven amb l’aigua de la riera de Capçanes, que recull les aigües que provenen de la serra de Llaberia i desemboquen a l’embassament.

Recollida de mostres

Tanmateix, el 7 de juliol de 2010 es van recollir tres mostres. La primera fou recollida 228 metres per damunt del punt de vessament de les aigües residuals de la xarxa de clavegueram a la llera pública, la segona a uns 75 metres aigües avall del punt de vessament i finalment la tercera al punt de vessament. També es van recollir mostres de les aigües del mateix embassament.

Segons les analítiques fetes per l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, la mostra recollida aigües avall del punt de vessament de les aigües residuals eren aigües qualificades d’extremadament contaminades, sent el seu estat ecològic dolent. En concret, les concentracions de DGO (demanda química d’oxigen), DBO (demanda biològica d’oxigen), matèria en suspensió, amoni, paràmetres microbiològics i paràmetres de camp determinaven que es tractava d’un vessament d’aigües residuals sense depuració prèvia, vessaments que contaminaven greument i causaven un dany a l’ecosistema de la riera de Capçanes i un greu risc de contaminació fecal a tot l’embassament.

Des de sempre

El vessament directe de les aigües residuals del municipi de Capçanes sense depurar a la riera de Capçanes es realitzava des de sempre. Des de la dècada dels anys 50 fins a l’any 2006 el sistema de clavegueram del municipi disposava d’una fosa sèptica com a sistema de pretractament de les aigües residuals. Però el 2006 el consistori decidí anul·lar i enderrocar aquesta fosa, que permetia recollir i decantar la matèria sedimentable de les aigües residuals abans de ser abocades a la riera de Capçanes.

La titularitat de la xarxa de clavegueram del municipi de Capçanes era municipal, sense que al consistori existís càrrec o persona amb competència o responsabilitat específica en matèria de sanejament de les aigües residuals del municipi, corresponent a l’alcalde, com a últim responsable, la presa de decisions en matèria de control i manteniment del clavegueram i sanejament municipal.

El sanejament de les aigües residuals del municipi de Capçanes es trobava inclòs dins el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes de l’any 2005 amb previsió de construcció d’una estació depuradora d’aigües residuals durant el període 2006-2008, ara en fase d’execució.

El terme municipal de Capçanes així com l’embassament dels Guiamets es troba integrat dins l’Espai Natural Protegit Tivissa-Vandellòs-Llaberia, inclòs dins la Xarxa Natura 2000.

El lletrat defensor, Francisco Zapater, ha manifestat al Diari que el seu client es considerava innocent, però va acceptar el pacte ofert pel fiscal d’un any de presó –que no compliria– davant el perill que li imposessin quatre, com a l’inici del judici li demanava, «igual que un acceptaria l’amputació d’un dit per evitar que li tallin el braç per la gangrena».