Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Live, Digital i Media

El veïnat es vol veure ell mateix i allò que és capaç de generar: el plató és el seu territori

Jordi Vinyoles/El Feriante

Whatsapp
Encara que després en puguem gaudir des de casa, certs actes estan pensats per veure´ls en viu.  FOTO: LLUÍS MILIÁN

Encara que després en puguem gaudir des de casa, certs actes estan pensats per veure´ls en viu. FOTO: LLUÍS MILIÁN

Mentre ens proveïm de sal per a les gelades, altres es proveeixen de confeti per omplir els carrers el proper dissabte 4 de febrer amb motiu del Cós Blanc (aquest divendres hi ha la roda de premsa); uns quants (200 persones) faran l’elecció de la Princesa i Sant Jordi aquest dissabte, a les 21.00 h, amb motiu de la XXX Setmana Medieval de Montblanc; altres estan fent dieta per guanyar el concurs de calçots, que serà el proper 29 de gener a Valls; i altres assagen les coreografies en naus, gimnasos, balls de saló, places i patis de col·legi per sortir a la Rua de Carnaval, que serà el 25 de febrer. Uns i altres no paren/m de generar continguts i com és obvi de parlar-ne.

Òbviament tot això tindrà lloc mentre amics i família decidim si anem a esquiar, ens apuntem enguany, ens disfressem, quin dia fem la calçotada… i quin és el millor dia per fer un ‘patxitrip’.

En el meu cas, repeteixo l’experiència professional de poder participar com a «director artístic» de la Disfressa d’Or, però la meva tasca me la prenc com el nexe entre ajuntament, promotor i comparses. O sigui, el «dinamitzador» i alhora «el qui té la visió global de tot l’enrenou» per tal que sigui un èxit. Molts em deien que el dels «comparsers» és un món de menjar a banda i que és difícil i complex. La gent em donava ànims i jo feia cara d’incredulitat. Al final he confirmat la meva participació i aquest darrer divendres vaig començar a rebre els dossiers de tots ells:

Aerodance, Aquí hi ha Marró, Amics de la Part Alta, AMPA Carmelitas, AVV Residencial Palau, Comparsa l’Albada, Estudi de Dansa de Montserrat, Cayo Largo, Colours Fantasy, AVV La Granja, Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, Comparsa la Unió, Cromatic Fusion, Fotem-li canya, La Ballaruga, La Tàrraco de Luxe, La PeTaDa, Sinhus Sport, Som i Serem, Urban Style… i òbviament enguany el sèquit del Rei serà liderat per Nou Ritme i la Disc45 farà de Concubina.


‘Anades d’olla’ a la TAP
Tota la documentació presentada es reclama perquè ens teclegin què tenen pensat fer durant un temps màxim de 2 minuts i 30 segons el proper dijous 23 de febrer a les 21.30 h (aquest any, s’avança trenta minuts abans) a la TAP. I sí, un any més, les «anades d’olla» hi son presents (per això dic que de director artístic no tinc res), perquè tots aquests participants tenen en comú el mateix objectiu: sorprendre. Són bona gent, tan normals com tu i jo, i això em fa venir ganes de repetir l’experiència. Les entrades estan a la venda a la plataforma TicketPlus i, tornem-hi, és un espectacle per gaudir-lo i viure’l en directe. No està concebut per ser un espectacle de tele. Encara que després puguem visualitzar l’actuació còmodament a casa a través de la televisió i/o xarxes socials.

En el cas de Montblanc, anirem a fer un reportatge de com es viu el procés de decisió, com es viuen els instants previs a saber qui són els elegits... I ho veureu la propera setmana al programa #femquepassi A Salou també ens aproparem per fer-vos arribar les imatges i so de més de 28 carretel·les. Un any més la televisió del territori hi serà present per arribar al públic que no s’ha pogut apropar en rigorós directe. I a Valls encara no està decidit què farem però segurament que tramarem alguna cosa.

Així doncs, ara són dies de calçots, confetis, assajos i coreografies! Sabem que a Valls premien qui menja més calçots, a Tarragona es premia a qui convenç un jurat dalt d’un escenari i als carrers… igual que passarà a Montblanc, on els candidats a ser Princesa i Sant Jordi hauran de convèncer més de 200 espectadors… I a Salou, no hi ha cap tipus de concurs? Us recomano que estigueu atents al programa de mà, perquè tinc la sensació que es premiarà alguna cosa, o més d’una, enguany.

Així doncs, mentre baixo avui un cop més a Valls per lligar projectes per a l’estiu (el darrer cop va ser aquest dissabte i vaig xalar molt… la vivència dóna per fer un article sencer, on inclouria una crítica de la gran batalla musical que ens van oferir els DJ’s Batalla i Setilla, que va tenir lloc a la sala Redstar, plena a dojo, o bé per donar l’opinió de l’oferta gastronòmica i servei del nou restaurant Kgüell), reflexiono sobre el paper actual de la televisió.

Si us quedeu a casa aquests dies perquè la carretera està tallada per grans precipitacions, us recomano que cerqueu bé el canal de televisió si sou dels qui dieu que a la tele no fan res. La gent no para a casa seva i el contingut està als carrers, places i recintes en viu… Els ciutadans no ens quedem a casa perquè al carrer és on passen les coses i on ens agrada estar. A través d’eines media com són les xarxes socials o webs de votació com el participo.cat , podem informar/fotografiar/opinar a l’instant en viu del que estem vivint.

I, com és obvi, els qui estan inclosos dins el concepte media han de deixar de construir grans platós encartronats i cercar públic per visualitzar un contingut que s’han tret de la màniga presentant per una celebritie mediàtica de torn. El veïnat es vol veure ell mateix, perquè és el protagonista i ho vol ser. I, sobretot, veure a les seves pantalles (tauleta, mòbil, tele...) el que és capaç de generar ell mateix amb el seu entorn social de forma organitzada en un plató que és el seu territori.

Temas

  • TARRAGONA

Lea También