Lluís Capdevila (Falset): 'A Nova York aprens molt de jazz'

Ahir va iniciar l'enregistrament d'un nou disc conjunt amb dos artistes reusencs

19 mayo 2017 16:47 | Actualizado a 19 mayo 2017 16:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Lluís Capdevila (Falset, 1981) és músic de jazz. Va estudiar Dret a Bellaterra i va fer un màster en Drets d’Autor a Estocolm. Sempre va tenir clar que el seu camp era la música. L’any 2007 va aconseguir una beca Fulbright i va marxar a Nova York, on es va seguir formant. Va esdevenir doctor en Arts Musicals i a Manhattan va tocar amb Philip Harper i James Cammack.

 

- Va estudiar Dret i va acabar esdevenint músic de jazz...

- Sempre he tingut cert lligam amb la música. En acabar el màster i treballar un temps aBarcelona, m’ho vaig plantejar seriosament. ‘Si no ho faig ara, no ho faré mai’, em vaig dir.

 

- I va apostar per la música...

- Sí, i l’ambient de Nova York era l’ideal. Significava conèixer altres músics i aprendre d’ells. Això volia dir absorbir tot el que tenia aquell indret, gairebé un bressol del jazz. Vaig pensar en quedar-m’hi uns anys, però el viatge es va allargar. Aquest gènere allà té una funció molt viva i reivindicativa.

 

- Va aprendre amb grans talents com ara Elliot Zigmund i Phillip Harper, per exemple.

- Va ser una gran experiència sens dubte, i més amb un gènere musical d’allò més elaborat. Després de treure el meu primer disc, Disàpora (2016), vaig veure una bona rebuda de la gent, tant la d’allà com d’aquí, a Catalunya. S’ha de dir, però, que ambdós llocs ho viuen d’una forma molt diferent. Diàspora suposa el tancament del viatge a Nova York, que va ser de 8 anys. Parlo d’aquells joves dels vuitanta que marxen per trobar l’oportunitat laboral esperada. He espremut totes les idees i el seu procés de composició va ser molt natural. Anava tocant amb diferents compositors, i a vegades, em suggerien enregistrar-ho. A més, la màgia de la improvisació és el risc de la música que més m’omple, perquè em dóna llibertat per expressar-me i el públic de cada nit gaudia d’una versió viva i nova de l’obra. Vam cobrir part de les despeses amb una campana de micromecenatge, amb la qual vam aconseguir 7.500 €. Em van acompanyar Petros Klampanis (contrabaix) i Luca Santaniello (bateria). Néstor Oñatibia es va va encarregar de l’edició.

 

- Què pot dir de NovaYork?

- És una ciutat de molts contrastos, mai no dorm. Hi vaig arribar l’any 2007 i vaig començar a tocar amb bons compositors, i altres d’emergents que començaven. Hi ha tolerància, la gent que veia que t’hi esforçaves t’ensenyava. Has d’estar convençut de tu, aquest és el filtre. Vaig tocar en locals com ara el Rockwood Music Hall, 55 Bar, Harlem Tavern, etc. He de dir que a Nova York aprens molt de jazz.

 

- Marxar l’ha fet aprendre?

- Va ser un intercanvi, una experiència molt necessària. Vaig viure de la música tres anys. Allà l’oferta musical en restaurants, locals i esglésies és molt gran. Pel que fa a projectes en curs, el 28 de gener faré un duo amb la cantant Aurora Arteaga a Reus al Keyboard Jazz Lounge (21 h). I avui faré una gravació amb l’enginyer de gravació David Casamitjana, Angie Rodríguez (veu) i Iván Sáez (saxo, baríton) a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. El 14 de gener, a les 20.30 h, farem públic el concert al cicle Altafujazz, a la Pallisa de l’Era del Senyor, a Altafulla.

Comentarios
Multimedia Diari