L’ànima bastonera del Lluís Gómez

Les renovacions són llei de vida. El Lluís Gómez Santos, cap del Cos de Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, deixa d’exercir aquesta funció després de sis anys. Els actuals caps de colla, o en la terminologia antiga els mestres, són hereus d’un rol històric en el seguici popular. Avui són els responsables tècnics de cada col·lectiu, però en temps pretèrits sense estatuts eren l’única autoritat real, actualment complementada per juntes àmplies i amb objectius diversos, com el social o l’administratiu. 
Nascut el 1986, el Lluís ens cita davant la porta de l’església del convent de les monges Carmelites Descalces, al carrer de la Mare de Déu del Carme. En el capvespre de tardor falta certa il·luminació monumental que realci les dimensions del temple d’aquest monestir de Sant Josep i Santa Anna que s’alça enmig de l’estretor dels carrers de la Part Alta. «Per a mi aquest indret té unes connotacions especials. Cada matí de Santa Tecla, després de l’entrada de la bandera de la ciutat a la catedral i robant temps a l’esmorzar, els bastoners venim a ballar dins aquesta església per a les poquetes monges que queden», relata.

 

La Santa Tecla Petita ha servit per renovar bastoners

Pràctiques atàviques
Es tracta de la pervivència d’una pràctica atàvica. Els balls actuaven davant les autoritats civils, eclesiàstiques i militars en diferents moments de les festes, com les matinades a trenc d’alba, en el llevant de taula a l’hora de dinar o del cafè, o en el temps posterior a la cercavila i la processó. «Dins aquesta església habitualment ballem les figures que després executem a la tanda de lluïment del migdia a la plaça de la Font», continua. «Les monges ho agraeixen i ens obsequien amb galetes elaborades per elles mateixes».
El Lluís va entrar als bastons als 19 anys, després de l’experiència prèvia al ball del patatuf durant deu anys des dels 3. «Al patatuf havia ballat fins als 13!», exclama admirat de si mateix. Amb 26 anys passà a ser el cap dels bastoners, càrrec en què l’havien precedit el Pere Segarra –la parella habitual amb qui pica– i l’Ivan Oliver, hereus tots del mític i ja desaparegut Pere Roca, qui junt amb Josep Gil havia representat la transmissió del bon quefer històric cap al nou grup sorgit pel Corpus de 1975. 

Mort del dimoni
«Els bastoners tenim una autoexigència brutal, pràcticament no deixem els assaigs tot l’any i comptem amb gent molt bona picant», conclou. Això permet veure el magnífic moment de forma exhibit per aquesta colla, amb 20 balladors, el macer, el dimoni i el flabiolaire. «La meva figura preferida és la Mort del dimoni, que s’executa el capvespre del 23 de setembre i a la qual, malgrat la seva singularitat, crec que se li dona poc valor». 

L’excap també té altres elements preferits, com els Gegants Moros

L’excap també té altres elements preferits dins la festa, especialment els gegants moros. «El meu besavi matern era sereno, i en aquella època aquests funcionaris municipals escortaven els gegants», explica. «El besavi anava amb la geganta mora». Aquesta imatge s’esfumà amb la retrobada democràcia, quan guàrdies passeigs, serenos i guàrdies urbans desaparegueren d’aquestes funcions. El nostre bastoner ha tastat el foc amb la Colla Diables Voramar del Serrallo o els castells amb la Jove de Tarragona, o fou un dels impulsors dels gegants de les Dominiques en cada Arrencada teclera el 21 de setembre. 
«Però sense cap dubte l’entitat mare és l’Esbart Santa Tecla perquè em ve per tradició familiar». Pertany al seu cos de dansa i als balladors del Retaule, i és el vicepresident de l’entitat que el 2021 complirà el 50è aniversari. També el podeu trobar en espais més informals, com la Subratllada, en què cada Onze de Setembre alguns entusiastes teclers marquen els actes per a la seva particular agenda. «Tercien!»