'L´obra 'Qui va matar Virginia Woolf' acumula molta tensió, poc habitual en el teatre amateur'

- És una readaptació del drama Qui té por de Virginia Woolf? d’Edward Albee. També és una comèdia negra, ja que és molt àcida. Tracta sobre un matrimoni immers en el fracàs i la monotonia, on la parella porta l’odi més allà de la seva vida íntima. La dona convida una altra parella a casa i viuen una vetllada que comença sent agradable però a poc a poc es torna un malson per als convidats que es veuen implicats.

- En què ha consistit la readaptació que ha fet?

- Principalment l’he escurçat perquè l’original era molt llarga i al final he assolit una obra de dues hores. La meva primera intenció era utilitzar la versió que va fer Daniel Veronese al Teatre Romea, ja que era més curta i estava molt bé aconseguida. Però no la vaig trobar, així que ho vaig haver de fer jo mateix i és el que més m’ha costat d’aquest projecte.

- Per què va apostar per aquesta obra?

- Quan estudiava al Col·legi de Teatre de Barcelona vaig anar a veure Qui té por de Virginia Woolf? i em va enamorar. Sobretot, em va captivar el tipus de teatre, molt diferent de l’amateur que es basa en la comèdia o el vodevil. 

- Quant de temps els ha suposat preparar aquesta obra?

- Portem dos anys bons treballant. Ja la vam estrenar fa uns mesos i l’hem representat a Vilaplana, Alforja, Reus i la Pobla de Mafumet. S’ha hagut de treballar molt perquè és molt tensa i el text té molta força. Però per sort els quatre actors m’han facilitat molt la feina.

- Parli’m dels actors i personatges que surten?

- Jordi Mateu i Maria Girona fan de George i Martha, el matrimoni principal, i Sergi Mestre i Ingrid Braña són Nick i Honey, la parella convidada. És una obra molt difícil d’interpretar per la seva alta tensió amb papers molt complicats. Sobretot el personatge de la Martha perquè té una pujada i baixada de sentiments, canvis d’emocions, que són delicats d’interpretar. Per sort, els quatre ho van agafar amb ganes i ha estat un plaer treballar amb ells.

- Ha comentat que no és una obra habitual en el teatre amateur. Com ha evolucionat el Grup de Teatre de Vilaplana?

- El grup té més de 30 anys. Quan era petit hi participava la meva àvia, gent més gran. Feien comèdies fàcils que funcionaven molt bé. Jo vaig començar amb els Pastorets i recordo un any que vam fer la Passió. Va ser molt important perquè actuàvem 50 persones en un poble molt petit.

- Han viscut algun moment crític o de baixa participació?

- Quan la gent gran es va retirar, vam estar a punt de desaparèixer. Els quatre o cinc que quedàvem ho anàvem tirant endavant. Però fa cinc anys, arran del musical Mar i Cel, es va sumar molta gent i a partir d’aquí s’ha fet un salt a millor. 

- Quina sensació s’emportarà la gent que vagi a veure Qui va matar Virginia Woolf?

- Molta tensió i neguit, ja que és una obra que carrega fins i tot amb els silencis. Espero que això no els impedeixi gaudir del gran nivell dels actors de l’obra.