Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Lourdes Mercadé, l’organista que solemnitza els oficis religiosos

Després de molts anys silenciat, l’orgue de l’església de la Riera torna a sonar. La responsables és una donadel poble que, animada per l’actual rector, va decidir posar les mans damunt del teclat l’any 2011 

Joan Boronat

Whatsapp
Lourdes Mercadé, a l’orgue de la parròquia. FOTO: Joan Boronat

Lourdes Mercadé, a l’orgue de la parròquia. FOTO: Joan Boronat

L’orgue de l’església de la Riera ha romàs silenciat durant molts anys, sense que ningú el toqués, llevat de les grans solemnitats del calendari litúrgic i les principals festes locals, en què algun músic rierenc, resident fora vila, l’ha fet sonar.

La Lourdes Mercadé, el 2011, animada per l’actual rector, Jaume Gené, decidí posar les mans damunt del teclat -no ho havia fet des de 1974- per acompanyar els cants de la missa dominical. D’aquesta manera s’omplia el vuit musical, quan l’harmònium deixà de sonar el gener de 1979, amb la mort de Teresa Fortuny, la «senyora Tresina», com la coneixia tothom. 

Precisament la Lourdes, de noieta, com molts altres de la Riera, va descobrir el pentagrama i començà acaronar el piano a casa de la senyora Tresina. La Lourdes explica que posteriorment va anar «a estudiar al Conservatori de Música de Tarragona, quatre cursos de solfeig, un d’harmonia i set de piano, però al setè no em vaig examinar amb motiu d’anar a viure a Barcelona».

El debut de Lourdes Mercadé a l’orgue electrònic de la parròquia de Santa Margarida de la Riera va ser amb la peça Santa Nit, el Nadal de 2011. Benaurada nit: a partir d’aquí, comenta, «vaig fer reciclatge i tots els divendres m’arribo fins a Tarragona a les classes de la professora Ana Rodes».

I com que li posen deures per fer a casa, la Lourdes es va comprar un piano, per poder practicar, «que substitueix el primer piano, el que, amb els seus estalvis, em va regalar l’àvia l’any 1966 i que guardo com una relíquia», afirma la pianista.

Amb el seu esforç i constància, aquesta rierenca ja solemnitza totes les misses a la parròquia i tenir a punt el cantoral. Diu que per això «he comptat amb el valuós assessorament de Pau Plana, a l’hora de preparar els cants dels temps litúrgics, cosa que he d’agrair», tasca que en l’actualitat comparteix amb Josep M. Llauradó, «amb el qual ens trobem cada dijous per assajar els cants de cara al cap de setmana».

En l’obituari de la mort de la senyora Tresina, que publicàvem en aquest mateix diari, ja fa molts anys, escrivíem que els acords de l’harmònium portarien sempre el seu record a les naus del temple. Una deixebla seva, la Lourdes, ho fa possible.

Temas

Comentarios

Lea También