L’última actuació de la Nova de Tarragona

Ahir els Xiquets de Tarragona, resultants de la fusió el 7 de setembre de 1970 de les colles Vella dels Xiquets de Tarragona i Nova Xiquets de Sant Magí, actuà a la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. Avui recuperem l’exhibició de la Colla Nova el 30 d’agost de 1970 en la mateixa plaça de la Vila vilafranquina, per la diada de Sant Fèlix. La jornada tenia caràcter de concurs, essent coneguda com l’Enxaneta d’Argent.

Ho fem gràcies a un doble testimoni. D’una banda, la filmació d’Oriol Rossell, dipositada a l’Arxiu dels Castellers de Vilafranca, i de l’altra, el testimoni de Mariano Borrero «Gordito», a qui entrevistàvem la setmana passada i que hi participà. La Colla Nova executà amb solvència la gamma de set: el 3 i 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de 5.

«Gordito»: «La majoria de castellers dels Xiquets provenia de la Colla Nova»

També cooperaren en un 4 de 7 de germanor final amb els altres actuants: Vilafranca, El Vendrell i l’Arboç. En aquesta construcció el rellotge de l’ajuntament vilafranquí marca les 14:20 h, en una actuació que començava cap a les 12 h. Barcelona actuà fora de competició. En aquells moments el frec a frec entre la Vella de Valls –absent– i els Nens del Vendrell se situava en els castells de vuit.

L’estat de la Nova

Davant les imatges, preguntem al Mariano per l’agrupació tarragonina. «La Nova estàvem la mar de bé per al nivell tarragoní. En canvi, la Vella estava que desapareixia!», exclama.

«Fins i tot en un Sant Magí la Vella ens demanà d’ajudar-los en un pilar perquè no tenien terç, i vaig pujar sobre el Bacandi que parava a segons», apunta. «Volien que hi pugés amb la seva camisa blava, però finalment ho vaig fer amb la nostra, la morada». La fusió decretada per l’ajuntament, encara en dictadura, fou en contra del parer de molts castellers d’ambdues colles. El «Gordito» ho relata: «A principis del mes de setembre l’ajuntament convocà als castellers a una reunió al Saló de Plens. Pensàvem que era per demanar-nos el parer. La sorpresa va ser que no hi eren els caps de colla, que al cap d’una estona sortiren del saló dels Penjats i es dirigiren a nosaltres».

Borrero explica com el cap de la Nova, Jaume González, Coix del Morret, s’adreçà a ell: «L’enhorabona! Ja està la colla unida!». El veterà casteller tarragoní mostra encara la mateixa cara d’incredulitat que el 1970 i, enfadat, apunta: «No vam votar si ho acceptàvem!».

Abans els amos dels bars paraven a segons els pilars fets davant cada local

El Mariano havia pujat feia pocs dies per Sant Fèlix a tots els castells, a terços i concretament en el tres a la rengla. En una conversa que compartim amb la seva filla Pili –també castellera de soca-rel que vèiem en els trocs dels Xiquets de Tarragona quan poques dones ocupaven aquestes posicions–, es reconeix per la postura, la morenor de la pell, els pantalons amples molt característics, el mocador lligat al cap.

Castells a l’antiga

Aquest home que havia dut «mitgetes» negres com a «xaneta»; que en les tardes de Festa Major havia fet el llevat de taula per les cases per treure uns dinerets extres; que havia vist l’embutada dels castellers en el celler de Pau del Blau; que la diada de la Mercè havia anat a fer castells amb la Nova al «xiringuito» del Port –dels Rebenaque–, a la Casa Miret on llavors hi havia el Govern Civil, i en bars amb aroma com la Queveda i el Tòful o pastisseries com la Rabassó, continuà als nous Xiquets.

Encara avui en desacord amb la decisió de la unificació decretada, acabà sent el cap dels Xiquets la tardor de 1976. «Tu siràs el cap de colla», li van dir per substituir el dimitit Esteve Sesplugues Estevet o Pardalete, explica. Tot i que la historiografia oficial assegura que el Mariano «fou escollit» el 9 de novembre, ell mateix afegeix que el «nomenament real» es produí en un bar: el Florida, de la baixada Peixateria.