L’única solució ferroviària per a Tarragona

Últimament s’ha estat parlant molt del tema ferroviari a Tarragona; deixeu-me reflexionar-hi. Primer de tot caldria separar entre el que és la infraestructura i el que és el servidor ferroviari.

La infraestructura va a càrrec de l’empresa pública ADIF, antigament anomenada GIF. Ha estat l’encarregada de portar la línia d’alta velocitat i la recent variant des de Vandellòs a l’estació del Camp (i lògicament la propietat de la resta d’infraestructura). En el seu moment es va optar per fer l’estació d’alta velocitat a la Secuita. Recordem que per pressió de la Generalitat es va aconseguir que baixés fins al Camp de Tarragona, ja que la línia més directa de Lleida a Barcelona eren altres opcions i, per pressió del Govern de l’època, es va aconseguir que fes una corba per donar servei a les nostres terres.

Que és el lloc més idoni? No. Que potser es podia fer baixar més al sud, per exemple al nord de Sant Pere i Sant Pau? Doncs no ho sé, però els tècnics diuen que la corba que feia, si baixava més, perdia velocitat (i no oblidem que el complex petroquímic nord fa de barrera per poder fer aquesta corba), i la seva funció real era i és donar servei Madrid-Barcelona. El president llavors de GIF era el reusenc A. Vilalta, i van dibuixar un by-pass perquè entrés a Tarragona des de l’altura de la Riera, de manera paral·lela a l’actual via de Barcelona. Però com que era fet en un despatx de Madrid no es van adonar que col·locar dues vies més a l’actual era impossible del tot. Llavors, el pacte polític a què es va arribar era fer venir una via en ample internacional (no oblidem que l’alta velocitat és en ample internacional) des dels canviadors de la Boella, passant per Vila-seca fins a Tarragona.

Doncs a aquest guirigall cal afegir que per portar les mercaderies de tot el Corredor del Mediterrani en ample europeu va sortir la idea del tercer carril (o sigui, a les vies actuals col·locar una altra via perquè així pugui tenir dos amples); i afegint que, en pocs anys, la via actual de Castelló fins al Camp de Tarragona –inclosa la nova variant– serà únicament d’ample europeu.

Això vol dir, doncs, que la ciutat de Tarragona podrà tenir trens amb ample internacional (els d’alta velocitat) des del sud, sigui els que venen des de València, sigui des de l’estació del Camp (ja que a l’altura de Vila-seca es pot connectar tant cap al sud cap a l’estació del Camp i també en direcció Madrid). Però en direcció al nord, des de l’estació urbana de Tarragona, el tercer carril anirà per l’actual via de Sant Vicenç de Calders i Vilafranca, però, amb cap enllaç amb la via d’alta velocitat que va en direcció Barcelona.

Les mercaderies, lluny de la costa

Per tant, crec que l’única solució per a passatgers a la ciutat de Tarragona és fer aquell by-pass projectat antigament, ara però sense doblar les vies. A l’altura de la Móra es connectaria amb la via de l’AVE, més o menys a la Riera. Hi ha gent que està en contra per la destrucció del territori a la zona del Baix Gaià, però, tot i no ser tècnic, crec que es podria fer amb una sola via, no amb dues, des de les vies de la costa a les de l’alta velocitat, afectant així molt menys el territori. Només cal recordar que el by-pass existent per entrar a l’estació de Lleida és també en via única. Essent així, l’estació urbana de Tarragona estaria connectada amb tota l’alta velocitat en direcció València, Lleida-Madrid i Barcelona-França.

No cal dir que un altre tema cabdal és lluitar per fer passar les mercaderies lluny de la costa, encara que –francament– crec que tenint en compte la inversió que està fent el Ministeri en el tercer carril sembla difícil. Però no hem d’afluixar. Després del greu accident químic que hem tingut, ha quedat clar que no podem permetre que mercaderies perilloses passin pels nuclis urbans.

Pel que fa al servidor ferroviari, únicament en tenim un –Renfe–, que és qui posa els trens, encara que la gestió dels horaris i preus estigui traspassat a la Generalitat (un traspàs nefast). És a Renfe a qui hem de demanar uns horaris més racionals i augmentats. Per exemple, aprofitant el lloc dels vuit Euromed que ara ja no passen per Tarragona i exigir serveis directes Reus–Vila-seca–Tarragona–Barcelona. Ara bé si es complís l’enllaç d’alta velocitat i és lluites perquè el tercer fil arribés a Reus, podríem tenir una línia regional d’alta velocitat, els Avant (Reus/Tarragona-Barcelona) que segurament seria la més rendible i amb més passatgers de l’Estat, amb una gran fiabilitat de temps i horaris. Tarragona estaria a 35 minuts de Barcelona. És el nostre deure i el nostre dret lluitar pel nostre territori i ciutats. Ja va sent hora que al sud alcem la veu.