Mare, em deixes ser diable?

Totes les parelles tenen uns espais i unes afinitats comunes i en el cas de la Daria Valiente i el Jon Montero, els dos són castellers de la Jove de Tarragona.

El Jon i la Dari, com així se’ls coneix per la ciutat, s’estimen, estan casats i estan esperant una criatura. Però en una relació, com tots sabem, no tot són flors i violes (i més si vius a Tarragona i ets un apassionat de la Festa Major!). Què els passa, a ells? Doncs que el Jon és membre del Ball de Diables i la Dari de Voramar.

El Jon va entrar a formar part del Ball ara farà uns vuit anys, després d’haver estat membre del Ball de Serrallonga. «A mi sempre m’havia agradat el foc i la veritat és que ja coneixia força gent dels diables», explica. Però no va ser fins que en el 25è aniversari del Ball de Diables quan el Jon va anar, invitat com a membre de la Jove de Tarragona, a un viatge a la Chartreusse, que va acabar de fer el pas per entrar a l’entitat.

En el cas de la Dari, ella entra a formar part de Voramar ara farà uns 10 anys. En aquella època estava aprenent a tocar la gralla però no tenia lloc on anar a tocar-la. Aleshores va ser quan un amic la va animar a entrar a Voramar i així poder acompanyar la Víbria amb la gralla i el timbal. «No m’ho vaig pensar dues vegades perquè a més, igual que li passava al Jon, sempre m’havia agradat el foc», diu.

La (sana) rivalitat entre el Ball de Diables i Voramar és per tots evident i coneguda. Uns tenen les seves raons i els altres també. I de ben segur que totes certes, tal com passa entre altres entitats de la ciutat.

Ara bé, com s’ho fan el Jon i la Dari a casa? És aquest un motiu de conflicte de parella? «És clar que ho és! Però només quan algú dels dos treu el tema», confessa ella.

Un diu que hi ha un relatiu bon ambient entre les dues entitats, l’altre en discrepa. Un diu que el safareig dura tot l’any, l’altre diu que no i que només existeix els dies previs a actes importants, com el correfoc de Carnaval. «Abans de dies així sempre ens diem el mateix: va, a veure qui fa l’encesa més llarga», diu el Jon. Però tots coneixen a gent a les dues entitats i òbviament tenen amics a tot arreu.

Ara bé, el Jon i la Dari estan esperant una nena i, és clar, la pregunta és obligada: serà del Ball o serà Voramar?

El pare ràpidament respon que «òbviament que serà verda!». I ella contesta: «Això encara està per veure, Jon!». Però tot i així la Dari ja té força coll avall que, en aquest cas, guanyarà el pare i en part per les influències del seu cunyat Dani.

La Dari ja fa uns anys que per raons externes s’ha desvinculat un pèl de Voramar; «tot i que no saps com m’encantaria veure la meva nena amb la Vibrieta tocant el timbal», confessa. «Ara és més fàcil que vagi al Ball, però jo no l’animaré pas perquè cremi de verd».

El Jon i el seu germà Dani són membres fixos del Ball, d’aquells que no se’n perden ni una tot i ser també castellers de la Jove de Tarragona. I és tanta la pressió que estan fent amb el tema que quan el Dani va saber que la Dari estava embarassada, ja es va afanyar a regalar-li un kit de marxandatge del Ball.

Tot i així, li preguntem al Jon que si fos al contrari, que ell estigués més desvinculat del Ball de Diables i la Dari estigués avui en dia molt arrelada a Voramar i aleshores la filla es decantés per la Víbria, com s’ho prendria?

La Dari riu, el Jon mira a terra intentant despistar però confessa: «Home, em costaria, ho he de reconèixer però ves, ho acceptaria. Serà la meva filla i l’animaré sempre en tot allò que vulgui fer. Però és clar, si va de verd, millor».