Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Maria Jacobs: "En el disc hi ha cançons per a tots els estats d’ànim"

L’artista de Valls presenta demà ‘Invisible’, el seu segon disc, que inclou un repertori d’onze cançons emmarcades en un estil pop-country i sense oblidar el seu compromís social

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
La cantant Maria Jacobs en una imatge promocional. FOTO: Dora pop

La cantant Maria Jacobs en una imatge promocional. FOTO: Dora pop

De pare belga i mare catalana, la cantautora Maria Jacobs (Valls, 1999) de ben petita va començar classes de piano i després de guitarra, acordió i orgue. Quan tenia 12 anys, juntament amb el seu amic Jordi Vives, va crear el grup musical juvenil Els Pessigolles, que va durar fins al 2017. Va ser amb 17 anys quan va recopilar les seves cançons en el seu primer disc anomenat 7teen Secrets. L’èxit l’ha acompanyat en tots aquests anys i demà tindrà lloc el llançament del seu segon disc Invisible, perquè diu que «les coses més importants que arriben al cor sempre són invisibles».

Què vol mostrar amb el disc ‘Invisible’?
Aquest disc és un canvi en la manera de compondre, en la manera d’escriure i la música en comparació amb el primer disc. El que volia aconseguir és que tingués un so més fresc i orgànic, que tot sigui més directe. Per exemple, els instruments no són tan sobreproduïts com en el primer disc. D’aquí el nom d’Invisible perquè vaig arribar a la conclusió que moltes de les coses importants a la vida són invisibles.

De què és fruit aquest canvi?
És una evolució natural del primer disc, que el vaig publicar quan tenia 17 anys amb cançons que havia compost amb 14 anys. Escoltava molta música americana i no tenia un estil propi configurat. Des de llavors, durant aquests anys he escoltat molta música i m’he inspirat en molts altres artistes i, a poc a poc, he trobat l’estil amb què em trobo més còmoda.

Un estil pop-country defineix aquest segon disc. Per què ha fet aquest gir musical?
M’agrada molt perquè és un estil que pot ser alegre o tranquil. És una música molt directa i això m’agrada, perquè em permet centrar-me en la lletra. I és el que volia aconseguir amb aquest segon disc.

En les lletres, com es veu aquest canvi?
Ha canviat la manera de plasmar les coses que passen al meu voltant, perquè ja no escric aquestes idees d’una manera innocent o infantil.

Les seves cançons han perdut la innocència que tenien en el primer disc?
Sí, crec que sí. Les lletres i la manera d’escriure han madurat.

Té algun lloc especial on s’inspiri?
Lloc especial no, però hi ha uns factors predisposants com la foscor i la nit, ja que és el moment que la ment descansa i entra la música.

El disc conté 4 temes en anglès i 7 en català, i a tots els uneix la necessitat de millorar aspectes de la societat, com la importància de la dignificació de la dona i l’assetjament escolar, que la preocupen.
Sí. La cançó Li és igual és la història d’una dona treballadora que reflecteix la idea que les dones també patim, que podem estar soles o que també ens perdem i que algun cop necessitem ajuda. L’altra cançó Ets més fort és sobre l’assetjament escolar.

La música ha de ser un altaveu social i reivindicatiu?
Sí, totalment. Quan algú parla has d’estar interessat sobre aquell tema per voler escoltar. Amb una cançó el missatge, sobre temes importants, arriba més subtilment.

Defensa la importància de la música a la vida de les persones.
En el meu cas, la música és el meu dia a dia. M’encanta. Estic a casa i sempre vull fer més música. Amb mi, la música ha suposat un canvi perquè no era capaç de fer moltes coses i tot el que estic fent ara és gràcies a la música i mai vull deixar de fer-ne.

Què li agradaria que suposés la seva música per a la gent que l’escolta?
M’agradaria que la música suposés un canvi en la vida d’altra gent. En el disc hi ha cançons per tots els estats d’ànim i m’agradaria que la gent se sentís identificada i que els agradés el missatge.

En els seus directes actua en diferents formats, sigui duet, trio o banda (violí, guitarra, bateria, baix, teclat). Què prefereix?
Òbviament, com més millor, però molts cops no sempre es pot anar en banda. En estar acostumada a anar amb duet, quan vas amb banda sempre estan passant coses a l’escenari. Desitjo que amb aquest disc puguem fer més concerts en banda.

Ponències i tallers sobre música formen part del seu currículum.
Per mi ha estat un repte perquè no era capaç de parlar en públic i, al final, amb l’ajuda de la música ho he aconseguit.

Ha seguit un curs de musicoteràpia enfocat des de la psicologia integradora.
Vaig acabar els estudis de Batxillerat i abans de començar els estudis de Fisioteràpia, vaig veure aquest curs i no m’ho vaig pensar dos cops en apuntar-m’hi. Em va encantar perquè no era tant fer jo música per a persones amb trastorns greus, sinó entre tots dos fer música. M’agradaria combinar la música i la fisioteràpia i plasmar-ho a les cançons.

Quins projectes té?
A curt termini, preparar els videoclips i la presentació d’aquest segon disc. Hi ha molta feina i de moment em centraré amb això i amb els estudis. M’agradaria que el primer concert fos a Valls perquè la ciutat va apostar per mi des del primer moment.

Temas

Comentarios

Lea También