María Parra: «La música és com transpiro en l’àmbit emocional»

Més de 100.000 escoltes a les plataformes digitals. Aquesta xifra és la demostració de l’èxit del disc Vision (Warner Music Spain) de la pianista i compositora María Parra, i que a partir del pròxim 18 de setembre estarà disponible en format físic. Es tracta del tercer àlbum de la tarragonina, però el primer amb composicions pròpies. «Provenint de la formació clàssica, per mi és una satisfacció veure com Vision, que compta amb temes més actuals i música fusionada, té aquesta bona acollida entre el públic», explica l’artista. 

El camí per arribar fins aquí ha estat ferm i continu en la recerca i formació al voltant de noves inquietuds musicals. La pianista recorda que «com a estudiant de conservatori, comences amb els estudis d’interpretació de peces del repertori clàssic, però arriba un moment en la meva adolescència que no em sentia realitzada ni satisfeta, i hi havia altres músiques del meu entorn com el rock i el pop que em cridaven l’atenció».

«Sent del segle XXI, m’estimo més no posar etiquetes a la música»

Així va ser com –diu María Parra– «em vaig quedar enganxada a la força d’aquests estils, per la qual cosa vaig decidir compaginar la composició i la improvisació amb els estudis clàssics».
Tot i que l’artista assegura que «les facetes d’improvisar i compondre les vaig deixar en el terreny privat», amb el pas del temps ha ressorgit «la necessitat de plasmar el meu llenguatge, fruit de la maduresa de tots els anys de formació clàssica i de dominar l’instrument, a més d’haver estudiat i escoltat molts estils diferents». Així és com l’artista tarragonina es retroba amb «la necessitat de crear». «Quan tímidament començo a tocar en bis les meves peces, el públic em transmet que és amb aquestes composicions que se’m veu més viva i que transmeto molt més», afirma la pianista. 

«En els moments que ens toca viure, de tanta incertesa i inseguretat, tots necessitem llum i esperança, i creure que tot sempre pot anar millor»

Així és com, després de trobar el temps per dedicar-se a la composició, María Parra assegura que «comença a brollar la música i més música, i és quan m’imagino un disc amb totes les meves composicions». Des d’un primer moment –continua explicant la compositora tarragonina– «vaig tenir molt clar que el disc havia de ser amb un segell com Warner Music Spain, perquè necessitava una autoritat discogràfica al meu darrere que em donés aquesta protecció i credibilitat a la meva carrera». 

Imaginari musical
De Vision, María Parra destaca que «tot i que hi ha un substrat clàssic que no puc dissimular, el llenguatge beu de les músiques que he estudiat i escoltat, i que formen part del meu imaginari musical, ja que han quedat enregistrades en el disc dur de la meva persona, com el jazz, el flamenc, el pop, la cançó d’autor...». I són totes aquestes influències les que, ara, queden recopilades en el disc. 
«Sent del segle XXI, m’estimo més no posar etiquetes a la música, que és un llenguatge que connecta directament amb les emocions i és amb el que jo em bellugo», afirma l’artista. Per María Parra «la música és com transpiro en l’àmbit emocional, sense tenir un interlocutor al costat, és a dir, necessito la música per viure». A més a més, l’artista destaca que «la meva música té el plus que és molt visual, ja que intento explicar una història amb cadascuna de les notes». 

«Tot i que hi ha un substrat clàssic, el llenguatge beu de les músiques que he estudiat i escoltat, i que formen part del meu imaginari»

Llum i esperança
I és en l’energia vital on la compositora i pianista tarragonina troba l’impuls per poder crear noves composicions. «Necessito creure que tot pot anar millor, sempre que tots posem de la nostra part. En els moments que ens toca viure, de tanta incertesa i inseguretat, tots necessitem llum i esperança, i creure que tot sempre pot anar millor», afirma María Parra. És per això que la pianista tarragonina advoca a què «cadascú de nosaltres hem de posar el nostre aprenentatge al llarg de la vida al servei dels altres, és a dir, hem de donar la millor versió de nosaltres mateixos, si no el vaixell de la humanitat s’enfonsa». I és amb les seves composicions que la pianista María Parra se sent «més tranquil·la a l’escenari, perquè es tracta de mi mateixa, ja que no m’he de posar en la pell d’un compositor que va crear la seva obra des de la seva motivació». «A final, és sentir-te molt més plena i satisfeta, perquè el que dius amb les teves composicions és el que tu ets musicalment parlant».