Marta Pascal: «La nostra prioritat són els problemes reals de la gent»

Entrevista. «Moment fundacional». L’excoordinadora general del PDeCAT creu que «el Procés ha generat una gran frustació» i que el país necessitava una força política «de centre, en l’eix nacional i en l’ideològic»

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
Marta Pascal, a les dependències del ‘Diari de Tarragona’, dijous. FOTO: PERE FERRÉ

Marta Pascal, a les dependències del ‘Diari de Tarragona’, dijous. FOTO: PERE FERRÉ

Marta Pascal està dedicada aquests dies a la implantació territorial del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), i dijous va ser a Tarragona. El PNC va escollir el 27 de juny la seva executiva, de la qual forma part l’exalcaldessa de Cambrils Mercè Dalmau.

Catalunya necessitava un nou partit polític?

El Partit Nacionalista de Catalunya fa un plantejament diferent del que hi ha hagut fins ara a la política catalana, perquè entenem que ens trobem en un moment fundacional. Nosaltres vam començar aquest projecte no senzillament creant una estructura de partit, sinó que estàvem convençuts que abans calia tota una reflexió teòrica sobre economia, sobre valors, des del punt de vista social, i sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, i que això s’havia de fer des de fora de la política; per tant, des de la societat civil. Aquesta feina prèvia va durar un any, i la vam fer a través d’El País de Demà, a Poblet.

Ha estat un mal negoci, el Procés?

Hem d’assumir que hi ha hagut errors per totes bandes. Des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional que ens amputa l’Estatut votat pel poble de Catalunya, l’Estat ha demostrat que no ens ha sabut donar respostes. L’error de l’independentisme ha estat la unilateralitat i el saltar-se les lleis. El PNC fem una renúncia molt explícita a la unilateralitat. La perspectiva dels deu anys és que, mentre que la consciència nacional catalana ha augmentat, portem els darrers tres anys absolutament desnortats, amb unes institucions paralitzades, i amb una Generalitat molt més dèbil.

Malgrat l’1-O.

L’exercici d’expressió col·lectiva que va ser l’1-O va permetre que la qüestió catalana se situés en moltes portades i a la premsa internacional, però hi ha una situació insostenible, que és la dels presos. I si l’ordre de prioritats del Govern només és la relació entre Catalunya i Espanya, hi ha tot un gruix de qüestions fonamentals que queden en un segon pla, cosa que tampoc no ens podem permetre. Jo no m’atreviria a dir que el Procés ha estat un mal negoci, però em sembla que el resultat final deu anys després no és el que volíem, i això ens obliga a una reflexió i a una autocrítica, i també a una empatia respecte a la realitat catalana. El Procés ha generat una gran frustació. Quan la política genera frustració, és evident que alguna cosa no s’està fent bé.

Vostè va votar a favor de la declaració d’independència. Ara ha estat criticada, li han dit traïdora... Com argumenta el seu canvi de posicionament?

Jo vaig dir-li al president Puigdemont que el que jo creia que havíem de fer era convocar eleccions i que no es produís la declaració d’independència, perquè no la podríem complir i generaríem una gran frustració. Això va ser molt difícil de dir, en aquell moment, perquè anava contra corrent. Al final les coses van anar com van anar, i jo era diputada de JxSí, i per tant em devia a aquell plantejament i vaig ser coherent amb el partit. Amb la distància, i a través d’un llibre, Perdre la por, he fet autocrítica. Jo crec que ens vam equivocar i que havíem d’haver protegit i preservat les institucions catalanes del 155. El procés de reflexió i de fer el llibre és el que em porta a donar-me de baixa del partit. A mi m’han dit traïdora i moltíssimes coses, però tinc la consciència tranquil·la, per haver explicat clarament en cada moment el que jo pensava. També amb la moció de censura a Rajoy tenia claríssim que havíem d’apostar per un canvi de govern a Espanya, que havíem de canviar el tauler de joc, i era conscient que això no era compartit pel president Puigdemont ni pel president Torra, ni per moltes de les persones que són avui a la cúpula de JxCat. També sabia que portar-li la contrària al president Puigdemont tindria conseqüències. Quan al juliol de 2018 decideixo deixar el meu càrrec de secretària general, ho faig perquè sé que ja no tinc la seva confiança.

Que tres anys després, a través de llibres i entrevistes, estiguem intentant saber i entendre què va passar, és una prova que les coses no es van fer bé?

És una prova que ens hem situat en una espècie de dia de la marmota i que a vegades no hem tingut clar l’equilibri entre ideals i utilitat. El que no val és seguir plantejant, com va fer el president Torra fa uns dies, fer un nou 1-O. Amb una de cada quatre persones a l’atur o en un ERTO, de veritat que és l’única proposta del president?

Com es defineix el Partit Nacionalista de Catalunya?

Hi ha una paraula que ens defineix bé tant en l’àmbit nacional com en l’ideològic, i és centralitat. Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, plantegem superar els blocs, i diem que tots els catalanistes que vulguin enfortir les institucions, i tots els sobiranistes que considerin que Catalunya pot ser un Estat dins de la UE, podem anar junts en la defensa del referèndum acordat. No tenim cap barrera d’entrada per als del ‘sí’ o els del ‘no’. Ara bé, mentre no poguem acordar amb l’Estat aquest referèndum, hi ha una prioritat absoluta, que és aixecar el país, aconseguir la recuperació econòmica, posar al dia les infraestructures, fer que la qualitat educativa i el model sanitari no es quedin enrere, i que els ciutadans tirin endavant.

I des del punt de vista ideològic, com es defineixen?

Som un centre radical i sense cap mena de mania que el que vol és potenciar l’economia de mercat, afavorir el creixement econòmic, amb una sensibilitat molt alta pel que fa al tema social. El país no es pot permetre tenir un 30% de pobresa infantil, que la meitat dels joves cobrin menys de mil euros al mes, que els preus de l’habitatge siguin inassumibles, o que les aportacions de la Generalitat en política industrial i innovació siguin absolutament insuficients.

Tothom vol ser de centre, ara. Quins són els seus contorns?

Ens posicionem clarament a favor del creixement econòmic. Creiem que ha d’haver una col·laboració entre el món privat i el món públic. Ens preocupen les desigualtats socials i tenim una altíssima sensibilitat mediambiental; per tant, apostem per l’economia verda. Creiem que això sobrepassa la divisió entre esquerra i dreta; ara, nosaltres no podrem fer mai un pacte amb la CUP perquè els plantejaments antisistema i sectaris contra el model empresarial són inassumibles.

El PNB és un mirall?

Sí. Nosaltres creiem que ara mateix la força política que fa més compatible el binomi dels ideals nacionalistes i sobiranistes i la qüestió de ser útil en política i defensar els interessos dels ciutadans, és el PNB. Perquè mentre nosaltres treballem per l’ideal que és el referèndum acordat, i perquè de les estructures d’autogovern, la llengua, el règim fiscal i les competències no se’ns escapi res, evidentment hi ha el dia a dia dels ciutadans, que s’ha de resoldre. Nosaltres volem ser reconeguts com a gent útil. Si la política només planteja problemes i no solucions, no serveix per a res.

Així, com el PNB i a favor d’un referèndum acordat.

Per a nosaltres el fil conductor per resoldre el conflicte és el referèndum acordat, però abans tenim una prioritat, que és resoldre els problemes reals de la gent, i això vol dir l’atur, la pobresa, la falta de beques universitàries...

Quan el situen, el referèndum?

No m’atreveixo a posar data perquè crec que un dels errors que hem pagat més cars aquests anys ha estat la vocació de posar-nos un compte enrere que al final ha tensionat molt les relacions entre forces polítiques i ha generat moltes contradiccions. I als resultats em remeto: no som un Estat; per tant, alguna cosa ha fallat. No només per part nostra; per part de tots els actors implicats.

Creu que l’Estat també pensa que alguna cosa ha fallat?

Jo estic convençuda que tard o d’hora l’Estat espanyol acabarà adonant-se que el més normal en democràcia és que hi hagi unes urnes i la gent es pugui expressar. Quan? M’agradaria saber-ho. En el mentrestant tenim l’obligació de seguir defensant la realitat nacional catalana, no deixar que els reptes econòmics i socials ens passin per davant, i aixecar i enfortir les institucions.

Les institucions catalanes no són prou fortes?

No. Jo crec que estem en un procés de desprestigi molt gran de les institucions catalanes. Quan el president de la Generalitat decideix que es juga la presidència per una pancarta, crec que confon el que és essencial, important, amb el que senzillament és un postureig mediàtic. Estic sent dura, ho sé. La presidència de la Generalitat és quelcom importantíssim, i sagrat, pel que representa. Tots plegats hem de ser conscients que la nostra defensa d’uns ideals nobles no pot ser compatible amb el desprestigi de les institucions, i sobretot no es pot deixar de ser útil als ciutadans. Per això penso que les eleccions són urgents.

Cal anar ja a eleccions?

Catalunya necessita eleccions perquè ara mateix el Govern és una picabaralla diària entre JxCat i ERC, i no un Govern cohesionat que fa front a la pandèmia. Veig més agendes partidistes que no una agenda de país. A mi m’hauria agradat que la Generalitat hagués gestionat la pandèmia des del primer moment. No va ser així, però ara que ho fa, no està a l’alçada. Aquest desgavell com a país no ens el podem permetre, i menys quan hi ha vides en joc.

Quina relació volen tenir amb Convergents, Lliures, Lliga Democràtica, Units per Avançar?

Nosaltres naixem després d’un procés de pràcticament un any de reflexió, i el que no farem ara és un pacte de quotes, de cadires i de sigles. El que volem és un projecte polític coherent, ampli, transversal, amb capacitat d’aglutinar qui el comparteixi. Si hi ha forces polítiques que conviuen amb el que ha estat Societat Civil Catalana –i ho dic per la Lliga Democràtica–, nosaltres com a nacionalistes no ens hi podrem entendre, perquè fan una esmena a la totalitat al model d’immersió lingüística. Amb aquells que estan al voltant del projecte de Convergents, amb el Germà Gordó –des de tot el respecte que li tinc–, jo crec que és complicat que nosaltres com a força nova ens poguem entendre. Recordo que vaig ser jo qui li va dir, en veure el seu nom implicat en un procés judicial 
–que jo respecto, i evidentment que crec en la presumpció d’innocència–, que el millor que podia fer era abandonar el PDeCAT. Seria estrany que nosaltres ara, com a Partit Nacionalista de Catalunya, ens poséssim a intentar pactar amb coses del passat.

Temas

Comentarios

Lea También