Mascotes sense sobrepès

D’igual manera que passa amb els humans, una alimentació incorrecta dels animals de companyia així com una manca d’exercici físic comporten problemes de salut, factors que han augmentat arran del confinament dels últims mesos. «El temps que tenien per fer les seves necessitats era el mínim estricte i necessari i no hi havia la flexibilitat per poder portar els gossos a passejar i córrer, una cosa completament necessària per a ells. Això ha generat no només estrès pels animals, sinó també problemes de sobrepès importants», afirma Sònia Sáez, veterinària de Purina (www.purina.es), empresa amb atenció online.

En aquest sentit, Sáez destaca que si bé és un denominador comú a tots els gossos, són els cadells de raça gran els que més estan patint, ja que «les seves articulacions hauran d’aguantar molt de pes en l’edat adulta. Per això és important que fins als 15 mesos facin exercici per enfortir la musculatura». No obstant això, no són els únics. Juntament amb ells, els animals de caràcter més nerviós que necessiten gastar energia i els que ja patien de sobrepès abans de la pandèmia i que tenien una rutina fixa per poder tornar a un pes normal. Mentre, pel que fa als gats, la gravetat és menor. En general no els ha afectat tant això, sinó la part d’alimentació.

Perquè més enllà de la Covid-19 i del confinament, la responsabilitat de la salut nutricional dels animals domèstics recau directament sobre el propietari. Segons l’última investigació de l’Asociación para la Prevención de la Obesidad en las Mascotas, més de la meitat de gats i gossos pateixen d’obesitat o sobrepès, el que significa un 60 i un 56% respectivament.

Què els suposa això? «Els afecta d’una manera molt similar que a les persones», explica Sònia. Entre el més destacat, «articulacions i metabolisme. Vol dir que no els funciona bé el sistema hormonal, la qual cosa pot traduir-se en hipertensió, problemes de tiroides o del cor i més risc de patir malalties oncològiques». Dintre d’aquest escenari, el més habitual, però, és «la fatiga i que la seva qualitat de vida es redueix de la mateixa manera que també ho pot fer el seu temps de vida». En el cas de les articulacions, la veterinària de Purina assenyala que molts casos poden acabar en displàsia, una anomalia molt greu que no necessàriament és congènita i que els limita fer una vida normal.

La realitat és que aquests dies de confinament, una de les maneres d’entretenir les mascotes ha estat jugant amb premis amagats, en forma de llaminadures o petits bocins de menjar. «Les xuxes no engreixen. Però quan premiem aportem una quantitat extra de calories, que després s’ha de reduir al voltant d’un 10% del bol habitual», recomana l’experta.

Pinsos ‘vs.’ menjar casolà

Pel que fa a aquest menjar habitual, al mercat es troben pinsos pràcticament per a cada animal. Per a la pell, per al ronyó, «fins i tot per animals amb problemes neuronals» i també per lluitar contra el sobrepès. No obstant això, què és més sa, un grapat de pinso o el menjar humà? Tot es pot fer, encara que amb matisos.

«Amb els pinsos tens la comoditat i la tranquil·litat de saber que l’animal està rebent el que necessita tant en el cas que tingui una patologia com si parlem de nutrició en general. Li estàs aportant les calories, fibra, proteïnes i greix adequats», detalla Sònia. Quant al menjar casolà, la veterinària diferencia entre les sobres de la família o una preparació específica per a ells. «L’amo s’ha d’assegurar que cobreix totes les necessitats nutricionals». És possible fer-lo a casa? «Sí. Però és molt complicat per a una persona que no sàpiga de nutrició», respon. «Ni tan sols tots els veterinaris són capaços de fer-lo. No obstant això, sí que hi ha professionals especialitzats a elaborar dietes personalitzades per a cada animal que analitzen des dels ingredients, fins a la quantitat i les coccions, tot en funció de les característiques de la mascota». En aquest punt, Sònia Sáez ressalta, així mateix, la inconveniència de les dietes crues pels patògens que puguin contenir. «Millor cuinat», manifesta.

Uns altres dimonis de l’alimentació són les llaunes. «L’únic misteri és que tenen més aigua», explica la veterinària. «I ens hem de fixar en si es tracta d’un aliment complet o complementari». Amb el primer, l’animal té les necessitats cobertes i el segon actuaria com un premi. «Però és molt important, sobretot en gats, donar-los aliment humit, llaunes. Perquè històricament, si el gos ve del llop i de les muntanyes, el gat ve del desert, per la qual cosa no beu de manera natural. Se l’ha d’incentivar. Una forma són les fonts. L’altra, l’aliment humit. Això no vol dir que els gossos no puguin prendre, però els nous productes s’han d’introduir de mica en mica i, en qualsevol cas, consultar el veterinari.

Finalment, quant a les racions, un cop més dependrà de la mascota. Tot i això, «la recomanació en gossos és dos cops al dia mínim i sempre després de fer exercici, per evitar la torsió gàstrica. Perquè si mengen molt, l’estómac té un pes que no li toca i si comencen a córrer, per la mateixa activitat física aquest estómac comença a balancejar-se fins que arriba un moment que, de manera molt fàcil es pot girar. És un risc que es dona més en races grans, però també de mida mitjana i fins i tot petita».

Finalment, és ideal que els gats tinguin sempre una mica de menjar perquè ells mateixos es gestionin. «A no ser que tingui problemes d’ansietat, obesitat o que mengi molt ràpidament».

El racó de l'adoptant

Gatmoster
Associació de voluntaris que té l’objectiu de controlar la població de gats sense sostre, mitjançant l’esterilització, assegurant-los
també la medicació i alimentació necessàries perquè tinguin una qualitat de vida digna. 

Més informació:
instagram i facebook

@gatmonster

Whatsapp: 609128749

Adopció responsable per aquest gatet mascle, està castrat. Té 7 anys. És un gat súper bo i ‘carinyós’. Urgeix bastant, ja que la seva família no pot tenir-lo per manca de temps. Es troba a  Reus, Tarragona.

Gat de 7 anys, mascle i està castrat. Va aparèixer al carrer, pensem fruit d’un abandonament. Necessita acollida urgent per a treure’l del carrer perquè ha d’anar al veterinari, ja que té un bony a la gola i no menja bé.