Mig segle d'agermanament de Valls i Andorra amb una gran escudellada

Un total de 600 racions d’escudella d’Andorra es van repartir ahir diumenge a la plaça de l’Oli de Valls, per donar dinar als que s’hi van apuntar, i poder degustar així un pla típic d’hivern del país pirenaic.

L’escudellada s’emmarca dins dels actes commemoratius del cinquantenari de l’agermanament entre les ciutats de Valls i Andorra la Vella. Ha estat la tornada de la visita que una ambaixada vallenca va realitzar el 12 de febrer, per celebrar la tradicional calçotada popular a la plaça del Poble d’Andorra, amb participació també d’unes 600 persones.

«Hem portat fins a Valls, quelcom representatiu d’Andorra: l’escudella i la neu», bromejava el conseller del Comú andorrà, Miquel Canturri, en clara referència a la copiosa nevada que va caure a la Conca de Barberà i a part de l’Alt Camp, fins a arribar a la serra de Miramar, a les portes de Valls.

De bon matí, els membres de la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella, els organitzadors de l’àpat, ja es van posar de mans a les peroles instal·lades a la plaça de l’Oli de Valls, per poder servir puntualment el preuat ranxo a l’hora de dinar. Amb la compra del tiquet, al preu de set euros, hom va poder fruir dels 350 litres d’escudella, pa i vi, servida en un plat de ceràmica commemoratiu dels 50 anys de l’agermanament, i cullera de fusta, com a record.

En Rafel i la Maria, una parella de prioratins però residents fa més quaranta anys a la capital de l’Alt Camp, es llepaven els dits amb l’escudella. «Cadascú té un estil propi d’elaboració», deia la Maria, però «el gust és d’allò més saborós», va afirmar.

Encuriosits, vam voler esbrinar quin és el secret de l’escudella d’Andorra. Hi té a veure la col d’hivern –que és la mateixa del trinxat de la Cerdanya– cuita a part «perquè no fermenti el brou i evitar que l’escudella se’n vagi en orris», comentava en Teo Armengol, membre de la Confraria d’Escudellaires. Però hi ha quelcom més que això; en Teo explica que l’embotit és clau per una bona escudella: «la matança del porc en una època concreta, i la conservació de l’embotit d’elaboració artesana és indispensable». En definitiva, «el secret és fer l’escudella amb afecte», rebla el portaveu de la Confraria

Botifarra blanca, careta de porc, cansalada virada, vedella, bringuera, ossos de gallina, de vedella i de pernil, mandonguilles i botifarra negra s’uneixen a l’arròs, fideus, fesols, cigrons, patates, porros, carrotes, api, col i carbassa, per aconseguir l’excel·lent escudella com a resultat.


Estrènyer lligams
L’expedició andorrana estava encapçalada per Conxita Marsol, cònsol major d’Andorra la Vella, que va ser rebuda a l’Ajuntament per l’alcalde de Valls, Albert Batet.

La trobada va servir per refermar els lligams establerts entre ambdues ciutats, signats aquell 1967, que, arran d’aquests 50 anys d’agermanament, en sortiran enfortits. Són diverses les idees que es van posar damunt la taula per afavorir l’intercanvi, Valls-Andorra, i viceversa, en l’àmbit cultural, folklòric i comercial.

Per això ja s’ha triat el dia 1 d’agost –inici de la Firagost– per oficialitzar l’efemèride de l’aniversari. La recíproca seria també, al mes d’agost, aprofitant la Festa Major d’Andorra la Vella.

Tant l’Albert Batet com la Conxita Marsol van posar en relleu aquesta magnífica ocasió d’intercanviar manifestacions com ara els Castells i les Falles, de Valls i Andorra, respectivament, «declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat» i gaudir-les amb motiu de l’excepcional aniversari.

La cònsol major andorrana va significar que «els calçots de Valls han arrelat a Andorra i el sector de la restauració, com talment l’escudella de casa nostra, els han incorporat a les seves cartes».

Per la seva banda, Albert Batet va voler destacar la presència vallenca «a les fires comercials que s’organitzen cada any a Andorra, per promocionar la nostra ciutat, com a prova també de les afinitats que ens caracteritzen», nexe d’unió entre els dos pobles.