Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Miró contra Miró

És un documental amb direcció i guió d’Albert Solé, que reviu l’artista a través d’antigues entrevistes

Josep Maria Rosselló

Whatsapp
Imatge del documental en què apareix Miró mans a l’obra, pintant una de les seves creacions. FOTO: Minimal Films

Imatge del documental en què apareix Miró mans a l’obra, pintant una de les seves creacions. FOTO: Minimal Films

M’havien parlat d’aquest documental quan es va estrenar aquesta tardor, a l’exposició retrospectiva ‘Joan Miró, el color dels meus somnis’, celebrada al Grand Palais de Paris, que ha omplert les pàgines centrals de la premsa internacional. 

Em vaig assabentar que es projectava en el marc del Festival Memorimage, de Reus, per una trucada de Josep Royo, i vàrem quedar al passeig de les Palmeres, davant la torre del Circ. Ens va acompanyar l’amic Sebastià Machado. En Josep, tot i la seva delicada salut, estava exultant. La ciutat de Reus, florida de vianants, semblava celebrar l’estrena del documental, el Teatre Bartrina, que acollia el festival, ens va rebre amb els braços oberts. Allí ens esperava un altre amic reusenc vinculat a la ciutat de Tarragona, l’artista Jordi Abelló. 

Miró contra Miró és un documental amb direcció i guió d’Albert Solé, una producció de Minimal Films i la Compagnie des Phares et Balises. Joan Miró reviu a través de les entrevistes realitzades per a la televisió i els fragments dels films de Pere Portabella i Francesc Català- Roca, així com dels intervius als personatges propers a la seva obra i als col·laboradors que la varen fer possible. El mòbil més diminut de l’escultor Calder, un dels grans amics de Miró, en mans de Joan Punyet, el seu nét, és com un dels màgics insectes del mestre.

Qui busca, troba, i el tresor és haver trobat un reportatge oblidat als arxius de la televisió francesa, en què es planteja l’afinitat de les formes mironianes amb la de les formes de vida més primitives. Entre tots els personatges que conformen el documental, personalment em quedo amb les sorprenents imatges de Picasso i Miró disfressant-se, i amb la fresca intervenció de Josep Royo, definint l’execució de les Teles cremades, que amb els seus habituals renecs aconsegueix injectar una dosi considerable d’humor i vitalitat al film: «Agafa un misto, i fot-li!... de puta mare!». 

El 14 de novembre, Miró contra Miró es va estrenar a la Fundació Miró de Barcelona. Seria interessant que aquest documental fes el seu debut a Tarragona, es podria incloure dins la programació de l’Antiga Audiència. Ara que ja s’apropa el cinquantè aniversari del Tapís de Tarragona, seria un bon preàmbul. 

El mestre, més viu que mai, continua jugant contra ell mateix, en un permanent joc de risc, contrari a primera vista, complementari en el fons, un joc que es fa palès en totes les mostres que darrerament se li estan dedicant i que ens conviden a participar de la seva màgia i de la seva permanent transgressió, les quals l’han convertit en l’artista referent del segle XXI. 

Temas

Comentarios

Lea También