Moció per convertir les muntanyes de Prades i Poblet en Parc Natural

22 pobles reclamaran a la Generalitat que reactivi el projecte que va néixer el 2001. Comprendria un total de 36.830 hectàrees

19 mayo 2017 15:48 | Actualizado a 19 mayo 2017 15:48
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mont-ral ha sigut el primer dels 22 pobles que al llarg de les pròximes setmanes passaran pel seu plenari una moció que pretén impulsar la declaració de Parc Natural de les muntanyes de Prades i Poblet, actualment qualificat d’Espai Natural Protegit (ENP). Aquesta petició del territori, que comprèn fins a cinc comarques i una superfície global de 36.830 hectàrees, va néixer ja fa 16 anys –2001– i va quedar en l’oblit després de molta polèmica cinc anys més tard, 2006, quan es va treure la intenció de fer el parc durant la campanya de les eleccions autonòmiques del 2006.

Després de molts anys de paraules sense fets, ara a tornar a agafar força aquest projecte mediambiental i els 22 municipis interessats i afectats geogràficament per aquesta nomenclatura volen unificar la seva veu per demanar a la Generalitat que aquest projecte agafi d’una vegada per totes la volada que es mereix.

Les muntanyes de Prades pertanyen a la serralada Litoral, situades entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues (província de Lleida).

Abracen uns 260 quilòmetres de superfície i s’hi inclouen diversos espais d’interès històric, social i natural. Els 22 municipis implicats són: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana.

L’Ajuntament de Mont-ral ha estat un dels primers a aprovar la moció i ara continuaran altres municipis. El pas burocràtic comença a la sessió plenària on cada Ajuntament s’ha de mostrar favorable a la creació del Parc Natural. I en segon lloc declarar que el Consell Comarcal al qual pertanyi cada un dels 22 pobles implicats també es mostri favorable a aquesta declaració.


Una història enrevessada
A partir del document base que disposa el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la idea és impulsar un procés participatiu per a la creació d’un projecte que sorgeixi del consens propi del territori per tal de presentar-lo a la Generalitat i aquesta executi la demanda.

Tot i que la primera intenció es remunta fa quasi 41 anys, l’aposta en ferm va començar el 2001 i va quedar desprestigiada el 2006, en entrar en campanya electoral sense comptar amb el suport dels municipis implicats.

Al febrer del 2014, el llavors conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar que el Govern impulsaria tres parcs naturals: el Montsec, les capçaleres del Ter i el Freser i les muntanyes de Prades. Va pronosticar que els tres podrien estar el 2017.

El setembre del 2015 es va aprovar el decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. En el cas del Montsec, des de l’any passat hi ha un acord institucional per a la declaració del Parc Natural. En canvi, de les muntanyes de Prades, només una declaració d’intencions.

L’any passat, el nou titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es comprometia a tirar endavant el Parc Natural a partir de la reclamació del diputat de Junts pel Sí, l’espluguí Ferran Civit, a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya.

No obstant l’endarreriment de l’aprovació dels pressupostos, també era un pretext autonòmic per justificar la demora d’aquesta declaració institucional.

Més enllà de les intencions polítiques de país per preservar i potenciar aquestes hectàrees repartides per cinc comarques i 22 pobles, la moció que han de subscriure els municipis subratlla un fet important per a la seva conservació.

Actualment hi ha una fragmentació administrativa amb la presència de municipis amb dinamismes socioeconòmics força diferenciats per una banda i la coexistència de diferents nivells de conservació en l’espai per l’altra. Per això s’aconsella una gestió conjunta per a la conservació dels sistemes naturals així com el desplegament de mesures efectives de desenvolupament socioeconòmic.

Comentarios
Multimedia Diari