Mor Andreu Soriano Tous, casteller i expresident de la Colla Vella de Valls

El passat dilluns dia 10 d’agost, ens arribava des de l’Havana la trista notícia de la mort del nostre company casteller i expresident de la Colla Vella, Andreu Soriano Tous, a l’edat de 68 anys. Les complicacions d’una pneumònia, per la qual ja feia dues setmanes que estava hospitalitzat, havien portat al trist desenllaç.

L’Andreu era un d’aquells castellers passionals i compromesos, que vivia els castells de forma visceral, sense terme mitjà. S’inicià a la Colla Vella des de ben jove, ja que debutà al cordó de la Colla el 12 d’octubre de 1969, dia que la Colla Vella carregà per primer cop en el s. XX el 5 de 8, i a partir d’aquell moment ja mai més deixaria de ser casteller de la Colla Vella. En aquella època, per les seves condicions físiques el Pep de la Llet va considerar que podria parar castells, i va demanar que li fessin una camisa ràpidament, i segons deia ell: «Això alimentà les meves ganes de pujar als castells, però la veritat és que al final no em van provar mai».

La seva posició als castells era especialment de dau, ja que era un home forçut i corpulent, i a mesura que s’anava sovintejant els castells amb folre, es convertí en una peça clau en les fileres de la pinya portant els peus dels primeres mans del folre. 

En l’àmbit institucional va ser president de la Colla des de 1990 fins a 1993, i formà part de les juntes anterior i posterior a les que ell va ser president, el 1989 en va ser vicepresident, i el 1994 vocal.

Fets clau per a la Colla
Durant els anys que fou president, socialment cal destacar dos fets molt importants per a la història de la Colla: el 1992, el viatge a Houston, per al qual la seva implicació personal fou sempre des de l’acció: viatges a Madrid, infinites reunions… I per altra banda, el conjunt d’actuacions que va fer la Colla Vella a Barcelona per a l’empresa Nissan. Davant la inviabilitat de la resta de colles per falta de capacitat, ell va acceptar el repte, i encomanà a la junta i a la comissió encarregada la capacitat que sí que tenia la Colla Vella per actuar durant dotze dies laborables del mes d’abril de 1993 al palau Sant Jordi de Barcelona davant representants de l’empresa de gairebé tots els països d’Europa.

Aquesta col·laboració va permetre sufragar la hipoteca que arrossegava la Colla per la construcció del local social actual. També aquell 1993, la Colla Vella rebria la Creu de Sant Jordi.

Si un tret cal destacar de l’Andreu Soriano era la seva generositat amb els castellers, ja que sempre ajudava a qui ho necessitava, fins al punt que anà a buscar i tornà amb el seu cotxe particular força cops als germans López a Elche de la Sierra (Albacete), durant les vacances d’estiu perquè poguessin fer castells, i sempre va fer tot el que va poder per ajudar a castellers que tenien dificultats per poder anar a fer castells, ja fos per feina o per altres motius.

A tall d’anècdota, l’any 1992 va prometre que si descarregàvem el 3 i 4 de 9 amb folre més el 5 de 8, per Santa Úrsula d’aquell any, faria el pilar de cinc a segons a Vila-rodona, i així va ser. Sense haver pujat ni assajat mai, va descarregar un èpic pilar de cinc a segons.

D’ofici forner
D’ofici forner, tenia l’obrador als Quatre Cantons de la Muralla, just on ara hi ha un hort urbà. La tradició del jovent vallenc, quan tancaven els locals d’oci nocturn de Valls els divendres, era anar a Cal Soriano a fer un croissant o alguna pasta acabada de fer. Això comportava que molts dissabtes a partir de les cinc de la matinada a la porta del seu forn hi haguessin inacabables debats castellers, amb components de les dues colles del poble.

Els veïns no sempre acabaven gaire contents, ja que fins i tot algun cubell d’aigua havia caigut d’algun balcó. Al cap d’uns anys, tancà el negoci i compaginà llargues estades a Cuba amb temporades a Valls, i la seva implicació amb la Colla anà decreixent. Els darrers anys, ja amb una salut bastant desmillorada, passà alguna temporada a Valls i va ser present al dinar del Consell Rabassó de la Colla Vella el 26 de novembre de 2017.

Des de la Colla Vella volem donar el més sincer condol als seus germans Marcel i Jesús, així com també de forma especial a les seves nebodes Laura i Laia, castelleres en actiu de la Colla Vella. 

Amb motiu de dol, el dimarts 11 d’agost la bandera de la Colla Vella penjà a mig pal a la façana del local de la Colla.