Música per al diàleg i la convivència, a l´ombra del monestir de Poblet

Durant tres nits s’ha trencat el silenci monacal, que tot l’any es respira al cenobi cistercenc de Poblet –des de divendres i fins ahir diumenge– amb el Festival de Música Antiga; un lirisme trencador que per quart any consecutiu convoca un públic nombrós i fidel, procedent de tot el país i de més enllà de les nostres fronteres.

Un total de 2.000 persones s’han atansat, en aquesta edició, fins a Poblet, per embadalir-se amb simfonies, sovint desconegudes pels profans com nosaltres, que van despertar la fosca encalmada del mantell que cobria divendres a la nit la plaça del monestir. Melodies que es van enfilar els dos dies següents, per primer cop, fins a l’antic dormitori dels monjos, escenari del segon i tercer concert del festival.

Ho deia l’abat de Poblet, el tarragoní Octavi Vilà, en el concert inaugural, abans que el solista Haïg Sarikouyoumdjian, amb la flauta denominada Duduk, sorgit d’entre la foscor es dirigís a l’escenari: «la música és el llenguatge universal, vehiculadora del diàleg i de la pau». Poblet ho fa realitat comptant amb la mà del mestre Jordi Savall, i enguany ha posat l’accent, més que mai, en l’entesa entre els diferents pobles i religions que conviuen a la Mediterrània.

Aquesta ha estat la valoració: escoltar les músiques d’Orient a Occident, subtilment aplegades per Jordi Savall «no és una experiència qualsevol». Perquè a l’emoció estètica s’hi uneix un sentiment encara més intens, «aquell que et fa sentir partícip, com per art d’encantament, d’una humanitat reconciliada». Després de gaudir i inhalar, a fons, aquest musical «diàleg de les ànimes» de Poblet, la mar que ens és comuna crida onades d’esperançada convivència.

Cants espirituals i del poble

És el contingut del concert que ahir a la nit va embolcallar els arcs gòtics de l’antic dormitori dels monjos i amb el qual va concloure aquesta quarta edició del Festival de Música Antiga de Poblet, a càrrec dels solistes de la Capella Reial de Catalunya, entre ells la soprano tarragonina Marta Mathéu i d’Hespèrion XXI, dues formacions creades pel propi Jordi Savall.

Les obres interpretades en aquest concert tenien com a denominador comú la devoció a la Verge. Procedeixen de diferents fonts que ens remeten als segles XIII i XIV, i fins i tot abans. Es van poder escoltar algunes de les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi i, per altra banda, els cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, com també d’altres cants a la Verge que procedeixen de la terra, «encara més lligats a la tradició popular, però amb el mateix grau de devoció i de veneració» tal com indica el musicòleg i periodista Pep Gorgori.

Amb aquest darrer concert es palesa com la música antiga d’arrel sacra i la d’origen popular conviuen mostrant les seves influències recíproques, amb un missatge actual, de gran força espiritual, ple d’amor i d’esperança.

En el segon concert, el de dissabte, La viola cèltica, els diàlegs cèltics de l‘antic i del nou món, a redós de L’home i la natura, va comptar amb Savall a la viola de gamba baixa i la soprano; amb Andrew Lawrence-King (arpa irlandesa & saltiri) i Frank McGuire (odhran). Una música cèltica qualificada per Jordi Savall com «un dels patrimonis més rics i més bells de totes les tradicions musicals vives del nostre temps», que han sobreviscut als deliris globalitzadors dels homes. L’actuació va servir també per descobrir l’espai de l’antic dormitori dels monjos com a auditori idoni, per la seva acústica, agradable temperatura i bona visibilitat, condicions a tenir en compte en les pròximes edicions del festival.

El concert inaugural de divendres, Orient-Occident, el més ric instrumentalment parlant, va ser un exponent de les músiques cristianes, jueves i musulmanes en diàleg. Una reflexió sobre els elements que uneixen, en la diversitat, els diferents pobles i cultures d’Orient i d’Occident, música executada pel mestre català, juntament amb els d’Hespèrion XXI i els convidats de Síria, Israel, Grècia, Turquia i Armènia. L’actuació va comptar amb intèrprets tan excepcionals com les veus de Lior Elmaleh (Israel), Waed Bouhassoun (Síria) i Katerina Papadopoulou (Grècia).

El Festival de Música Antiga s’inclou dins el marc d’activitats del programa Cosmos, al voltant del qual s’articula la programació cultural que es duu a terme al monestir de Poblet.

A la tardor arribarà la quarta edició del Festival Internacional d’Orgues, amb tres concerts repartits, l’un a l’octubre i els altres dos al novembre, interpretats per Yves Rechsteiner, Duo Vernet-Meckler i Matteo Imbruno, respectivament, músics de gran prestigi però poc habituals a les programacions de música d’orgue a Catalunya.