'No cal anar als baixos fons de BCN per trobar activitats il·legals, la ciutat de TGN pot oferir un punt exòtic'

L'escriptora i professora de literatura Margarida Aritzeta, que en la seva última novel·la se submergeix en una història de crims i negocis il·legals a la ciutat de Tarragona, considera que la corrupció "aquesta estesa en tot l'escala social", tal com reflecteix "Els fils de l'aranya".

En una entrevista amb Efe, Aritzeta explica que en aquesta obra presenta "una societat corrupta des de l'escala més baixa de la delinqüència, els que fan tripijocs per sobreviure i que són utilitzats per altres que els usen per a negocis cada vegada més sofisticats, fins a arribar als de dalt, que també es mouen en l'àmbit delictiu, però són pràcticament intocables".

En "Els fils de l'aranya", el segon lliurament que protagonitza la inspectora de la comissaria del Camp de Tarragona Mina Fuster, després de "L'amant xinés", l'escriptora busca fer reflexionar al lector sobre el món actual i mostrar "la corrupció que a vegades trobem cada dia i que no ens atrevim a denunciar".

En aquesta ocasió, Aritzeta es basa en un fet real sobre una estafa mitjançant xecs falsificats i desenvolupa una trama amb tres estafadors relacionats amb la investigació de Mina Fuster sobre la mort d'un home durant una partida de AirSoft, a més d'al·ludir al projecte d'oci Barcelona World, que va tractar en l'anterior lliurament.

Sobre el personatge de Mina Fuster, l'autora la defineix com una dona del segle XXI, "un personatge complex i amb contradiccions, que té la frescor de la joventut", mentre ressalta que "és molt decidida però una mica morbosa i amb una vida amorosa complicada".

Mina Fuster va aparèixer per primera vegada en el relat curt "L'assassinat de la venedora de cupons", de l'antologia "Elles també maten", com un personatge "modern" que trencava amb el perfil del protagonista masculí habitual en les novel·les negres.

"En altres èpoques, les dones havien de defensar el seu lloc a la societat", indica l'escriptora, per explicar a continuació: "Jo plantejo un personatge que no ho defensa, sinó que ja ho té i s'imposa diàriament, és a dir, no és de discursos teòrics, sinó de pràctica i crec que això està molt relacionat amb el món en el qual vivim".

L'autora completa la novel·la amb una pluralitat de personatges de rerefons molt dispars, des del periodista Kàputx fins a l'advocada Tina o l'oprimida Marcel·la, encara que destaca la incorporació d'un policia en cadira de rodes, Pallarés, per tractar temes com la discriminació positiva o la personalitat de l'estafador Cordèlio.

"Els fils de l'aranya" va més enllà de la condició humana i de la delinqüència amb tal de diluir la concepció del bé o el mal en situacions ambientades amb abundants referències culturals, especialment de la música doncs, segons l'escriptora: "Volia fer una novel·la molt sensitiva, que se sentís".

Aritzeta indica que el fet de situar l'acció en una ciutat mitjana com Tarragona "afegeix un altre paisatge, complementa una geografia criminal que no s'acaba en la gran ciutat".

"Penso que no fa falta anar als baixos fons de Barcelona per trobar activitats il·legals i crec que la ciutat de Tarragona pot oferir un punt exòtic", afegeix en aquest sentit.

Margarida Aritzeta ha al·ludit al títol de la novel·la, que dóna pistes sobre la continuïtat de la història, ja que ha deixat caps per lligar que s'acabaran revelant en futurs lliuraments.

La novel·la ha estat publicada per l'editorial "Llibres del delicte", on també es troba la resta de la sèrie, una aposta original per a la novel·la negra catalana.

Per a l'autora, en l'actualitat es viu "una bona temporada per a la novel·la negra catalana", a pesar dels "prejudicis" que encara existeixen entorn d'aquest gènere.

"Penso que ara s'estan fent novel·les de molt bona qualitat, encara que continuïn existint detractors", ha expressat Aritzeta sobre l'auge d'aquest gènere.

Aritzeta va reprendre el gènere negre després de 10 anys de dedicar-se a altres tipus de literatura, com la juvenil. Durant la seva trajectòria literària ha publicat gairebé 40 novel·les, de les quals 6 títols corresponen a novel·la negra. EFE