Nostàlgia, orgull i art, durant la novena edició del Mercat Vell de Conesa

Nostàlgia, orgull i art. Aquests són els elements que millor defineixen el Mercat Vell de Conesa, que, ahir, va arribar a la novena edició, com sempre, amb èxit. I és que any rere any el petit municipi de la Conca de Barberà se supera. Enguany, 35 cases particulars van obrir les seves portes per ensenyar les entrades decorades a tots els assistents. 

També hi havia exposicions, paradetes i detalls decoratius que aconseguien somriures agraïts. La nostàlgia hi és sempre present al Mercat Vell de Conesa, gràcies a la col·laboració de tots els conesins, que cedeixen articles antics amb gran valor sentimental per elaborar les exposicions. 
«Ostres, mira! Una goma de la marca Milán i un bolígraf com el que utilitzava jo per anar a l’escola», deia un curiós que entrava a una de les entrades que simulava una papereria antiga. La nostàlgia arriba i ja no se’n va. 

La papereria és una de les moltes exposicions elaborades per l’organització del Mercat Vell. Estava ubicada a Ca la Pilar i la majoria d’articles van ser cedits per un veí de Santa Coloma de Queralt, en Jaume Bonet, que fa anys regentava una papereria. 

Uns metres més amunt, també al carrer Major, hi havia la rèplica d’un rebost. No hi faltava detall: cistelles, pots de conserva i, fins i tot, un galliner. Els qui entraven al·lucinaven. El Mercat Vell transporta a uns temps passats. 

A l’Ajuntament hi havia una mostra de rajoles hidràuliques. La majoria de veïns de Conesa tenen aquest tipus de rajola a casa seva. L’exposició constava de fotografies i exemplars de rajola. 

Però si hi va haver una entrada que va sorprendre va ser la de Cal Duch. Les fotografies de veïns del poble fent la mili cridaven l’atenció dels presents, acompanyades d’altres objectes de la mili, com la indumentària i les insígnies. Els records tornaven a la ment de tots els qui entraven. 
La Montse Pijoan i en Jordi Salvador, membres de l’organització del Mercat Vell, tenen clar que l’èxit de la jornada recau «en què és una fira de tots els veïns del poble, ja que obren les seves cases i les ensenyen al món». D’això se’n diu orgull de ser conesí. D’això se’n diu estima i devoció cap a un poble.

L’Agustí Piñol, veí de Conesa, participa activament en el Mercat Vell des de fa anys. A les portes de casa seva, va treure una parada plena d’antiguitats amb la intenció de vendre-les. «Aquest suport d’alabastre per posar-hi una escultura té molt de valor», deia l’Agustí. També tenia exposats articles com soperes, discos de vinil i rellotges. A l’interior de la casa, el seu nebot i els seus amics, d’uns tretze anys aproximadament, també venien llibres i joguines. «Hem buidat l’habitació de les joguines i ara les venem», deien els petits.

A la Sala del Ball es podien veure vestits fets de paper, de la mà de Trini Baltà, una veïna de Blancafort, que té les mans d’or. «Aquest vestit, inspirat en el mar i la posta de sol, està fet de paper higiènic. Va ser complicat que no es trenqués mentre el feia», explicava Baltà, mentre mostrava els seus vestits als presents.

Les entrades de les cases mostraven l’art dels conesins. Col·leccions de tasses de cafè col·locades amb delicadesa i encant. Copes i gerres de vidre amb plena sintonia. I estris del camp que traslladen al passat. A cada racó s’hi podia trobar un detall decoratiu, com per exemple, càntirs penjats i fets amb goma EVA o gàbies d’ocells. 

Durant el matí, el grup d’animació Estraperlo va passejar pels carrers de Conesa provocant molts somriures. A la tarda, va ser el torn dels més petits amb els jocs Engins Eco.poètics!. Entre exposició i exposició, el Minigolf del Clos oferia tastets de vins i formatges. 

El Mercat Vell va néixer fa nou anys, després que un grup de conesins visitessin una fira a Santa Coloma de Queralt. «Vam pensar que nosaltres també ho podíem fer», explica una de les organitzadores, la Montse Pijoan. Poc s’imaginaven que el Mercat Vell es convertiria en el que és actualment: un dels principals reclams del poble i una mostra d’orgull pels veïns. I és que tothom qui hi va, hi torna l’any següent.