Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Obituari: En la mort de l’arquitecte Antoni Ubach Nuet (1944-2018)

"Més que el bon fer d’aquestes i moltes altres obres fora i arreu de Catalunya, quedarà entre molts de nosaltres la seva cordialitat i amistat"

Diari de Tarragona

Whatsapp
Antoni Ubach i Nuet

Antoni Ubach i Nuet

Ahir dia 14, poc després de conèixer l’elecció de Quim Torra com a nou President de la Generalitat, vaig saber de la mort, per mi inesperada, del conegut arquitecte Toni Ubach, a Barcelona, als 73 anys. Tanmateix ben segur que molts lectors no el coneixeran tot i haver gaudit d’alguna de les seves obres a les nostres contrades. I es que la seva relació amb el nostre Camp ja li ve del seu pare, el també arquitecte A. Ubach Trullàs, atès que des dels primers anys seixanta i durant forces anys va exercir com arquitecte municipal de Vila-seca i Salou. Encara el recordo al taulell de l’antiga seu del Col·legi d’Arquitectes a la Rambla Nova de Tarragona; un home cordial, baixet, amb el seu puro i la gorra a quadres...

L’Antoni es va titular a l’ETSAB l’any 1970 i ja el 1976 va fundar la firma Espinet-Ubach arquitectes, la qual des de llavors s’ha prodigat tant en l’obra pública com en la privada, guanyant concursos, impartint conferències i construint molt; es fa impossible condensar aquí les seves principals obres. Només a tall de mostra trobareu bons habitatges a Lleida, a Mataró, a Barcelona o a Barberà del Vallés; llars d’infants com la Xiroi a Les Corts, escoles, instituts, grans poliesportius, hotels com el de l’antic Hospital de Sant Joan de Deu a Calafell o el Món a Sant Benet de Bages...

Bodega Ferrer Bobet, a Falset, dissenyada per Antoni Ubach i Miquel Espinet.

Tanmateix l’Antoni Ubach va ser un home molt actiu dins la societat civil i professional; va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Fundador i vice-president de la Caixa dels Arquitectes (1982-2001); representant a la Junta de la Cambra de Comerç de Barcelona on presidí la Comissió d’Infraestructures i Territori, membre del Consell Assessor del 22@ de l’Ajuntament de Barcelona, etc...

Pel que fa a la docència, va ser professor titular de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on s’hi havia doctorat el 1989 amb una tesi sobre les escales, orígens i tipus, que va poder publicar tal com ja havia fet amb el seu Manual de l’Habitatge del 1983. També va presidir diversos tribunals de fi de carrera i va ser invitat al Laboratori d’Urbanisme d’Urbino, a Itàlia.

Fa pocs mesos amb en Miquel Espinet, el seu soci inseparable i amb en Jordi Badia de BAAS, van guanyar l’important concurs per a la reordenació del gran complex sanitari de la Vall d’Hebron i encara més recentment es van adjudicar el concurs per a la rehabilitació del magnífic celler noucentista de Vila-seca, municipi on ja fa més anys varen urbanitzar bona part del passeig marítim de la platja de La Pineda. A Salou, el seu estudi va construir el magnífic nou ajuntament, justament i casualment, situat al carrer de l’arquitecte Ubach, en honor al seu pare que n’havia estat molts anys el seu tècnic municipal.

A Tarragona ciutat varen intervenir en l’edifici de la Caixa de Pensions, dissenyant el nou auditori, la sala d’exposicions i el vestíbul amb accés pel carrer Colón. També trobem la seva personal empremta al Priorat, amb el seu espectacular celler Ferrer-Bobet entre Porrera i Falset i fins i tot a la Terra Alta amb el seu hotel Vilar Rural, a Arnes, força conegut també.

Però mes que el bon fer d’aquestes i moltes altres obres fora i arreu de Catalunya, quedarà entre molts de nosaltres la seva cordialitat i amistat; justament aquest dimarts havia de presentar el llibre “Límits: Habitatge i Ciutat”, redactat amb un seguit d’arquitectes de renom; des del passat gener alguns companys teníem pendent un dinar i una visita d’obres, malauradament la malaltia s’ha interposat i ja mai la podrem fer. Descansi en pau el Toni.

Temas

  • Obituari

Comentarios

Lea También