Parcs infantils per a tots

No descobreixo res que no sàpiguin les famílies de Tarragona: falten més parcs infantils a la ciutat. Com en tot a la vida, són d’aquelles coses que fins que no t’hi trobes, no t’hi fixes. Si abans de ser mare, algú m’hagués demanat on hi havia un tobogan a Tarragona no hauria sabut pas què dir-li. El mateix que em passa ara si algú em pregunta on prendre copes un dissabte a la nit. Etapes de la vida, en diuen.

El tema és que quan tens fills, comences a buscar recursos per passar l’estona, per sortir de casa i que els petits s’esbargeixin. I t’adones que a la ciutat de Tarragona ens manquen parcs infantils. Perquè anar a veure el carilló cada dia a les sis de la tarda a la plaça del mercat ens agrada molt i és un bon atractiu, però no ens enganyem, després dels tres minuts d’Amparito Roca encara ens queda mitja tarda per omplir.

Ens falten zones lúdiques d’esbarjo on no hagis de treure tiquet i esperar el teu torn per poder pujar dos minuts al gronxador. Però encara pitjor: ens falten zones infantils accessibles i adaptades a les necessitats de tots els infants. Cal que els espais de joc de la ciutat siguin accessibles i integradors per a qualsevol infant.

Perquè el dret a gaudir plenament de jocs i esbarjos es recull en la Declaració Universal dels Drets de l’Infant. I perquè estem en ple segle XXI i no ens podem permetre aquesta assignatura pendent que suposa un greuge evident. La integració i la inclusió social passa també pel gaudi del joc. I el joc és un element fonamental per al desenvolupament integral de l’infant. Per tant, necessitem espais on jugar lliurement, relacionar-nos i compartir experiències.

La necessitat de disposar de parcs infantils adaptats és una realitat, i hem de treballar per revertir la situació. Perquè no es tracta de crear espais específics per a infants amb diversitat funcional, sinó que hem de procurar que qualsevol infant pugui gaudir de qualsevol espai de joc. I això no s’aconsegueix només amb l’eliminació de les barreres arquitectòniques, també cal disposar d’elements per a que hi puguin jugar tots els infants, amb igualtat i sense que les diferències siguin un obstacle.

Ciutats veïnes ja han adaptat algunes zones infantils, i hem de celebrar que en el darrer ple de l’Ajuntament s’hagi aprovat una moció amb unanimitat de tots els grups municipals per adaptar els parcs infantils de la ciutat. És un primer pas i esperem veure’n els fruits ben aviat. I tan debò algun dia parlem, simplement, de parcs infantils. Per a tots.