'Parlo de situacions quotidianes, no gaire llunyanes, que arriben a tothom'

La vallenca Margarida Aritzeta torna amb La filla esborrada, de Capital Books, una història de la postguerra al Baix Camp.

- Amb aquesta novel·la torna al maquis. És una història de guerra?

- És una història de maquis, però, de fet, no és que m’interessi especialment el tema dels maquis. Vull plantejar una història d’amor en un temps molt difícil. Els maquis són el rerefons, però la novel·la és una història d’amor que intenta superar tota mena d’entrebancs.

- Es va produir?

- Sí. Bàsicament explica com una noia jove, als anys 40, es queda embarassada i la seva família, de casa bona, no en vol saber res i la fan fora de casa. Aquesta és la filla esborrada. A la noia no li queda una altra opció que marxar amb el seu estimat, que és un maquis, tot i que ella en un principi no ho sap. Ell està clandestí, amagat a les muntanyes, i no està per la labor.

- Quantes hores de recerca hi ha al darrere?

- Moltes. Perquè vaig començar a documentar-me al voltant del 2010 i hi ha arxius a Madrid, Barcelona, entrevistes... però no sé si és la sort o un avantatge que aquesta història està poc documentada. Per tant, l’he pogut novel·lar molt. El context històric és un context real. La duresa de les famílies és una duresa real, sobretot la noia, a la que no acceptaven. Però l’aventura dels dos joves està molt novel·lada, perquè hi han molt poques dades.

- La família l’esborra.

- Sí. Ella intenta tornar a casa però allà ni tan sols volen recordar. De tal manera que quan, al cap de molts anys algú es pregunta què va passar, ja s’han perdut totes les traces.

- Estem parlant d’una noia de Valls?

- No. És una noia de León. Barrejo aquesta història amb un altre cas que es produeix al Camp de Tarragona. La protagonista és de Reus i tot passa al voltant del Baix Camp.

- Parli’ns una mica dels personatges. La Laura, en Franz...

- En Franz és un artista, però aquest sí que amaga secrets. En realitat és el mal en persona. Una contradicció entre ser sensible i dolent, ser mala persona. La Laura és la innocència perduda. El Gabriel té vint-i-pocs anys, però durant tota la seva joventut només ha portat un arma a les mans. També hi ha els personatges secundaris.

- Les pàgines del seu llibre estan plenes de secrets, però quin és el secret de Margarida per portar el lector allà on vol?

- Ai!, jo diria que la senzillesa aparent, el fet de plantejar una història molt propera a tothom. Perquè si ets jove tens la vida al davant i vols lluitar per les teves il·lusions. Les persones grans veuen en la novel·la les dificultats d’aquella època i els avis, coses que han viscut. Parlo de situacions quotidianes, no molt llunyanes, que arriben a tothom.