Patrimoni i contemporaneïtat

Diàleg. El pas dels Marejants interactua amb l’art contemporani en un programa amb ‘performances’, audiovisuals i llibres

04 mayo 2019 17:31 | Actualizado a 04 mayo 2019 17:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El pròxim divendres, 10 de maig, la 58a Esposizione Internazionale d’Arte La Biennale di Venezia redescobrirà Catalunya a través d’un esdeveniment col·lateral en què es podrà contemplar el pas del Sant Enterrament, propietat del gremi de Marejants de Tarragona.

Aquest conjunt escultòric formarà part de l’exposició «Catalonia In Venice_To Lose Your Head (Idols)», producció de l’Institut Ramon Llull, que promou a l’exterior la nostra llengua i cultura. 

Venècia no és només cèlebre per les meravelles arquitectòniques i paisatgístiques. La ciutat és, a més, protagonista de l’art i la cultura italiana des dels temps dels «dux», des del naixement de les Repúbliques Marítimes fins a la creació d’una indústria editorial moderna, amb Aldo Manuzio.

La mil·lenària tradició cultural de Venècia ha donat al món un gran llegat, la Biennal, nascuda el 1895 per iniciativa d’uns intel·lectuals. Des d’aquella primera Exposició Biennal d’Art del món per estimular la creativitat i el mercat de l’art a Venècia i Itàlia, ha conservat fins avui l’objectiu de promoure les noves tendències artístiques.

Cada dos anys, la Biennal d’art desenvolupa la part principal als Jardins, amb 29 pavellons de diferents països a més del Pavelló Central, que alberga l’exposició principal. Comprèn gairebé 17.000 metres quadrats, a més d’esdeveniments col·laterals autònoms en altres indrets, com en els Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia on hi haurà la presència catalana. 

Serrallencs

El pas serrallenc dels Marejants s’integra en l’exposició comissariada per l’arquitecte Pedro Azara i que es podrà contemplar fins al 24 de novembre. El projecte és una reflexió estètica sobre la particular i intensa relació de l’ésser humà amb les estàtues.  S’hi mostren exemples escultòrics que il·lustren i contextualitzen el fenomen de l’adoració i la destrucció de les estàtues, a Catalunya i arreu del món. 

L’exposició inclou quatre conjunts originals, exemples escenogràfics d’estàtues públiques  que en els últims anys han suscitat reaccions apassionades, sigui perquè són adorades o perquè han patit danys i han estat retirades de l’espai públic. A més del pas del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, s’hi veuran el Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, ara en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, en aquests moments al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

Avatars històrics

Al llarg de la història, quan ha caigut un sistema polític o religiós, quan hi ha hagut conquestes i destruccions de l’enemic en conflictes bèl·lics, ha estat habitual que els exèrcits o el poble destrueixin les estàtues que simbolitzen o personifiquen el règim enderrocat. El cas tarragoní exemplifica una veneració actual.

Però no podem oblidar que el gremi de marejants, hereu d’aquells pescadors que el 1321 «se vestiren ben vuitanta hòmens ab vestidures blaves, e anaren ab llur bandera» i de «los Mariners e Patrons de Galeres, Galeotes, Llenys, Naus e altres navilis, ultra cinquanta ab llur bandera nova ab senyal de Nau», que reberen el braç de Santa Tecla procedent d’Armènia, han patit destruccions i robatoris del seu patrimoni al llarg de la història. 

En paraules de Pedro Azara, «com éssers estranys les estàtues, aixequen passions, desitjos i pors. Les estàtues ens dominen. Ens exposen al que no sempre volem veure. Se les implora o se les decapita. Desesperats davant el seu desdeny, o agraïts davant un inesperat desvetllament, reaccionem, donant les gràcies o un cop de gràcia».
 

Comentarios
Multimedia Diari