'Pel que fa a sonoritat, el vinil és el millor format'

Falta poc perquè es publiqui l’àlbum. Ja el té enllestit?
Ara mateix és a Manresa, masteritzant-se. En farem dues, una per a la versió digital i una altra per al vinil, que sortirà en format de 10 polzades perquè hi haurà sis cançons.

El procés de creació ha estat llarg...
Un any i mig. Però ha estat volgudament. Una part l’he feta a casa, als estudis d’Els Pets. Quan tenia un moment, amb el meu nebot –Sergi Sabaté– anàvem gravant. Com que no hi havia cap discogràfica al darrere que m’exigís una data de lliurament hem anat tranquils. 

És purament en solitari?
Al final hi ha col·laborat molta gent. El David Muñoz hi ha posat guitarres, el Sergi Esteve –el seu company de duets–també n’hi ha posat, el meu nebot els baixos... A banda, dues cançons, La Culpa, que és nova, i una versió de Bob Dylan, One Too Many Mornings, les vam gravar a l’estudi Sputnik d’en Pemi Rovirosa de Lax’n’Busto, i també s’hi van afegir el Jimmy Piñol, també dels Lax, el Dani Peña al baix... A qui passava per allà li anava demanant.

Ha costat trobar un so homogeni en un disc tan col·laboratiu?
No ho he buscat, ja m’agrada que soni diferent. El que s’ha gravat a casa està gravat per pistes. En canvi, les cançons gravades a l’Sputnik les vam fer tocant tots a la vegada i, és clar, sonen diferent. Tot plegat dona més vida al disc.

Canta en totes?
Sí. De fet en el fons és un disc meu com a cantant i compositor, encara que hi ha tres versions. La de Bob Dylan, una altra d’Els Quatre Gats i Reprenc el Vol, de l’últim disc d’Els Pets. 

Es versiona a si mateix?
Més que versionar-la, l’he feta tal com la vaig pensar originalment. Quan fas una cançó i la presentes al grup i al productor, de la idea que tens al cap al resultat final, canvia molt. A vegades lluites per mantenir-la però a vegades et deixes portar. En aquest cas la gent veurà que és totalment diferent, amb una altra melodia, una lletra diferent a la tornada, uns altres acords...

L’àlbum s’editarà en vinil...
El vinil per mi és el format físic més interessant que hi ha pel que fa a sonoritat. Sóc un enamorat de les dinàmiques que té i que el format digital comprimeix. A banda hi ha la part del disseny físic, tant gràfic com fotogràfic, que és molt més agraït. M’agrada molt la litúrgia d’obrir el disc, tenir la caràtula, mirar les fotos, llegir les lletres... Sóc d’una generació que identifiquem una foto o un grafisme o un dibuix amb una música. 

‘La Culpa’ és la cançó que servirà per fer el videoclip i per la qual està buscant finançament. Normalment els diners es busquen per al disc i no pas per al vídeo...
Sí, però com que el disc l’he fet amb tanta calma ho he anat pagant a poc a poc. Aleshores vaig triar la Maria Roig, realitzadora tarragonina, per fer el videoclip amb la intenció de fer-lo bé. Un videoclip no deixa de ser un curtmetratge i això vol dir dedicar-hi recursos. I el pressupost va pujar i vam demanar els 7.500 euros del Verkami. La gent em diu: «Després de 30 anys de carrera has de fer un Verkami per fer un videoclip?». Es pensen que lliguem els gossos amb llonganisses! 

Quines recompenses han previst?
En funció de la donació hi ha diferents opcions. Des de poder descarregar el disc en format digital fins a aparèixer al videoclip o tenir un concert privat a casa teva. També es podrà assistir al concert de presentació del disc i el videoclip que farem el 14 d’abril a Constantí.

Ha previst gira de concerts?
Sí, l’estem lligant. I la farem amb banda!